{"id":614,"date":"2012-01-03T19:10:00","date_gmt":"2012-01-03T19:10:00","guid":{"rendered":"http:\/\/jovespectacle.wordpress.com\/2012\/01\/03\/critica-la-ventafocs-de-la-roda-al-victoria-un-salt-endavant"},"modified":"2012-01-03T19:10:00","modified_gmt":"2012-01-03T19:10:00","slug":"critica-la-ventafocs-de-la-roda-al-victoria-un-salt-endavant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2012\/01\/03\/critica-la-ventafocs-de-la-roda-al-victoria-un-salt-endavant\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtica: La Ventafocs de La Roda al Vict\u00f2ria, un salt endavant"},"content":{"rendered":"<div class=\"separator\" style=\"clear:both;text-align:center;\"><a href=\"http:\/\/comedia.cat\/proyectos\/foto\/premsa-1-5703.jpg\" style=\"clear:left;float:left;margin-bottom:1em;margin-right:1em;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" border=\"0\" height=\"243\" src=\"http:\/\/comedia.cat\/proyectos\/foto\/premsa-1-5703.jpg\" width=\"320\" \/><\/a><\/div>\n<p>Aquest migdia he vist un dels espectacles estrella d&#8217;aquests nadals per a p\u00fablic familiar a Barcelona: \u00abLa Ventafocs, el musical amb ritme dels 50\u00bb, de La Roda Produccions.<br \/>Deixant a banda que s\u00f3n amics, i que des de fa temps segueixo com a fan declarat l&#8217;evoluci\u00f3 d&#8217;aquesta companyia. Deixant a banda que s\u00f3n professionals de pedra picada de les &#8216;trinxeres&#8217; del&nbsp; nostre teatre per a infants i joves, bregats tant a les programacions familiars com a les campanyes escolars&#8230;<br \/>He de dir que el salt endavant els ha sortit b\u00e9. For\u00e7a b\u00e9, diria jo.<br \/>No seria la primera vegada que una companyia que fa bons espectacles infantils de petit format, s&#8217;estrella quan pret\u00e9n fer alguna cosa de m\u00e9s envergadura. Jo particularment n&#8217;he vistes unes quantes, especialment a fires i festivals. Fa un any i mig, a Peralada, en un encontre de la professi\u00f3, li comentava al Joan Font de Comediants que deu ser que &#8216;no en sabem&#8217; o m\u00e9s aviat que el costum fa que ens trobem m\u00e9s c\u00f2modes en el petit o mitj\u00e0 format, i que no tenim gaire oportunitats de tenir m\u00e9s mitjans al nostre abast. I que tot s&#8217;ha d&#8217;aprendre, diria jo.<br \/>Doncs b\u00e9, aqu\u00ed tenim un musical amb totes les de la llei, amb 12 int\u00e8rprets entre actors, cantants i ballarins sobre l&#8217;escenari, una escenografia culminada per una pantalla triple de v\u00eddeo (on de vegades es projecten ombres), i una il\u00b7luminaci\u00f3 que nom\u00e9s teatres com el Vict\u00f2ria poden proporcionar.<br \/>De fet, l&#8217;espectacle s&#8217;hauria de dir, &#8216;La Ventafocs, el musical amb ritme dels 50 &#8230; als USA&#8217;, ja que l&#8217;ambientaci\u00f3, la m\u00fasica i l&#8217;imaginari no podien ser d&#8217;un altre lloc. Fins i tot els nois van vestits de jugador de beisbol, i les noies amb aquelles llargues i acolorides faldilles i vestits alegres.<\/p>\n<p><b>Sinopsi <\/b><br \/>Ens trobem a un institut nordameric\u00e0, just el curs abans de la universitat. Una noia, maltractada per la madrastra i dues germanastres amb &#8216;aspiracions&#8217;, que la tenen rellegada a fregar i tenir cura tot el dia del restaurant familiar, somia amb un nou company de classe, i en guanyar el concurs de can\u00e7ons de final de curs, cosa que la portaria directament a cursar estudis musicals a una prestigiosa universitat art\u00edstica&#8230; i ja us imagineu la resta, no?<br \/>Un gran treball en conjunt del comandant de la nau i director, Dani Cherta, amb l&#8217;imprescindible Jordi Gonz\u00e1lez de coprotagonista, al costat de la m\u00e9s brillant, sens dubte, de les intervinents: l&#8217;Anna Gras Cots, una impagable germanastra, necess\u00e0riament xerraire, envejosa i orgullosa, perqu\u00e8 el final feli\u00e7 sigui m\u00e9s dol\u00e7. <\/p>\n<p>Els temes musicals estan for\u00e7a b\u00e9 -El disc de les can\u00e7ons de l&#8217;espectacle, de Keko Pujol, i \u00e9s a la venda a la sortida del teatre-, respectant l&#8217;esperit d&#8217;aquells anys ingenus i optimistes (als USA, no aqu\u00ed), on varen n\u00e9ixer la televisi\u00f3 en color, la m\u00fasica &#8216;beach&#8217; i el rock&#8217;n&#8217;roll. De fet, un personatge peculiar, presentador de r\u00e0dio, s&#8217;ocupa de posar-nos en situaci\u00f3 durant l&#8217;espectacle, descobrint-nos al Little Richard, al Jerry Lee Lewis i a l&#8217;inimitable (si b\u00e9 el m\u00e9s imitat) Elvis Presley. Aquesta part, sens dubte, encanta m\u00e9s als adults que als infants presents a la sala. La utilitzaci\u00f3 del v\u00eddeo, enginyosa, ajuda a situar-nos i participa, en alguns moments com a un personatge m\u00e9s de l&#8217;acci\u00f3.<\/p>\n<p>I per acabar, com a veterans de l&#8217;espectacle per a infants, els protagonistes de la hist\u00f2ria acomiaden als petits (i grans) espectadors personament, permetent que els petits es facin fotos amb ells, amb les c\u00e0meres dels m\u00f2bils dels papes i les mames&#8230; signes dels temps!<\/p>\n<p>M&#8217;ha agradat molt saber pel Dani i el Jordi, que l&#8217;espectacle ja t\u00e9 actuacions contractades a &#8216;Cultura en Gira&#8217;, i que ser\u00e0 present al festival FETEN de Gij\u00f3n, en versi\u00f3 castellana, a finals de febrer. Sens dubte li obrir\u00e0 les portes d&#8217;una llarga gira per tot l&#8217;estat.<\/p>\n[youtube http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=p6p8s2ztPgo?feature=player_embedded]\n<div class=\"blogger-post-footer\"><img width='1' height='1' src='' alt='' \/><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquest migdia he vist un dels espectacles estrella d&#8217;aquests nadals per a p\u00fablic familiar a Barcelona: \u00abLa Ventafocs, el musical amb ritme dels 50\u00bb, de La Roda Produccions.Deixant a banda que s\u00f3n amics, i que des de fa temps segueixo com a fan declarat l&#8217;evoluci\u00f3 d&#8217;aquesta companyia. Deixant a banda que s\u00f3n professionals de pedra &#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-614","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-historic"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/614","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=614"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/614\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=614"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=614"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=614"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}