{"id":760,"date":"2012-01-16T15:21:00","date_gmt":"2012-01-16T15:21:00","guid":{"rendered":"http:\/\/jovespectacle.wordpress.com\/2012\/01\/16\/aixecar-el-gen-teatral-el-punt-avui"},"modified":"2012-01-16T15:21:00","modified_gmt":"2012-01-16T15:21:00","slug":"aixecar-el-gen-teatral-el-punt-avui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2012\/01\/16\/aixecar-el-gen-teatral-el-punt-avui\/","title":{"rendered":"Aixecar el gen teatral &#8211; El Punt Avui"},"content":{"rendered":"<h3 class=\"contentheading-elpunt\">   El Teatre Lliure engega una l\u00ednia d&#8217;espectacles per a la canalla amb  la voluntat de despertar una inquietud creixent per a les arts  esc\u00e8niques<\/h3>\n<div class=\"article-tools\">\n<div class=\"article-meta\"><span class=\"createdate\">    12\/01\/12  02:00      <\/span>   &#8211;   <span class=\"datacio\">BARCELONA<\/span>   &#8211;    <span class=\"createby\">      <a href=\"mailto:jbordes@elpunt.info\">Redacci\u00f3<\/a>  <\/span>    <\/div>\n<\/div>\n<div class=\"dreta\">\n<div class=\"xsocial\"><span class=\"googlemes1\">       <\/span>    <span class=\"twitter\">       <\/span>    <span class=\"facebook\">       <\/span>  <\/div>\n<div class=\"multimedia\">\n<div class=\"noticialocal01-fotosGrup\">\n<div class=\"fotos\">\n<div class=\"carregarImatge\" id=\"noticialocal-loadarea01\">\n<div><a class=\"modal\" href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatge.php?i=aHR0cDovL2VzdGF0aWMuZWxwdW50Lm5ldC9pbWF0Z2VzLzQ0LzkxL2FsdGEvNzgwXzAwOF80NDkxNTA1XzAyNjY2ODQwNzlmMTFlODJiZmE4NDYyNzVjOGZjZjRhLmpwZw==&amp;j=1\" rel=\"{classWindow:'fotoidentwin',classOverlay:'fotoidentover',size: {x: 820, y: 820}, ajaxOptions: {method: 'get'}}\" style=\"clear:left;float:left;margin-bottom:1em;margin-right:1em;\"><img decoding=\"async\" class=\"noticialocal01\" src=\"http:\/\/estatic.elpunt.net\/imatges\/44\/91\/baixa\/780_008_4491505_0266684079f11e82bfa846275c8fcf4a.jpg\" title=\"Un instant de la interpretaci\u00f3 de \u2018Buchettino' en una versi\u00f3 feta a Xile el 2010. Foto: SOC\u00ccETAS RAFFAELLO SANZIO.\" \/><\/a>    <\/p>\n<div class=\"peudefoto-text\">Un instant de la interpretaci\u00f3 de \u2018Buchettino&#8217; en una versi\u00f3 feta a Xile el 2010. <span class=\"autorfoto\">Foto: SOC\u00ccETAS RAFFAELLO SANZIO.<\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"selector\" style=\"visibility:visible;\"><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"frases-elpunt\">\n<div class=\"frase-elpunt\">\n<h5 class=\"frase_titol-elpunt\">     <\/h5>\n<p><span class=\"frase_text-elpunt\">   El Lliure s&#8217;ha afegit a la tend\u00e8ncia dels teatres per programar per a nens, per\u00f2 el rigor de cada sala \u00e9s moltdiferent  <\/span>   <\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"article-content\" id=\"article-content\">Llu\u00eds Pasqual assegura que tothom t\u00e9 el gen de l&#8217;espectador: una  persona reacciona diferent si l&#8217;animador \u00e9s al vest\u00edbul i que si \u00e9s a  dalt l&#8217;escena ja es converteix en actor. En la primera temporada del  Teatre Lliure dirigida per Pasqual s&#8217;opta per fer una provatura d&#8217;un  trimestre. Pasqual assegura que aquest cicle pot ser, per als nens de a  partir de 6 anys, \u201cuna porta oberta que ja ning\u00fa podr\u00e0 tancar\u201d. La m\u00e0gia  del teatre haur\u00e0 despertat el gen teatral per sempre m\u00e9s. Es tracta de  coproduccions entre companyies i el lliure que proposen m\u00e9s  l&#8217;experi\u00e8ncia vital que la representaci\u00f3. Comen\u00e7ant per <i>Buchettino<\/i> (del 17 de gener al 12 de febrer) que conviden a grups de fins a 50 nens a ficar-se dins d&#8217;un llit per narrar-los el conte de <i>Polzet<\/i>.  Precisament aquest t\u00edtol tamb\u00e9 l&#8217;acaba de presentar Pa sucat al TNC.  Tot i que el t\u00edtol sigui cl\u00e0ssic, aquesta companyia l&#8217;ha deconstru\u00eft  aportant-hi referents cinematogr\u00e0fics de Segundo de Chom\u00f3n i m\u00fasica en  directe, amb una versi\u00f3 tamb\u00e9 lloable.<br \/>La Soc\u00ecetas Raffaello  Sanzio \u00e9s una companyia contundent. Claudia Castellucci, germana de  Romeo Castellucci, (que va impactar al Grec del 2009 amb la seva  trilogia sobre La divina Com\u00e8dia de Dante:<i> Inferno, Purgatorio i Paradiso<\/i>)  busca que els espectadors sentin la por, per poder gaudir millor del  \u201cllumin\u00f3s\u201d final feli\u00e7. A escena, nom\u00e9s una actriu (Alba Sola) que a  trav\u00e9s de la veu ha de transmetre des de l&#8217;horror de quan l&#8217;ogre mata  els seus fills fins a la sensibilitat dels pares que abandonen els set  fills al bosc. Fora de la caixa, els t\u00e8cnics convoquen un espai sonor  que situa el p\u00fablic enmig de l&#8217;acci\u00f3.<br \/>La segona proposta del lliure dels nens \u00e9s una coproducci\u00f3 de Farr\u00e9s Brothers. <i>Un bosc de cames<\/i>  (del 28 de febrer al 25 de mar\u00e7) imagina com una nena perd el pare en  una estaci\u00f3 de tren. Comprova com la proporci\u00f3 de les persones creix  gegantinament des que comprova que no t\u00e9 la m\u00e0 del pare agafant-li la  seva. Per a nens de a partir de 3 anys, el p\u00e0nic del pare \u00e9s esquem\u00e0tic.  Posen el microscopi en el pensament de la criatura un cop s&#8217;ha perdut.  Els seus referents de por s\u00f3n tamb\u00e9 els dels contes. L&#8217;autor i director  Jordi Palet convida a qu\u00e8, un cop passada la por, l&#8217;aventura l&#8217;obri a la  curiositat.<br \/>El tercer treball \u00e9s <i>Lava <\/i>(del 17 d&#8217;abril al  13 de maig), un espectacle de l&#8217;Studio Orka de B\u00e8lgica. Fan veure als  nens uns personatges diminuts que viuen sota terra dins de maletes  abandonades. Un treball interactiu que juga amb la reproducci\u00f3 de v\u00eddeo  en directe i gravada.<br \/>Pasqual \u00e9s un conven\u00e7ut del p\u00fablic familiar.  Ja quan va dirigir l&#8217;TeatreArriaga de Bilbao va arrencar una l\u00ednia de  recerca pel p\u00fablic d&#8217;atenci\u00f3 als m\u00e9s menuts. Els especialistes recomanen  que les funcions siguin per a 16 espectadors si es vol garantir  l&#8217;atenci\u00f3 que cada nen necessita. El Lliure s&#8217;afegeix a una tend\u00e8ncia  majorit\u00e0ria de la cartellera barcelonina. Efectivament, les propostes no  han deixat de cr\u00e9ixer. Es constata que l&#8217;inter\u00e8s familiar per aquests  tipus d&#8217;espectacles no deixa d&#8217;augmentar, tot i que sota un paraigua que  sembla uniforme conviuen professionalitat de companyies amb una  diversitat de rigor notable. Tamb\u00e9 els grups que tradicionalment s&#8217;han  abocat al p\u00fablic adult ho proven en el familiar. Com la coreografia de  molta textura i m\u00fasica hind\u00fa de<i> Balbir, el meu avi<\/i>   de Thomas Nooneal SAT!. Tamb\u00e9 es percep major pres\u00e8ncia de companyies  estatals a Barcelona (els bascos Tanaka Teatre al Poliorama a partir  d&#8217;aquest diumenge, o els murcians Periferia, Premi Fet\u00e9n 2010, al  Tantarantana (des de dissabte). Els grups tradueixen les obres al catal\u00e0  per ser atractius.<\/div>\n<div id=\"article-fitxes\"><\/div>\n<div id=\"article-peces\">\n<div class=\"peca\"><span class=\"avantitol\"><\/span> <\/p>\n<h4>En 20 anys, la sala suma 259.000 nens espectadors<\/h4>\n<p><span class=\"signatura\"><\/span> <\/p>\n<div class=\"text\">El Tantarantana fa  20 anys que programa teatre per a la canalla. Hi han assistit 153.000  nens en sessions escolars. En les de cap de setmana arriben a les  106.000 entrades venudes. Unes xifres que evidencien el comprom\u00eds amb el  segment de p\u00fablic m\u00e9s petit. V\u00edctor Su\u00e1\u00f1ez, responsable del teatre  familiar al Tantarantana, explica que volen incrementar el comprom\u00eds de  la sala. A partir de la temporada vinent, destinaran una part dels  recursos de producci\u00f3 d&#8217;espectacles per a coproduir, juntament amb una  companyia, un espectacle. \u00c9s un repte que moltes sales s&#8217;han marcat com a  objectiu per\u00f2 que molt poques han assolit. Un cas puntual \u00e9s el Teatre  Aurora d&#8217;Igualada, per\u00f2 hi ha moltes sales que s&#8217;ho han plantejat a  mitj\u00e0 termini (com ara el Sant Andreu Teatre).<br \/>Fins ara, el  Tantarantana ofereix un mes a cada companyia. A partir d&#8217;ara tamb\u00e9 es  podr\u00e0 variar el temps d&#8217;explotaci\u00f3. Quan una pe\u00e7a es consideri  interessant pel risc, se&#8217;ls ajudar\u00e0 a ser el m\u00e0xim d&#8217;atractius per  captar el p\u00fablic i se&#8217;ls donar\u00e0 m\u00e9s dates per a funcions, aventura  Su\u00e1\u00f1ez. L&#8217;hist\u00f2ric de la desapareguda companyia U de Cuc, considera que  fa pocs anys que hi ha alguns grups que han assumit el risc de provar  noves hist\u00f2ries o de variar la manera de presentar t\u00edtols cl\u00e0ssics. Les  coproduccions de companyies de Teatre per a Tots els P\u00fablics s&#8217;acaben  amortitzant gr\u00e0cies al fet que s\u00f3n grups petits estables (no depenen de  la mobilitat dels actors, com en les funcions per a adults) i, d&#8217;aquesta  manera, aconsegueixen mantenir repertori durant anys.<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/5-cultura\/19-cultura\/494479-aixecar-el-gen-teatral.html\">El Punt Avui &#8211; Not\u00edcia: Aixecar el gen teatral<\/a><\/p>\n<div class=\"blogger-post-footer\"><img width='1' height='1' src='https:\/\/blogger.googleusercontent.com\/tracker\/5502246408003744617-7671569970663613299?l=jovespectacle.blogspot.com' alt='' \/><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El Teatre Lliure engega una l\u00ednia d&#8217;espectacles per a la canalla amb la voluntat de despertar una inquietud creixent per a les arts esc\u00e8niques 12\/01\/12 02:00 &#8211; BARCELONA &#8211; Redacci\u00f3 Un instant de la interpretaci\u00f3 de \u2018Buchettino&#8217; en una versi\u00f3 feta a Xile el 2010. Foto: SOC\u00ccETAS RAFFAELLO SANZIO. El Lliure s&#8217;ha afegit a la &#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-760","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-historic"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/760","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=760"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/760\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=760"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=760"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=760"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}