{"id":58,"date":"2011-10-27T13:31:00","date_gmt":"2011-10-27T13:31:00","guid":{"rendered":"http:\/\/jovespectacle.wordpress.com\/2011\/10\/27\/anar-al-teatre-amb-nens-i-nenes"},"modified":"2011-10-27T13:31:00","modified_gmt":"2011-10-27T13:31:00","slug":"anar-al-teatre-amb-nens-i-nenes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2011\/10\/27\/anar-al-teatre-amb-nens-i-nenes\/","title":{"rendered":"Anar al teatre amb nens i nenes"},"content":{"rendered":"
\n

Lolita Bosch<\/a><\/h3>\n
\n
26 Oct 2011<\/div>\n<\/div>\n

M\u2019agrada el teatre. Hi dic sovint i no me\u2019n canso: \u00c9s un art que m\u2019agrada for\u00e7a. El trobo, literalment, enlluernant. \u00c9s per aix\u00f2 que provo d\u2019anar-hi sovint i de veure quines coses es fan, tan quan s\u00f3c per aqu\u00ed com quan marxo. Sempre miro les cartelleres abans d\u2019anar a algun lloc i provo de fer un tast de les coses que no arriben a casa nostra. Per\u00f2 quan s\u00f3c aqu\u00ed, tot i que tinc algunes sales m\u00e9s de cap\u00e7aleres que d\u2019altres, m\u2019agrada fer un rep\u00e0s de les coses que podem veure i, si b\u00e9 no tot m\u2019interessa veure-ho s\u00ed que tot ho vull saber. Aix\u00ed que llegeixo cr\u00edtiques, sugger\u00e8ncies i provo de seguir els gustos de gent que m\u2019interessa. Vaig a veure teatre per adults, dansa i tamb\u00e9 teatre infantil. I hi ha algunes coses grandioses que no m\u2019he pogut treure del cap, com ara la inoblidable Operaci\u00f3 A.V.I.<\/i>, dels Farr\u00e9s Brothers. Insuperable!
Quan vaig a veure teatre infantil, a m\u00e9s, provo d\u2019anar-hi amb algun nen o nena. I tinc una cosina que es diu Marina a qui agrada for\u00e7a l\u2019actuaci\u00f3 i que ara assaja una obra de Moli\u00e8re pel grup de teatre de la seva escola. Aix\u00ed que totes dues, diumenge passat, vam fer cap a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya a veure Polzet<\/i>: una obra de Charles Perrault amb qu\u00e8 la companyia Pa Sucat celebra 25 anys d\u2019exist\u00e8ncia. Ens n\u2019alegrem, els felicitem, per\u00f2 l\u2019obra va ser una decepci\u00f3\u2026 M\u00e9s enll\u00e0 de les titelles de l\u2019Eudald Ferr\u00e9 i la construcci\u00f3 d\u2019estructures de Jordi Regot (si b\u00e9 la cuina on l\u2019ogre vol cuinar els infants era inq\u00fcestionablement d\u2019Ikea), l\u2019obra \u00e9s avorrida, lenta, sobre actuada i est\u00e0 molt mal dirigida. S\u00f3n tres actors acompanyats d\u2019un quartet de m\u00fasica que toca quan no toca i que deixen uns silencis absolutament incomprensibles, en una obra en la qual gaireb\u00e9 no es parla i on se sent de fons els nens i nenes que pregunten: Quan sortir\u00e0 l\u2019ogre? Qui \u00e9s aquest? Qu\u00e8 vol dir aix\u00f2? No. No s\u2019ent\u00e9n. Barreja un grapat de m\u00e8todes que tenen poc a veure els uns amb els altres i que no aconsegueixen crear cap continu\u00eftat a escena. Hi ha un tros on fan servir la projecci\u00f3, hi ha un tros on fan servir la com\u00e8dia cl\u00e0ssica (gaireb\u00e9 de revista espanyola dels temps franquistes) i hi ha un tros on hem d\u2019esperar que la mateixa escena es repeteixi set cops\u2026 Em sap greu, per\u00f2 no em va agradar gens. Ni a mi ni a la meva cosina, que vam marxar abans d\u2019hores, avorrides i badallant. Li vaig preguntar a ella per qu\u00e8 no li havia agradat i em va dir: \u00c9s que no hi ha teatre, fan teatre! I aix\u00f2 \u00e9s exactament el mateix que en penso jo. No hi ha teatre. No es crea cap m\u00e0gia, cap intimitat, cap confian\u00e7a entre els autors i el p\u00fablic. Agraden alguns recursos per\u00f2 estan mal equilibrats. I fa r\u00e0bia que als nens i nenes els segueixin parlant, en aquestes obres de teatre poc q\u00fcestionades, com en les obres de teatre d\u2019abans, gaireb\u00e9 amateurs, que han aconseguit que molts alumnes d\u2019escola no tornin al teatre quan s\u00f3n grans. Amb aquella veu impostada, aquells gestos que no es creu ning\u00fa i la gaireb\u00e9 abs\u00e8ncia de direcci\u00f3, \u00e9s una ll\u00e0stima que un teatre com el Nacional, que ja t\u00e9 un p\u00fablic, no provi d\u2019enlluernar als espectadors m\u00e9s petits. No provi de contagiar-los l\u2019entusiasme i l\u2019art absolut que es pot fer en un escenari. Dura 65 minuts i ser\u00e0 a la Sala Tallers fins el 13 de novembre, per\u00f2 ni fan cap gr\u00e0cia els seus acudits ni creen cap mena de suspens. PD: Hi ha qui em diu que provi de fer cr\u00edtiques educades, jo crec que l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s dir la veritat i demanar una cultura p\u00fablica de m\u00e9s qualitat.<\/div>\n

<\/p>\n

\n
<\/div>\n

Lolita Bosch <\/h3>\n<\/div>\n

Lolita Bosch va n\u00e9ixer a Barcelona el 1970, per\u00f2 ha viscut a Albons (Baix Empord\u00e0), Estats Units, l’\u00cdndia i durant deu anys a la Ciutat de M\u00e8xic. \u00c9s llicenciada en filosofia a la Universitat de Barcelona, t\u00e9 un diplomat en escriptura creativa de la Sociedad General de Escritores Mexicanos i un posgrau en lletres de la Universidad Nacional Aut\u00f3noma de M\u00e9xico. Escriu, alhora, en catal\u00e0 i en castell\u00e0. I la seva obra ha estat tradu\u00efda a diverses lleng\u00fces. Tamb\u00e9 ha publicat literatura infantil i juvenil, g\u00e8neres amb qu\u00e8 ha guanyat alguns premis. La pel\u00b7l\u00edcula Elisa K, basada en una novel\u00b7la seva, va guanyar l’any 2010 el Premi Especial del Jurat de festival de cinema San Sebasti\u00e1n. T\u00e9 un col\u00b7lectiu literari: FU, i gestiona una p\u00e0gina contra la viol\u00e8ncia a M\u00e8xic: http:\/\/nuestraaparenterendicion.com<\/a> M\u00e9s coses, aqu\u00ed: www.lolitabosch.com<\/a><\/p>\n

Abans d\u2019ara \u00bb Anar al teatre amb nens i nenes<\/a><\/p>\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Lolita Bosch 26 Oct 2011 M\u2019agrada el teatre. Hi dic sovint i no me\u2019n canso: \u00c9s un art que m\u2019agrada for\u00e7a. El trobo, literalment, enlluernant. \u00c9s per aix\u00f2 que provo d\u2019anar-hi sovint i de veure quines coses es fan, tan quan s\u00f3c per aqu\u00ed com quan marxo. Sempre miro les cartelleres abans d\u2019anar a algun …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-58","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-historic"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=58"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=58"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=58"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=58"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}