{"id":7574,"date":"2012-11-06T08:24:16","date_gmt":"2012-11-06T06:24:16","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/?p=7574"},"modified":"2012-11-06T08:24:16","modified_gmt":"2012-11-06T06:24:16","slug":"critiques-les-critiques-mes-recents-dandreu-sotorra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2012\/11\/06\/critiques-les-critiques-mes-recents-dandreu-sotorra\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtiques: les cr\u00edtiques m\u00e9s recents d’Andreu Sotorra"},"content":{"rendered":"

\"foto\"<\/a><\/p>\n

http:\/\/www.andreusotorra.com\/teatre\/clipdeteatre\/enfamilia.html<\/a><\/p>\n

\u00abLa Blancaneus i els 7 nans\u00bb. <\/strong><\/span><\/h5>\n

Adaptaci\u00f3 basada en el conte recollit pels germans Grimm. Text d’Albert Gonz\u00e1lez. Composici\u00f3 i orquestraci\u00f3 de Keko Pujol. Int\u00e8rprets: J\u00e8ssica Mart\u00edn, Joan Baptista Torrella, Montse Vidal, Pol Moix, Miquel Rosell\u00f3, Albert Gonz\u00e1lez, Francesc Rocamora, Xavi Salvador, Salva Peig, Quim Carn\u00e9, Arnau Solsona, Ferran Vidal, Alba Peig, Clara Barniol, Berta Puig, Maria Closas, Gorka Mu\u00f1oz, Mariona Tarr\u00e9, Pol Rosell\u00f3, \u00d2scar Mu\u00f1oz, Elisabeth Oll\u00e9, Sandra Casta\u00f1o, Judith Manent, Maria Ferr\u00e0ndiz, Judit Torres, Jordi Ll\u00e1cer, Xavi Ferrer, H\u00e9ctor Puigdom\u00e8nech, Marina Peruga. Col\u00b7laboraci\u00f3 especial de Jordi Banacolocha. Coreografia: Montse Argem\u00ed. Escenografia: Joan Jorba. Decorat: Jorba-Mir\u00f3 SCP. Efectes especials: Lloren\u00e7 Ma\u00f1osa, Josep Ustrell i David Laencina. Il.luminaci\u00f3: Jordi Berch. So: Oriol Llistar. Audiovisuals: Jordi Ramoneda. Vestuari: Alba Valero. Patronatge: Jordi Lleonart. Maquillatge i perruqueria: Alba Valero i Maria Merc\u00e8 Fisa. Direcci\u00f3 musical: Keko Pujol. Direcci\u00f3: Alba Valero i Albert Gonz\u00e1lez. Producci\u00f3: Companyia Joventut de la Far\u00e0ndula. Teatre Poliorama, Barcelona, 28 octubre 2012. Preu: 13,50 \u20ac. A partir 3 anys.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Hi ha pocs personatges de ficci\u00f3 tan bonhomiosos, estimats i medi\u00e0tics com els set nans que formen part indispensable del conte de ‘La Blancaneus’. I no perqu\u00e8 els germans Grimm els popularitzessin al segle XIX sin\u00f3 perqu\u00e8 Walt Disney va fer la que es considera la primera pel\u00b7l\u00edcula llarga d’animaci\u00f3, l’any 1937, estrenada el 1938, i que, superades les primeres dificultats, va ser un espectacular \u00e8xit de recaptaci\u00f3 de l’\u00e8poca.No cal dir que les adaptacions cinematogr\u00e0fiques dels contes cl\u00e0ssics rebaixen el to malvat de la veu popular d’on procedeixen. Un cas evident \u00e9s el de la Blancaneu, la madrastra de la qual, en la primer\u00edssima versi\u00f3, diuen que era sacrificada fins a morir ballant dins d’uns esclops de ferro roents!Els mateixos Grimm van suavitzar noves versions i Disney es va encarregar d’oficialitzar la definitiva. Cap, per\u00f2, no s’ha escapat de les retic\u00e8ncies, en diferents \u00e8poques, dels sectors feministes, que hi veuen en la noia que espera el seu pr\u00edncep blau, una rebaixa de la dona com a objecte de submissi\u00f3, un culte a la bellesa sense excepcions, a m\u00e9s de ser utilitzada com a dona de fer feines mentre els nans surten a guanyar-se el pa a la mina.Per\u00f2 els cl\u00e0ssics m\u00e9s pol\u00e8mics tamb\u00e9 es poden mirar amb ulls contemporanis i treure’ls l’etiqueta que arrosseguen. Aix\u00f2 \u00e9s el que fa aquest espectacle de la Companyia Joventut de la Far\u00e0ndula de Sabadell, que ha inaugurat la novena temporada de Viu el Teatre, que \u00danics Produccions mant\u00e9 amb bon criteri i una esmerada programaci\u00f3, al Teatre Poliorama.En aquest cas, una extensa companyia, transversal en generacions, mostra el bo i millor de la seva feina: coreografia, m\u00fasica, dramat\u00fargia i interpretaci\u00f3, amb un nivell que no t\u00e9 res a envejar a segons quines macroproduccions que sovint s’importen des de fora per omplir palaus d’esports i que demostra una vegada m\u00e9s la capacitat i preparaci\u00f3 del patrimoni art\u00edstic actual.Pel que fa a la dramat\u00fargia, el gui\u00f3 no defuig els eixos b\u00e0sics del conte, sense els quals ja no seria el mateix conte. Hi ha doncs, la reina mare mortificada per la gelosia i per ser la m\u00e9s bella de la Terra, el mirallet m\u00e0gic (amb una pantalla escenogr\u00e0fica que compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 enregistrada del veter\u00e0 actor Jordi Banacolocha, l’actual rei Joan d’Arag\u00f3 de la s\u00e8rie televisiva ‘Isabel’), hi ha la poma enverinada, un pr\u00edncep una mica bon jan, els set nans i un estol de b\u00e8sties i follets del bosc.Aix\u00f2 permet que la trama s’expliqui no nom\u00e9s amb els di\u00e0legs sin\u00f3 tamb\u00e9 amb les lletres de les can\u00e7ons \u2014clarament intel\u00b7ligibles per tot l’auditori\u2014 i que reuneixen una diversitat d’estils, des del pop, al hip hop o la m\u00fasica celta, amb intervencions corals combinades amb el cos de ball i intervencions solistes que s\u00f3n principalment a c\u00e0rrec de la mateixa Blancaneus (J\u00e8ssica Mart\u00edn), el pr\u00edncep (Joan Baptista Torrella) i la reina malvada convertida tamb\u00e9 en bruixa pel seu propi malefici (Montse Vidal). Tres bones interpretacions individuals que s’afegeixen a les del conjunt de la companyia, amb especial \u00e8mfasi, cal repetir-ho, dels set nans que no estalvien unes tonades a la popular can\u00e7\u00f3 ‘Heigh Ho!’ que els identifica i que qui m\u00e9s qui menys saps taral\u00b7lejar, ni que estigui a l’atur i no pugui sortir a treballar cada mat\u00ed.<\/a>Hi ha dos moments esclatants durant l’hora i mitja de l’espectacle, que se segueix pels petits espectadors amb la passi\u00f3 que la lluita entre el b\u00e9 i el mal promou des de molt avall: l’aparici\u00f3 dels set nans, amb alguna escena dedicada especialment a ells sols perqu\u00e8 \u00e9s un dels ganxos de la trama, i la mossegada fatal de la poma, rebuda amb ooohhhhs! espontanis, de la mateixa manera que se celebra el seu retorn a la vida despr\u00e9s del pet\u00f3 del pr\u00edncep… ep!, del pet\u00f3 m\u00e0gic!, perqu\u00e8 el de deb\u00f2, el de l’amor que tamb\u00e9 la versi\u00f3 toca de resquitll\u00f3, tant amb l’enamorament plat\u00f2nic dels set nans com amb l’enamorament m\u00e9s convencional del pr\u00edncep, no arribar\u00e0 com a t\u00f2pic final feli\u00e7 per decisi\u00f3 de la mateixa Blancaneu, que el reserva, diu, fins que s’oficialitzi l’enlla\u00e7 matrimonial. Cl\u00e0ssic sobre cl\u00e0ssic, doncs, ni que sigui amb la doble intenci\u00f3 de motivar m\u00e9s endavant en els primers espectadors l’esperit de portar la contr\u00e0ria a la moralitat establerta.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abLa gallina dels ous d’or\u00bb. <\/strong><\/span><\/h5>\n

Basat en la faula cl\u00e0ssica d’Isop. Versi\u00f3 d’Al\u00edcia Serrat i Maci\u00e0 G. Olivella. M\u00fasica original de Ferran Gonz\u00e0lez. Int\u00e8rprets: Marcel Clement, Marc Miramunt, Esther P\u00e9rez-Ferrez, Olga Fa\u00f1an\u00e0s i Maties Gimeno. Escenografia: Francesc C. Abella. Il\u00b7luminaci\u00f3 i so: Francesc Campos. Vestuari: Jos\u00e9 Carrasco. Coreografies: Esther P\u00e9rez. Direcci\u00f3 musical: Ferran Gonz\u00e1lez. Direcci\u00f3: Maria Agustina Sol\u00e9. Companyia La Trepa. Jove Teatre Regina, Barcelona, 14 octubre 2012. Preu: 10,80 \u20ac. A partir 3 anys.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En els temps que corren, la llegenda que la gallina dels ous d’or existia ja s’ha fos del tot. En tot cas, els que en van arribar a aconseguir alguna d’aquestes caracter\u00edstiques la van trossejar i en van fer un brou tan immens que no n’han quedat ni les plomes. <\/a>D’aqu\u00ed ve la riquesa de les faules cl\u00e0ssiques que demostren que els errors de l’\u00e9sser hum\u00e0 es repeteixen des que l’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s hum\u00e0. El recent boom immobiliari va ser una d’aquestes gallines d’ous d’or. I, m\u00e9s puntualment, si voleu, la xarxa de la m\u00e0fia xinesa de blanqueig de capitals desmantellada en el contenidor de porqueria especulativa del sud d’Europa en podria ser una altra. <\/a>Perqu\u00e8, vejam, \u00bfqu\u00e8 \u00e9s, si no una gallina d’ous d’or, aquest carregament d’armaris i carrets de supermercat farcits de feixos d’euros en els magatzems del presumpte promotor cultural xin\u00e8s, cap de la m\u00e0fia, que ha il\u00b7lustrat la majoria de telenot\u00edcies dels \u00faltims dies? Isop ja ho va dir: un home tenia una gallina que li ponia un ou d’or cada dia. Pensant-se que dins de la b\u00e8stia hi havia una mina d’or, la mata per fer-li una aut\u00f2psia que resulta frustrant. <\/a>L’evoluci\u00f3 de la faula ve de lluny. Isop (s. VII aC) va parlar d’una oca d’ous d’or (‘L’oca que ponia ous d’or’). \u00c9s a partir de les diverses adaptacions que, en versi\u00f3 catalana, es transforma en una gallina, despr\u00e9s dels retocs que hi fa Jean de La Fontaine i, al segle XVIII, F\u00e9lix Mar\u00eda Samaniego. Tamb\u00e9 els germans Grimm tenen una versi\u00f3 semblant titulada ‘L’oca d’or’. <\/a>L’espectacle de La Trepa s’adapta a la versi\u00f3 ancestral catalana i mostra les terribles conseq\u00fc\u00e8ncies de l’ambici\u00f3 desmesurada i, en una adaptaci\u00f3 de teatre dins el teatre, l’aviram de la granja explica a un nouvingut (un ping\u00fc\u00ed) una faula sobre la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia que els posa les plomes de punta a tots. <\/a>La posada en escena \u2014id\u00f2nia per als primers espectadors\u2014, mostra el bestiar personificat de la granja amb la caracteritzaci\u00f3 d’un vestuari que \u00e9s una de les apostes que excel\u00b7leixen aconseguint un muntatge acolorit, llumin\u00f3s, suggerent i, com \u00e9s habitual en les produccions de la companyia La Trepa, amanit amb una atractiva partitura musical de Ferran Gonz\u00e1lez que combina les peces solistes amb les peces corals, acompanyades d’una coreografia adequada a l’ambient, que la faula facilita a la perfecci\u00f3. <\/a>Una gallina, una oca i un pingu\u00ef, entre altres personatges de la granja, s\u00f3n el trio protagonista. Potser sorpr\u00e8n la pres\u00e8ncia d’un ping\u00fc\u00ed en una granja, per\u00f2 precisament aquest trencament d’all\u00f2 que \u00e9s possible en la vida real converteix el muntatge en un salt cap al fant\u00e0stic on tot \u00e9s possible: fins i tot que l’\u00e9sser del frac m\u00e9s gregari del gel arribi a una granja c\u00e0lida precisament perqu\u00e8 una altra mena de gallina d’ous d’or que est\u00e0 provocant l’escalfament de la Terra ha comen\u00e7at a fondre el seu territori d’origen al Pol. Un aprofitament per partida doble de la moralitat de la faula original que troba el seu referent en un conflicte universal d’avui mateix.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00ab<\/strong>Marc\u00bb. <\/strong><\/span><\/h5>\n

Espectacle de titelles basat en la novel\u00b7la ‘El nen que va caure en un forat’, de Jordi Sierra i Fabra. Creaci\u00f3 de Jordi Bertran, Irma Borges, Aurora Poveda, Paulette San Mart\u00edn. Dramat\u00fargia: Irma Borges. Int\u00e8rprets-titellaires: Paulette San Mart\u00edn i Aurora Poveda. Vestuari i attrezzo: Paulette San Mart\u00edn. Construcci\u00f3 titelles: Jordi Bertran, Valentina Raposo i Paulette San Mart\u00edn. Composici\u00f3 musical: Toni Ubach. So i il\u00b7luminaci\u00f3: Toni Ubach. Escenografia: Diego Polognioli. Direcci\u00f3: Irma Borges. Producci\u00f3: Companyia Jordi Bertran. La Seca Espai Brossa, Barcelona, 14 octubre 2012. Preu: 9 \u20ac. A partir 8 anys.<\/strong><\/span><\/p>\n

<\/strong>\"\"El conte ‘El nen que va caure en un forat’, de Jordi Sierra i Fabra, amb il\u00b7lustracions de Riki Blanco, va ser publicat a l’Editorial Libros del Zorro Rojo, que va inaugurar la col\u00b7lecci\u00f3 Big Bang l’any 2008. L’adaptaci\u00f3 que n’ha fet la companyia de Jordi Bertran, pensada per a titelles i objectes, \u00e9s una pe\u00e7a de gourmet, delicada i sensible, que sota l’aparen\u00e7a d’espectacle m\u00e0gic \u2014comen\u00e7a amb un barret gegant de copa de cap per avall\u2014 amaga una esgarrapada final a l’\u00e0nima, tal com planteja el mateix autor del conte en la versi\u00f3 original. <\/a>Jordi Sierra i Fabra hi fa una den\u00fancia de la fragilitat de la inf\u00e0ncia i el forat en el qual poden caure segons quines criatures si es troben sense l’ajut i el suport dels m\u00e9s grans que els envolten. El forat \u00e9s, doncs, l’espai que t\u00e9 una representaci\u00f3 real per\u00f2 que acaba sent tamb\u00e9 \u2014en un tomb dramat\u00fargic que promou la sorpresa dels espectadors\u2014 un espai metaf\u00f2ric que neguiteja el petit protagonista, en Marc, titella d’antologia, que de cam\u00ed de casa del pare a ca la mare \u2014que viuen separats\u2014 cau en all\u00f2 que se suposa que \u00e9s el forat d’una claveguera del qual no pot sortir, mentre li passen pel voltant tot de personatges de carrer que hi parlen, se’l miren, l’observen, per\u00f2 es fan l’orni sense ajudar-lo de deb\u00f2 a treure el cos d’on presumptament s’ha ensorrat. <\/a>Un avi que passeja pel barri, una nena amb la seva mare que ve vestida de les classes de ballet, un parell de motoristes que un s’imagina tipus Harley-Davidson, una p\u00f2tol amb el carret\u00f3 d’andr\u00f2mines… i un gos, l’\u00fanic \u00e9sser que, de fet, ni que en Marc i ell parlin llenguatges diferents, \u00e9s qui acaba ajudant millor el petit a subsistir en el forat. Per\u00f2 ser\u00e0 tamb\u00e9 la p\u00f2tol del carret\u00f3 \u2014com una fada de conte\u2014 la que li faci veure que ha de ser ell mateix qui, amb la seva for\u00e7a de voluntat, surti del pou an\u00edmic en el qual es troba, angoixat per la situaci\u00f3 personal que viu, temor\u00f3s que ni el pare ni la mare l’estimin o el deixin de banda. <\/a>La representaci\u00f3 de la companyia \u00e9s d’una polidesa exquisida, amb les dues titellaires manipuladores que tamb\u00e9 posen veu al relat, i amb simples objectes que van i v\u00e9nen d’un parell de penja-robes que remouen la imaginaci\u00f3 dels espectadors envers els diversos personatges: l’avi es representa amb una gorra de pala i un bast\u00f3, els motoristes nom\u00e9s amb el casc… <\/a>Cruesa sentimental, realisme social i una lleugera p\u00e0tina d’humor s\u00f3n tamb\u00e9 els ingredients que mantenen l’estructura de la trama. Espectacle de titelles sense fronteres, que atrau els adults i que sotragueja suaument els petits, aix\u00f2 s\u00ed, aquells petits que com el protagonista, en Marc, que representa que t\u00e9 uns deu anys, ja tenen una experi\u00e8ncia, tot i que breu, de la vida, que els fa entendre que res no \u00e9s f\u00e0cil sense la superaci\u00f3 personal.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00ab<\/strong>En John i la caixa de m\u00fasica\u00bb. <\/strong><\/span><\/h5>\n

Dramat\u00fargia: Xavier P\u00e0mies i Carla Ricart. M\u00fasica: Uke. Int\u00e8rprets: Xavier P\u00e0mies i Carla Ricart. Vestuari: La Trama. Il\u00b7luminaci\u00f3 i so: Josep S\u00e1nchez-Rico. Veu r\u00e0dio: Asun Vitoria. T\u00e8cnic il\u00b7luminaci\u00f3 i so: Dani Tort. Direcci\u00f3: Xavier P\u00e0mies i Carla Ricart. Producci\u00f3: La Trama Produccions. Teatre Gaud\u00ed Barcelona, Barcelona, 13 octubre 2012. Preu: 9 \u20ac. A partir de 3 anys fins als 8 anys.<\/strong><\/span><\/p>\n

<\/strong>\"\"<\/span><\/p>\n

Mitjanit sempre ha estat una hora m\u00e0gica. I la literatura fant\u00e0stica n’ha fet \u00fas fins al punt de convertir les dotze en un mite de la frontera fict\u00edcia entre la realitat i el somni. De la mateixa manera que el misteri que despr\u00e8n un taller de joguines per als m\u00e9s petits \u00e9s equivalent a la nost\u00e0lgia que despr\u00e9n per als que ja han deixat la infantesa enrere. <\/a>L’espectacle ‘En John i la caixa de m\u00fasica’ excel\u00b7leix per la senzillesa de la seva posada en escena i per com extreu, d’aquesta mateixa senzillesa, el gruix del contingut. En una combinaci\u00f3 de teatre i d’ombres xineses i de teatre dins el teatre, un aviador de llauna i una ballarina de caixa de m\u00fasica, dues joguines convertides en carn i os, fan un viatge a l’Orient per reinterpretar la llegenda de l’estel i explicar la hist\u00f2ria xinesa del Chen i la Yin, amb el rerefons del matrimoni concertat i l’opci\u00f3 de la llibertat personal simbolitzada, en aquest cas, per el volateig de l’estel. <\/a>Dos petits espectacles en un, doncs. D’una banda, el m\u00f3n del taller de reparaci\u00f3 de joguines del carrer Estret on l’aviador, uniforme caqui, casc i ulleres fosques, puja al seu aparell \u2014una capsa de cartr\u00f3\u2014 i s’envola imagin\u00e0riament per fer un passeig fins que topa amb una ballarina de la caixa de m\u00fasica que, com si fos un mol\u00ed e\u00f2lic, enmig del taller, entorpeix el vol de l’avioneta. <\/a>\u00c9s aix\u00ed com, aviador i ballarina, fan amistat i ell es treu de la m\u00e0niga, per distreure-la de les cab\u00f2ries, la llegenda oriental que s’interpreta en un teatr\u00ed ambulant que forma part de l’escenografia de l’espectacle amb unes ombres xineses de fons acolorit i llumin\u00f3s que representen els personatges del conte i que, en segons quins moments, aviador i ballarina reinterpreten al taller en carn i os, en una mena de joc per entrenir la llarga nit al taller. <\/a>Un element extern \u2014la veu d’una locutora de r\u00e0dio d’\u00e8poca\u2014 entra en joc per comunicar-se amb l’aviador i indicar-li que t\u00e9 una nova ruta a\u00e8ria. Mentre la ballarina aut\u00f2mat torna al seu lloc esperant una nova nit, al taller es crea tamb\u00e9 l’esperan\u00e7a que si l’encarregat la repara, potser podr\u00e0 tornar a sorprendre generacions de grans i petits que , en obrir la seva caixa de m\u00fasica, es quedin embadalits de veure-la ballar rodolant. <\/a>Espectacle de cambra, per paladejar a tocar dels int\u00e8rprets que, aprofitant aquesta disposici\u00f3 esc\u00e8nica, busquen tamb\u00e9 la interacci\u00f3 dels petits espectadors demanant idees per poder alliberar la princesa xinesa del jou del matrimoni for\u00e7at a qu\u00e8 la volen condemnar. La complicitat s’est\u00e9n de seguida i les idees que surten sorprenen a vegades els mateixos protagonistes: des d’una llarga escala que arribi al capdamunt del palau fins a una excavadora per construir un t\u00fanel que serveixi de fuga… I despr\u00e9s encara hi ha qui s’estranya que, de tant en tant, grups de presos s’escapoleixen de les presons! I \u00e9s que sempre n’hi ha que aprofiten les lli\u00e7ons rebudes de petits, ni que siguin teatrals.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u00ab<\/strong>Hansel i Gretel, el musical\u00bb. <\/strong><\/span><\/h5>\n

Adaptaci\u00f3 del conte dels germans Grimm i l\u2019\u00f2pera d\u2019Engelbert Humperdinck. Versi\u00f3 de Dani Cherta. Int\u00e8rprets: Jordi Gonz\u00e1lez, Roser Colillas, Anna Ventura, Magda Puig i El\u00edas Torrecillas. Col\u00b7laboraci\u00f3 especial del Cor de Cambra Tornaveu. Direcci\u00f3 del cor: Manel Cubeles. Escenografia i il\u00b7luminaci\u00f3: Ximo D\u00edaz. Vestuari: Georgina Vi\u00f1olo. M\u00fasica i audiovisual: Rams\u00e9s Moraleda. Coreografies i lletrista: Jordi Gonz\u00e1lez. Il\u00b7lustracions: Beatriz Iglesias. Regidoria: Brugu\u00e9s Faura. Direcci\u00f3 de Dani Cherta. La Roda Produccions. Teatre Poliorama, Barcelona, 19 abril 2009. Reposici\u00f3: Sant Andreu Teatre (SAT), Barcelona, 6 octubre 2012. A partir 3 anys. Preu: 9 \u20ac.<\/strong>
\n<\/span><\/p>\n

\"\"
\n<\/span><\/p>\n

Ja fa temps que les madrastres han desaparegut de les versions modernes dels contes populars. I diria que tamb\u00e9 del llenguatge quotidi\u00e0. ‘Hansel i Gretel’, un conte de fonts orals recollit pels germans Grimm, responsables dels dos noms dels protagonistes, n’\u00e9s un exemple. A l’original, \u00e9s la madrastra qui envia els dos germans a buscar-se la vida al bosc. Per\u00f2 avui, parlar de madrastres \u00e9s crear un paral\u00b7lelisme perill\u00f3s amb les segones mares i el qualificatiu ha estat desterrat espont\u00e0niament pels canvis socials. I aix\u00f2 \u00e9s reflecteix en aquesta versi\u00f3 perqu\u00e8 els pares llenyataires s\u00f3n, els dos, els pares biol\u00f2gics, i Hansel i Gretel s\u00f3n ells, per iniciativa pr\u00f2pia, els que decideixen sortir de nit per buscar menjar i llenya. De la por de fons de l’original passem a la por de la pobresa i a una lectura actualitzada sobre la crisi econ\u00f2mica que assota a hores d’ara moltes fam\u00edlies. <\/a>Per\u00f2 la riquesa d’aquest espectacle est\u00e0 en la combinaci\u00f3 d’actors i actrius acompanyats d’un cor de cambra que ocupa l’espai dels \u00e9ssers fant\u00e0stics i els follets del bosc. S\u00f3n aquestes escenes musicals les millors de tot l’espectacle, fins al punt que a un li dol que no s’exploti m\u00e9s la seva pres\u00e8ncia en el gui\u00f3, amb la qual cosa el muntatge guanyaria en espectacularitat i qualitat musical. <\/a>Tamb\u00e9 les escenes de la casa de la bruixa, una casa de massap\u00e0, per cert, potser perqu\u00e8 la xocolata \u00e9s massa llaminera i fa cucs, on Hansel i Gretel arriben mal guiats per un cucut mesell de la bruixa \u2014vegi’s aqu\u00ed una espl\u00e8ndida m\u00e0scara i caracteritzaci\u00f3 del personatge\u2014, s\u00f3n les que tenen m\u00e9s efectes de llum, so i color perqu\u00e8 es veuen complementades amb unes peces gegants il\u00b7lustrades (el forn, el foc a terra, la cuina, els arbres…) que connecten molt b\u00e9 amb l’imaginari col\u00b7lectiu dels primers espectadors. <\/a>Diu en veu baixa a la seva mare una petita espectadora d’encara no tres anys que seu a la butaca de davant meu, quan arriba el moment culminant del conte: \u00abLa bruixa no se’l menjar\u00e0 [referint-se a Hansel], la llen\u00e7aran al foc\u00bb. \u00c9s a dir, aqu\u00ed es compleix aquella norma tan essencial a l’hora d’assistir a la representaci\u00f3 d’un cl\u00e0ssic, que els espectadors coneixen el que ha de passar, el que no saben \u00e9s com passar\u00e0. <\/a>Amb un personatge incorporat de nou, una fada rosada que fa el paper de mestra de cerim\u00f2nies, les escenes es van succeint pel m\u00e8tode de la introducci\u00f3 narrativa. I aqu\u00ed \u00e9s on sembla que cal advertir que el teatre, com el cinema, s’hauria d’explicar sempre per si sol. \u00bfCal, doncs, incloure un personatge narrador, com si estigu\u00e9ssim dins de la versi\u00f3 escrita? <\/a>I no vol dir aix\u00f2 que la fada rosada no hi faci el seu paper, perqu\u00e8 aporta un to de dist\u00e0ncia entre la llunyania en el temps de la hist\u00f2ria de llenyataires i la realitat actual, amb un to dist\u00e8s i humor\u00edstic, que desengreixa el rerefons de por, per\u00f2 que un preferiria que els espectadors que s’hi troben per primera vegada, entressin en la trama pel seu propi peu o, millor dit, pel seu propi proc\u00e9s de creaci\u00f3 visual de les accions. <\/a>‘Hansel i Gretel’ t\u00e9 una trama lineal que ho permet i anar directament al gra, explotar a fons les possibilitats del g\u00e8nere fant\u00e0stic que ofereix el bosc i for\u00e7ar una mica m\u00e9s l’efecte esc\u00e8nic a l’hora de la casa de la bruixa que, si pot, es cruspeix les criatures, no hi faria cap mal.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u00ab<\/strong>Operetta\u00bb. <\/strong><\/span><\/h5>\n

Dramat\u00fargia de Jordi Purt\u00ed. Arranjaments musicals: Pere Mateu Xiberta i Esteve Palet Mir. Int\u00e8rprets Cor de Teatre de Banyoles: Montserrat Baeza, Mariona Call\u00eds, Ginesta Ferrer, Mariona Gin\u00e9s, Anna Figueras, Nataliya Nesterchuk, Adriana Planagum\u00e0, Vict\u00f2ria Mart\u00ednez, Paula Costabella, Alba Mur, Eul\u00e0lia Figueras, Alicia Lorente, Gemma Fontbernat, Dida Castro, Marta Planella, Laura Pla, Rosa Rigau, David Costa, Ignasi Marco, Llu\u00eds Rodriguez, Pedro Calavia, Gerard Capdevila, Lloren\u00e7 G\u00f3mez, Carles Besal\u00fa, Arcadi Juncosa, Llu\u00eds Coll, Albert Massip, Pere Quintana, V\u00edctor Genestar, Joan Vila, Enric L\u00f3pez, Joan Rigat, Llu\u00eds Gratac\u00f3s. Escenografia: MonTse Baeza i Pablo Paz. Vestuari: Rosa Lugo. Il\u00b7luminaci\u00f3: Ram\u00f3n Rey. So: Joan-Carles Ros \u00abRosky\u00bb. Maquillatge i perruqueria: Montserrat Oliveras. Assessorament moviment ballet: Anna Sarr\u00f3. Producci\u00f3: El Canal Centre d’Arts Esc\u00e8niques Salt \/ Girona i Simf\u00f2nics. Direcci\u00f3 esc\u00e8nica: Jordi Purt\u00ed. Direcci\u00f3 musical: David Costa. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 15 maig 2011. Reposici\u00f3: Teatre Vict\u00f2ria, Barcelona, 4 octubre 2012. Preus adults: de 20 a 30 \u20ac. Menors 16 anys: preu \u00fanic de 15 euros. A partir 8 anys.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

L’humor musical de l’espectacle ‘Operetta’ \u00e9s inclassificable, tant pel seu g\u00e8nere, com pels espectadors als quals s’adre\u00e7a. Per aix\u00f2, els programadors del Teatre Nacional de Catalunya, l’han incorporat dins del programa familiar tot i que un sospita que trobaria la majoria de seguidors en una programaci\u00f3 general. El muntatge barreja l’\u00f2pera, el teatre gestual i l’humor, amb un cor a capella, el Cor de Teatre de Banyoles, amb vint-i-sis int\u00e8rprets. <\/a>L’espectacle recorda en part un altre musical del mateix autor i director, Jordi Purt\u00ed, quan amb Toni Alb\u00e0 van posar en escena ‘Hop!Era’. S’hi mant\u00e9 fuga\u00e7ment el ress\u00f2 d’alguna d’aquelles escenes. Per\u00f2 el nou muntatge s’ha creat comptant amb les possibilitats dels actuals membres del Cor banyol\u00ed, que sempre s\u00f3n a escena, o b\u00e9 cantant o b\u00e9 fent breus actuacions corals dram\u00e0tiques. <\/a>\u00bfI com es pot estructurar un espectacle que parodia l’\u00f2pera i que inclou una quinzena de peces musicals del g\u00e8nere, per\u00f2 que ho fa tot sense orquestra? Doncs, abans que res, mirant el g\u00e8nere oper\u00edstic a una certa dist\u00e0ncia, fugint del puritanisme i pensant que els espectadors d\u00bbOperetta’ no han de ser precisament uns espectadors mel\u00f2mans amb denominaci\u00f3 d’origen sin\u00f3 uns espectadors que estiguin disposats a passar-s’ho b\u00e9 veient aquesta barreja de cantants, d’int\u00e8rprets, de mims o d’humoristes, un esplet d’energia interpretativa al servei de la veu, en realitat l’instrument protagonista de l’espectacle. <\/a>A ‘Operetta’, s’hi escolten, entre altres, la ‘Marxa triomfal’, d\u00bbAida’, de Giuseppe Verdi; l\u00bbObertura’, de ‘Guillem Tell’, de Gioachino Rossini; la ‘Casta Diva’, de ‘Norma’, de Vicenzo Bellini; la ‘Habanera’, de ‘Carmen’, de Georges Bizet; el ‘Brindis’, de ‘La Traviata’, de Giuseppe Verdi: el ‘Duet Papageno-Papagena’, de ‘la flauta m\u00e0gica’, de Wolfgang Amadeus Mozart; el ‘Cor d’esclaus’, de ‘Nabucco’, de Giuseppe Verdi; el ‘Cor de gitanos’, d’Il Trovatore’, tamb\u00e9 de Verdi; o ‘Belle nuit, o nuit d’amour’, d\u00bbEls contes d’Hoffmann’, de Jacques Offenbach. <\/a>La dramat\u00fargia signada per Jordi Purt\u00ed, amb la direcci\u00f3 musical de David Costa, que tamb\u00e9 interv\u00e9 com a int\u00e8rpret, aprofita cadascuna d’aquestes \u00e0ries per explicar i relligar petites hist\u00f2ries quotidianes. Per exemple: un parell d’empleats de la neteja en un aeroport en una escena po\u00e8tico-rom\u00e0ntica; l’escena del rodatge accidentat d’una pel\u00b7l\u00edcula on tothom acaba una mica m\u00e9s alegre del compte; una par\u00f2dia espectacular d’una cursa ciclista amb maillot groc al capdavant; una par\u00f2dia d’un concert on una part del cor fa de p\u00fablic amb un seguit d’estossecs… <\/a>L’espectacle t\u00e9 una estructura tan rodona que seria dif\u00edcil trobar-hi, en una hora i quart, cap escletxa. Des de l’entrada d’un cam\u00e0lic amb el piano a coll de dins del qual apareixen despr\u00e9s tots els altres int\u00e8rprets per on tornaran a desapar\u00e8ixer al final en un efecte m\u00e0gic que no nom\u00e9s obre els ulls dels espectadors m\u00e9s petits sin\u00f3 que alegra la imaginaci\u00f3 rovellada dels adults, fins a la posada en escena de llums d’assaig, bastidors negres i decoraci\u00f3 vermell enc\u00e8s que fa la impressi\u00f3 que tot es va elaborant en una sessi\u00f3 m\u00e9s o menys improvisada, per\u00f2 dins un ordre mil\u00b7lim\u00e8tric. <\/a>En un espectacle tan singular com ‘Operetta’, els int\u00e8rprets han de superar abans que res la dificultat vocal \u2014malgrat que aquesta sigui la seva aportaci\u00f3 b\u00e0sica\u2014 per\u00f2 sense oblidar que tamb\u00e9 s\u00f3n actors i actrius en moviment \u2014poques vegades un Cor ha estat tan profusament aprofitat en les seves possibilitats dramat\u00fargiques\u2014, actors i actrius que exerciten a la vegada el cant a capella, el gest, el clown, l’expressi\u00f3 corporal i la mirada individual i que es mouen seguint les pautes d’una coreografia que fins i tot l’acosta de puntetes a un espectacle de dansa contempor\u00e0nia que, en un altre \u00e0mbit, passaria sense excuses per ser considerat una proposta sense fronteres i dotat d’una aura inequ\u00edvocament internacional.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00ab<\/strong>La Sireneta\u00bb. <\/strong><\/span><\/h5>\n

Basat en el conte de Hans Christian Andersen. Text d’Oriol Bor\u00e9s. Lletres can\u00e7ons: Jordi Fornieles. M\u00fasica original de Neus Kaori. Int\u00e8rprets: Lara Yuste, Onofre Rojo \/ \u00d2scar Moncl\u00fas, Nil Bofill, Jordi Fornieles \/ Ernest J. Hern\u00e1ndez, Marta Fons \/ Marta Codina. Escenografia i il\u00b7luminaci\u00f3: Magatzem d’Ars. Realitzaci\u00f3 i retocs escenografia: Tallers Erdwin i Barrets & Pou. Llum negra: Narrets & Gaya. Vestuari: Anna Toro. Coreografies: Guillem Cirera. So: Nerea Gaya. T\u00e8cnic llums: Miranda Callej\u00f3n. Direcci\u00f3: Albert Pueyo. Producci\u00f3: Magatzem d’Ars. Guasch Teatre, Barcelona, 22 setembre 2012. Preu: 8,50 \u20ac (d’1 any i mig a 3 anys) i 9,50 \u20ac de 3 anys endavant. Espectacle recomanat a partir de 3 anys.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"LA<\/p>\n

El conte de ‘La Sireneta’ va ser escrit primer (publicat el 1837) pensant en un ballet. I la hist\u00f2ria recreada per Hans Christian Andersen sobre aquesta jove i bella sirena de llarga vida \u2014la llegenda diu que uns tres-cents anys\u2014 el viatger l’associa a l’escultura de la badia de Copenhaguen. La Sireneta original s\u00ed que enamora un pr\u00edncep, per\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s dram\u00e0tica i fins i tot t\u00e9 aires de thrilleri crim passional, ben diferent de com la presenta la moderna versi\u00f3 animada de Disney (‘The Little Mermaid’, 1989) que va popularitzar el personatge entre les generacions actuals. <\/a>Disney la bateja com a Ariel, la bruixa del mar es converteix en un personatge m\u00e9s aviat tou, s’elimina el casament del pr\u00edncep per raons d’estat amb una princesa i, en comptes de deixar la Sireneta amb una cua a cada anca sense pr\u00edncep, i despr\u00e9s de fer-la passar pel tr\u00e0ngol de decidir si el mata a ganivetades, opta pel t\u00edpic final feli\u00e7 o, m\u00e9s aviat convencional: pet\u00f3 i junts per sempre. <\/a>\u00c9s evident que la Sireneta original no es podria representar teatralment en brut per a espectadors primerencs. I tamb\u00e9 \u00e9s evident que molts dels espectadors que fan de tutors o pares dels actuals espectadors primerencs van con\u00e8ixer la Sireneta mitjan\u00e7ant la versi\u00f3 suavitzada de Disney. <\/a>Per aix\u00f2, la companyia Magatzem d’Ars, opta tamb\u00e9 per partir obertament de l’adaptaci\u00f3 moderna i cinematogr\u00e0fica \u2014la Sireneta es diu tamb\u00e9 Ariel\u2014 amb nom\u00e9s una excepci\u00f3: la bruixa del mar torna a ser una bruixa maligna \u2014amb aires elegants i ferotgia seductora molt ben aconseguida\u2014 i fa mans i m\u00e0nigues per aconseguir el seu objectiu amb una retirada m\u00e9s aviat a la tradici\u00f3 del Llucifer nadalenc. La lluita entre b\u00e9 i mal ha d’acabar sempre, almenys en la ficci\u00f3, amb el triomf del b\u00e9. La vida ja s’encarrega de bufetejar amb la realitat. <\/a>El muntatge compta amb una bona interpretaci\u00f3 que t\u00e9 un material de base consistent: la lletra i la m\u00fasica. Afegit a una treballada il\u00b7luminaci\u00f3, amb escenes de luminot\u00e8cnia fluorescent que fascina els petits espectadors i que, en aquest cas, propicia la imaginaci\u00f3 sobre el fons del mar sense rec\u00f3rrer a un aquari gegant. <\/a>Els personatges de l’espectacle tenen un atractiu especial que transporta tamb\u00e9 els espectadors al coneixement que en tenen pel conte escoltat, llegit o vist en animaci\u00f3: la Sireneta amb el canvi de la cua de peix per les cames humanes; la bruixa amb les potes de pop; el d\u00e9u del mar com el c\u00e0non mana: vestit blanc, barbut i amb el t\u00edpic arp\u00f3; el pr\u00edncep \u00c8ric rendit a la bellesa de la Sireneta; i els servents de palau, amb un original cuiner de bigoti refistolat d’escola francesa. <\/a>Espectacle de g\u00e8nere fant\u00e0stic, que barreja amb destresa la fantasia amb la realitat, el desig per obtenir all\u00f2 que \u00e9s lluny de l’abast del m\u00f3n en qu\u00e8 un viu, la venda de l’\u00e0nima per un futur imaginari, i la lluita per recuperar el do m\u00e9s preuat, la veu melodiosa a canvi d’un pet\u00f3 d’amor. \u00bfLa moralitat es convertir\u00e0 en estil de vida quan els petits espectadors descobreixin l’adolesc\u00e8ncia i la vida adulta o tot haur\u00e0 quedat, mai m\u00e9s ben dit, en cants de sirena?
\n<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

http:\/\/www.andreusotorra.com\/teatre\/clipdeteatre\/enfamilia.html \u00abLa Blancaneus i els 7 nans\u00bb. Adaptaci\u00f3 basada en el conte recollit pels germans Grimm. Text d’Albert Gonz\u00e1lez. Composici\u00f3 i orquestraci\u00f3 de Keko Pujol.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[],"class_list":["post-7574","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7574","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7574"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7574\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7574"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7574"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7574"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}