\u201cL\u2019illa desconeguda\u201d \u00e9s un espectacle impressionant que posa sobre l\u2019escenari l\u2019etern debat de la humanitat: la legitimitat perqu\u00e8 cadasc\u00fa tingui l\u2019opci\u00f3 de dur el tim\u00f3 de la seva vida.<\/span><\/address>\nL’espectacle, de caire fonamentalment f\u00edsic, \u00e9s una aposta de la companyia basca Markeli\u00f1e per un teatre de gest, amb molta influ\u00e8ncia de la dansa, amb poques paraules (per aix\u00f2 mateix \u00e9s possible que els seus int\u00e8rprets originals facin la versi\u00f3 catalana, ja que no hi ha m\u00e9s d’un parell de dotzenes de frases), i molta, molta, molta acci\u00f3 i pantomima.<\/p>\n
I tamb\u00e9 m\u00fasica, efectes sonors, onomatopeies i sorolls emesos pels mateixos int\u00e8rprets, un llenguatge a l’abast de qualsevol p\u00fablic, encara que no entengui b\u00e9 les paraules. Tamb\u00e9 cal destacar el paper de la llum, que acompleix la funci\u00f3 de situar-nos en diversos moments i llocs, tot i que de manera abstracta.<\/p>\n
L’espectacle comen\u00e7a amb m\u00fasica i una coreografia d’una actriu-ballarina, un noi que entra i l’ajuda en el seu despertar diari. M\u00e9s endavant, reben not\u00edcies d’una illa desconeguda, a la qual se’n hi van (juntament amb la Reina) en un vaixell que sorgeix davant dels nostres ulls, format per les cordes suspeses que aguanten diferents elements que ens recorden les hist\u00f2ries de pirates. La refer\u00e8ncia cors\u00e0ria \u00e9s obligada, i en un moment donat de l’acci\u00f3, una camisa, un pantal\u00f3 i un manyoc de roba fent de lloro, ens fan veure per un instant alg\u00fa que podria ser perfectament ‘John Silver, el llarg’.<\/p>\n
El final, per\u00f2, t\u00e9 un quelcom de frustrant, davant la frase ‘Les illes desconegudes no existeixen, s\u00f3n totes als mapes’ i les accions finals… que ens situen en la crua realitat, i que els infants presents han ent\u00e8s perfectament com la cloenda de l’espectacle.<\/p>\n
Tot i la descripci\u00f3 que n’he fet, que ning\u00fa no esperi una hist\u00f2ria narrada en un llenguatge prou entenedor: molts de cops no sabem on som, i hem de deixar-nos portar per la gran quantitat de t\u00e8cniques emprades, gaireb\u00e9 totes en l’\u00e0mbit del teatre f\u00edsic, la dansa, els objectes, i la combinaci\u00f3 amb les magn\u00edfiques ambientacions lum\u00edniques i sonores.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s la virtut, i tamb\u00e9 la principal feblesa de l’espectacle, que per a determinades edats (el nois i noies present eren de la franja alta, que no solen ser majoria a les sessions familiars), pot resultar poc entenedor, i que en determinats moments s’entret\u00e9 un p\u00e8l massa en la creaci\u00f3 del gag o el posat po\u00e8tic (quan no tots dos combinats), en detriment d’explicar-nos una hist\u00f2ria amb un pols ferm, cosa que sol funcionar molt b\u00e9 amb tot tipus de p\u00fablics, i que no \u00e9s el que han buscat els membres de la companyia.<\/p>\n
\u00c9s evident que traslladar un text literari com el de Saramago a un teatre gestual, t\u00e9 les seves dificultats, i s\u00f3n dos mitjans totalment diferents. \u00c9s molt recomanable la lectura del conte abans de veure l’espectacle.<\/p>\n
En resum, una proposta amb ambici\u00f3 art\u00edstica, per a nens una mica m\u00e9s grans dels habituals als nostres teatres, i que pot fer-nos ‘desconnectar’ en alguns moments, ja que el teatre sense paraules, farcit de moments f\u00edsics ocurrents, pot decaure de ritme si no \u00e9s capa\u00e7 de construir un relat amb el qual ens identifiquem. Cosa que, per b\u00e9 o per mal, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil amb un text i una acci\u00f3 ‘standard’.<\/p>\n
Amb tot, plenament recomanable per veure un plantejament diferent, sobretot si sou assidus de les sessions familiars.<\/p>\n
\/\/ <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquest mateix mat\u00ed he anat a la primera sessi\u00f3 del dia per a escolars, de l’espectacle ‘L’illa desconeguda’, que al SAT! tamb\u00e9 est\u00e0 programada per a p\u00fablic familiar, i que tanquen la programaci\u00f3 aquest proper cap de setmana.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[],"class_list":["post-8481","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8481","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8481"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8481\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8481"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8481"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8481"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"http:\/\/www.sat-teatre.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/07\/Lilladesconeguda11-490x300.jpg\")
<\/p>\n