{"id":8509,"date":"2012-11-20T12:46:12","date_gmt":"2012-11-20T10:46:12","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/?p=8509"},"modified":"2012-11-20T12:46:12","modified_gmt":"2012-11-20T10:46:12","slug":"darreres-critiques-dandreu-sotorra-per-a-infants-i-per-a-adolescents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/2012\/11\/20\/darreres-critiques-dandreu-sotorra-per-a-infants-i-per-a-adolescents\/","title":{"rendered":"Darreres cr\u00edtiques d’Andreu Sotorra: per a infants i per a adolescents"},"content":{"rendered":"

\"foto\"<\/a><\/p>\n

http:\/\/www.andreusotorra.com\/teatre\/clipdeteatre\/enfamilia.html<\/a><\/p>\n

\u00abLa fam\u00edlia IRreal\u00bb. Idea original de Minoria Absoluta. Autors: Jordi Ventura, Joan Llu\u00eds Bozzo, Joan Rufas, Pau Escribano, Jaume Buix\u00f3 i Toni Soler. Int\u00e8rprets: Toni Alb\u00e0, Mireia Portas, Queco Novell, Agn\u00e8s Busquets, Anna Bertran, M\u00f2nica P\u00e9rez, David Olivares i Xavier Serrano. Escenografia: Alfons Flores. Vestuari: Mireia Gu\u00e0rdia. Coreografia: Bealia Guerra. Caracteritzaci\u00f3: Helena Fenoy i Marta Ferrer. Il\u00b7luminaci\u00f3: Albert Faura. So: Jonatan Mart\u00ednez. Arranjaments i producci\u00f3 musical: Xasqui Ten, Toni Ten i Jordi Campoy. Ajudants direcci\u00f3: Miquel Periel i Tito Lucchetti. Assessora vocal: Mariona Castillo. Construcci\u00f3 monstres: Lali Canosa. Veu en off: Joan Rufas. Aparicions especials v\u00eddeos: Manel Lucas, Al\u00edcia Falc\u00f3 i V\u00edctor Rodr\u00edguez. Direcci\u00f3 musical: Xasqui Ten i Toni Ten. Direcci\u00f3: Joan Llu\u00eds Bozzo i Joan Rufas. Producci\u00f3 de Minoria Absoluta i Companyia Dagoll Dagom. Teatre Vict\u00f2ria, Barcelona, 15 novembre 2012. Preus generals: De 23 a 37 \u20ac. Menors 14 anys: 18 \u20ac. Espectacle recomanat a partir de 12 anys.<\/strong><\/span><\/p>\n

Res millor per entrar en una hist\u00f2ria de pr\u00ednceps, princeses, reis i reines, que fer-ho amb el convencional coix\u00ed dels contes cl\u00e0ssics: \u00abHi havia una vegada…\u00bb. La veu en off ajuda a crear aquest clima que no es reprendr\u00e0, de fet, fins al final de l’espectacle quan, la mateixa veu en off posi l’ep\u00edleg tamb\u00e9 habitual dels contes populars, amb tot all\u00f2 dels anissos i ser feli\u00e7os.L’humor d’aquesta hilarant com\u00e8dia musical inspirada en els personatges de sang blava (i caldria dir tamb\u00e9 de \u00abpota negra\u00bb) del programa televisiu ‘Pol\u00f2nia’ \u00e9s tan blanc que si exist\u00eds la censura dels temps de la Dictadura estic segur que als censors els passaria per alt tot el que hi ha de fons i que els espectadors \u2014poble plebeu intel\u00b7ligent de sempre\u2014 sap copsar en lletra menuda. I, si no, que alg\u00fa expliqui perqu\u00e8 tot un auditori ple com el del Teatre Vict\u00f2ria no reacciona ni cedeix espont\u00e0niament a cridar \u00abVisca el rei!\u00bb i \u00abVisca Espanya!\u00bb quan el cap de la casa reial de l’obra ho proposa amb el seu estil \u00abcampetxano\u00bb.Hi ha una possibilitat de petita improvisaci\u00f3 en la interrelaci\u00f3 amb l’auditori que, superada l’estrena convencional, crec que comen\u00e7a a donar els seus fruits i, ben explotada, pot anar a m\u00e9s. Tan sols un espontani, la nit de la meva funci\u00f3, es va afegir al crit de ‘Viva Espa\u00f1a!\u00bb i es va quedar ben sol, cosa que permet a l’inesgotable Toni Alb\u00e0 (Juan Carlos) tirar pel dret i dir: \u00abL’Albert Rivera \u00e9s l’\u00fanic… \u00bfi no ha vingut l’Al\u00edcia?\u00bb.Tamb\u00e9 hi ha una altra oportunitat encara molt m\u00e9s explotable de participaci\u00f3 col\u00b7lectiva en l’escena del presumpte cop d’estat de la gu\u00e0rdia civil de mentida, interpretada per la troupe reial, quan en comptes de parodiar el 23F amb el conegut \u00abse sienten, co\u00f1o!\u00bb com que tothom ja est\u00e0 assegut, el que cal \u00e9s canviar l’ordre per un \u00abse levanten todo el mundo!\u00bb per tornar-los a fer-los seure, esclar. Tamb\u00e9 nom\u00e9s una espectadora es va resistir a obeir les ordres i els que tenen mem\u00f2ria recordaran en Guti\u00e9rrez Mellado plantant cara al Congr\u00e9s davant els colpistes. Escena t\u00edmidament Cubanesca que els espectadors crec que celebren perqu\u00e8 la gresca de l’escenari es d\u00edficil que no s’encomani a la platea i l’amfiteatre del Teatre Vict\u00f2ria.Amb ‘La fam\u00edlia IRreal’, una feli\u00e7 conjunci\u00f3 d’una productora televisiva com Minoria Absoluta i una companyia de llarga experi\u00e8ncia teatral i musical com Dagoll Dagom, es compleixen tres pressup\u00f2sits: 1) L’espectacle en q\u00fcesti\u00f3 nom\u00e9s \u00e9s possible aqu\u00ed per la tradici\u00f3 \u00abpetardera\u00bb del Paral\u00b7lel i les classes populars catalanes. 2) El p\u00fablic purista teatral al\u00b7l\u00e8rgic a la televisi\u00f3 no s’hi sentir\u00e0 gens despla\u00e7at. 3) La par\u00f2dia reial es pot llegir tamb\u00e9 en clau universal del sector de la monarquia que encara piula a la vella Europa.I aquests tres pressup\u00f2sits junts \u00e9s el que fa que la com\u00e8dia musical funcioni i no s’estimbi. Hauria estat un error intentar reproduir nom\u00e9s una s\u00e8rie de gags del programa televisiu per fer caixa. Hauria estat tamb\u00e9 un error tancar-se en un gui\u00f3 immers nom\u00e9s en l’\u00e8poca i el moment estrictament actual, tan canviant cada dia. I hauria estat un error autocensurar-se m\u00e9s del compte tant com passar-se en exc\u00e9s de la ratlla. Atreviment i mesura, doncs, en una balan\u00e7a que no hauria d’ofendre ning\u00fa.Posats a entrar en la concepci\u00f3 de l’espectacle, diguem nom\u00e9s que cal respectar al m\u00e0xim la sorpresa de l’espectador. Per\u00f2 avisem-lo tamb\u00e9 que cal que estigui disposat a veure una hist\u00f2ria dins de la hist\u00f2ria. Una hist\u00f2ria de ficci\u00f3 del que hauria pogut ser i \u2014desenganyem-nos-en!\u2014 no ser\u00e0 mai. Per\u00f2 la ficci\u00f3 t\u00e9 el do de fer-nos creure all\u00f2 que moltes vegades desitgem nom\u00e9s en somnis.\u00c9s aix\u00ed com els de Pol\u00f2nia (Minoria Absoluta) i Dagoll Dagom parteixen d’un passat remot amb el pr\u00edncep Felip encara al bressol i fan un salt en el t\u00fanel del temps amb l’abdicaci\u00f3 del rei Joan Carles. Per\u00f2 la troca encara s’embolica m\u00e9s amb l’ambici\u00f3 de les dues infantes per regnar, ni que sigui a mitges, i amb la participaci\u00f3 dels seus esposos plebeus, tan plebeus com la princesa Let\u00edcia.Cal molta imaginaci\u00f3 \u2014i haver llegit molts contes d’Andersen, Perrault i altres recopiladors de rondalles populars\u2014 per convertir una fam\u00edlia mon\u00e0rquica en una fam\u00edlia d’indigents. La mateixa imaginaci\u00f3 que cal per reconvertir una fam\u00edlia vinguda a menys en una companyia de variet\u00e9s d’Eurovegas on tothom pot regnar com ho feien en el seu temps les reines del Paral\u00b7lel amb plomalls i lluentons.Dues hores amb intermedi incl\u00f2s de bon espectacle, que detecta la direcci\u00f3 veterana de Joan Llu\u00eds Bozzo acompanyat en aquesta ocasi\u00f3 de Joan Rufas. Dues hores de bon humor, de fer passar les penes a l’auditori amb un gui\u00f3 molt i molt musical (amb la m\u00e0 directiva del duo Ten), creatiu i original en les lletres \u2014que posa a prova els int\u00e8rprets poc avesats a un ritme fren\u00e8tic que darrere l’escenari, amb constants canvis de vestuari, \u00e9s encara m\u00e9s fren\u00e8tic que davant\u2014 i que parodia tamb\u00e9 peces populars de tots els g\u00e8neres, des de ‘Mamma mia’ a Els Amics de les Arts amb ‘L’home que treballa fent de gos’, el sirtaki grec a c\u00e0rrec de la reina Sofia, la ranxera mexicana per plorar i plorar, els laments de la copla, o el refregit teatral del Shakespeare dram\u00e0tic i el fuga\u00e7 homenatge a l’actor Pepe Rubianes amb aquell anar a treballar cada dia al mat\u00ed amb metro.Menci\u00f3 especial, esclar, per a Toni Alb\u00e0 (rei Joan Carles), puntal de la par\u00f2dia, per\u00f2 tamb\u00e9 per a les intervencions de Mireia Portas (reina Sofia), Queco Novell (pr\u00edncep Felip), algunes escenes de glamour que remata Ang\u00e8s Busquets (princesa Let\u00edcia) i diversos t\u00eate-\u00e0-\u00eate d’Anna Bertran (infanta Elena) i M\u00f2nica P\u00e9rez (infanta Cristina) que aporten les mirades m\u00e9s in\u00e8dites del parell de personatges femenins que es converteixen, a m\u00e9s, en les alcavotes, des de la inf\u00e0ncia, d’haver fet creure al germ\u00e0 Felip que, si mai es rei, se les haur\u00e0 de veure amb el monstre de la nit, una juguesca de palau sense precedents. M\u00e9s discrets en el gui\u00f3, David Olivares i Xavier Serrano (els marits I\u00f1aki Urdangar\u00edn i Jaime de Marichalar) una discreci\u00f3 que lliga amb les circumst\u00e0ncies de la realitat. Absents del tot, les criatures de la descend\u00e8ncia, per no embolicar encara m\u00e9s la nissaga, i llampegades de rabiosa actualitat amb les projeccions dels TN de Pol\u00f2nia.<\/a>Tot dins d’un marc daurat pict\u00f2ric gegant\u00ed que representa la reproducci\u00f3 de la fam\u00edlia reial (a vegades m\u00f2bil per projecci\u00f3 audiovisual) i que fa la impressi\u00f3 que sigui, en proporcions engrandides, un dels quadres de segles passats que omplen les parets hist\u00f2riques del Museo del Prado de Madrid. M\u00e9s real o reial, impossible, per molt IRreal que els de Minoria Absoluta i Dagoll Dagom facin creure que \u00e9s.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abTrau\u00bb. Idea de Guillem Alb\u00e0. Gui\u00f3: Companyia Guillem Alb\u00e0. M\u00fasica original: Anna Roig. Arranjaments musicals: Pau Alb\u00e0. Int\u00e8rprets: Guillem Alb\u00e0 i Blai Rodr\u00edguez. Espai esc\u00e8nic: Alfred Casas. Il\u00b7luminaci\u00f3 i so: Ignasi Sol\u00e9 i Oriol Ib\u00e0\u00f1ez. Vestuari. L’Estaquirot Teatre, Alred Casas, Rosa Maria Coca i Wilja Family. Direcci\u00f3: Guillem Alb\u00e0. Coproducci\u00f3: Companyia Guillem Alb\u00e0 i Sant Andreu Teatre – SaT. Almeria Teatre, Barcelona, 10 novembre 2012. Preus: de 15 a 18 \u20ac. Espectacle recomanat a partir de 8 anys.<\/strong><\/p>\n

El llenguatge s’escola i amb ell segons quines paraules ancestrals. Una d’aquestes \u00e9s \u00abtrau\u00bb, aquest forat o obertura, rodona o c\u00f2ncava, que en una americana, jaqueta, jersei o qualsevol altra pe\u00e7a de roba serveix perqu\u00e8 hi passi un bot\u00f3 que es mant\u00e9 cosit a l’altra vora de la mateixa roba. Guillem Alb\u00e0 \u2014clown po\u00e8tic, si es permet l’expressi\u00f3\u2014 ha triat aquesta paraula per incloure en una obertura imagin\u00e0ria de la seva pe\u00e7a teatral un espectacle ple d’imatges, sensacions, color i fins i tot una mica de fantasmagoria. <\/a>I ho ha fet, despr\u00e9s de dos espectacles tamb\u00e9 reconeguts com ‘Sketchofrenia’ i ‘Flirt’, ara potenciant la pres\u00e8ncia del segon protagonista de la trama, una mena de mestre de cerim\u00f2nies (Blai Rodr\u00edguez, un dels components de la banda de ‘Crack\u00f2via’ i ‘Pol\u00f2nia’) que, com un tramoista d’antic teatre, s’encarrega de la introducci\u00f3, de fer baixar i pujar elements, d’encendre o apagar segons quines bombetes del parament fins que finalment, qui sap si, com un bot\u00f3, entra en el \u00abtrau\u00bb imaginari, fusionant-se amb el personatge principal i creant una parella de clowns amb els quals els espectadors amants de la pista no hi reconeixeran cap dels tics i t\u00f2pics habituals sin\u00f3 que hi descobriran un concepte nou. L’espectacle, que de rerefons t\u00e9 el mite del desig hum\u00e0 d’encapsular el temps perqu\u00e8 no s’escapi, compta amb una banda sonora excepcional, feta a posta per a l’atmosfera misteriosa de tota la trama, per\u00f2 molt identificativa musicalment per als que siguin seguidors d’Anna Roig i el seu grup L’ombre de ton chien, coneguts sobretot pel disc ‘Bigoti vermell’. ‘Trau’ \u00e9s una proposta de teatre breu, una hora i cinc minuts, per a gourmets teatrals de diferents tend\u00e8ncies i amb la possibilitat d’exprimir-ne m\u00faltiples disciplines: la m\u00fasica, els titelles, l’humor, el teatre d’objectes, el teatre visual, la poesia i la pessigada emocional. Espectacle tamb\u00e9 per a tots els p\u00fablics, sense fronteres d’edat, que sedueix des del primer instant per l’embolcall del misteri i per l’aparici\u00f3 en la penombra del seu personatge principal, interpretat per Guillem Alb\u00e0, que \u00e9s, en definitiva, el pare de la criatura.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abEl cel de la Joj\u00f3\u00bb. Dramat\u00fargia d’Esther Westermeyer, a partir del conte il\u00b7lustrat ‘Jojo la mache’, d’Olivier Douzou. Int\u00e8rprets: Maria Casellas i Martina Tresserra. M\u00fasica: Cristina Gavil\u00e1n. Escenografia, titelles i disseny vestuari: Mart\u00ed Doy. So i disseny llums: Guillem Rodr\u00edguez. Gravaci\u00f3, mescla i veu en off: Albert Mora. M\u00fasics en off: Cristina Gavil\u00e1n, Albert Mora i Francesc Mora. Direcci\u00f3: Maria Casellas. Companyia Inspira Teatre. Teatre Poliorama, Barcelona, 11 novembre 2012. Preu: 13,50 \u20ac. A partir 4 anys.<\/strong><\/p>\n

Conte musical cent per cent. Per\u00f2 tamb\u00e9 interdisciplinari. Amb m\u00fasica enregistrada, per\u00f2 can\u00e7ons en directe, coreografia, teatre, titelles i ombres xineses. I amb l’objectiu de tocar un tema delicat i a la vegada dif\u00edcil d’explicar als m\u00e9s petits com \u00e9s el pas inevitable cap a la vellesa i la mort. La companyia Inspira Teatre, creada per Esther Westermayer, ho ha fet a partir d’un conte publicat en franc\u00e8s per l’editorial Rouergue, el 1993, en suport d’\u00e0lbum il\u00b7lustrat, del qual \u00e9s autor Olivier Douzou, tant del text com dels dibuixos. Inspira Teatre, que amb un altre espectacle anterior, ‘Gong’, ja havia ampliat el seu camp amb una edici\u00f3 en CD i \u00e0lbum il\u00b7lustrat, ofereix tamb\u00e9 aqu\u00ed la banda sonora enregistrada que compta, entre els m\u00fasics, amb dos dels membres de la companyia Egos Teatre (que recentment ha reposat el seu ‘Ruddigore…’ davant per davant del Poliorama, al Capitol), una companyia tamb\u00e9 encara jove com la mateixa Inspira Teatre. <\/a>L’espectacle ‘El cel de la Joj\u00f3’ s’introdueix amb dos protagonistes, la mare i la seva filla, que mentre estenen roba al terrat acaben parlant del records de l’\u00e0via morta i d’on deu ser despr\u00e9s de la mort. \u00c9s aix\u00ed com s’entra en el teatre dins el teatre amb l’explicaci\u00f3 del conte d’una granja on una vaca, la Joj\u00f3, s’ha guanyat la fama per la seva saviesa de tan vella. <\/a>Alternant, doncs, la pres\u00e8ncia de diversos habitants de la granja reprodu\u00efts amb titelles (un gat, un ratol\u00ed, una gallina, un pollastre, un xai, una ovella…) que li demanen consell sobre els seus problemes quotidians, el moll de l’os de la trama consisteix a mostrar com la vaca Joj\u00f3 va perdent, per la vellesa, algunes parts del seu cos: la taca del ventrell, la cua, les banyes, les mamelles… <\/a>Sense que se’n parli, la relaci\u00f3 subtil entre la vellesa de Joj\u00f3 i la vellesa humana es fa evident i la manera d’explicar amb sensibilitat la p\u00e8rdua per la mort \u00e9s tractada deixant de banda qualsevol adoctrinament. Esclar que el t\u00f2pic parla del cel, per\u00f2 la mort \u00e9s imprevisible i saber qu\u00e8 hi ha despr\u00e9s s’expressa aqu\u00ed com una inc\u00f2gnita, nom\u00e9s possible si es mant\u00e9 el record dels que no hi s\u00f3n, com si visquessin dins nostre. La tesi dram\u00e0tica de fons t\u00e9 una resoluci\u00f3 teatral molt adequada als primers espectadors que, en menys d’una hora, viuen una diversitat d’escenes ja sigui amb els personatges dels titelles o amb la conversi\u00f3 de les dues protagonistes en grangeres, cantants, actrius i ballarines, sense comptar un paper de periodista de televisi\u00f3 o una altra de fetillera de la m\u00e0gia amb l’elixir per mantenir la joventut que la vaca Joj\u00f3 rebutja conformada l\u00fadicament amb la seva vellesa. <\/a>Si l’\u00e0lbum original de l’obra \u00e9s un text po\u00e8tic que s’explica amb les il\u00b7lustracions netes i de tra\u00e7os senzills d’Olivier Douzou, aquesta adaptaci\u00f3 teatral mant\u00e9 igualment aquestes dues virtuts: una posada en escena neta i un plantejament tan sensiblement senzill com obert a la reflexi\u00f3 i la resposta posterior dels adults a les preguntes dels petits sobre la inc\u00f2gnita del m\u00e9s enll\u00e0 de la vida.<\/p>\n

\u00abRas!\u00bb. Dramat\u00fargia de Juan Pablo Mendiola. M\u00fasica original de Paco Garnelo. Int\u00e8rprets: Lara Sanch\u00eds i Joan Santacreu. Vestuari: Joan Miquel Reig. Il\u00b7luminaci\u00f3 audiovisuals: Juan Pablo Mendiola. Il\u00b7lustracions: Patricia Barrachina. Veu en off: Alfred Pic\u00f3. Direcci\u00f3 coreogr\u00e0fica: Mamen Garc\u00eda. Direcci\u00f3: Juan Pablo Mendiola. Companyia Maduixa Teatre. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 10 novembre 2012. Preus: De 8,96 a 13,44 \u20ac. Espectacle recomanat a partir de 3 anys.<\/strong><\/p>\n

El pintor Joan Mir\u00f3 va trobar l’origen de la seva imaginaci\u00f3 quan, de petit, s’estava a Mont-roig del Camp (Baix Camp) \u2014d’on extreu m\u00e9s tard el valorat i testimonial quadre de ‘La masia’\u2014, i baixava a la platja on qualsevol element \u2014una petxina, una branca seca, una garrofa, uns grans de sorra, els estels de la nit…\u2014 es convertirien anys despr\u00e9s en protagonistes de la majoria de les seves teles. <\/a>La companyia de Sueca, Maduixa Teatre, s’ha inspirat tamb\u00e9 en la imatgeria de Joan Mir\u00f3 per elaborar un espectacle que barreja la dansa, la m\u00fasica, el teatre i la il\u00b7luminaci\u00f3, per\u00f2 fent \u00fas d’all\u00f2 que encara s’anomenen \u00ables noves tecnologies\u00bb, a trav\u00e9s d’un gui\u00f3 audiovisual de projeccions sobre el terra que ressegueixen cadascun dels dos int\u00e8rprets. Dic \u00abnoves tecnologies\u00bb per\u00f2 em fa la impressi\u00f3 que per als primers espectadors, als quals s’adre\u00e7a principalment l’espectacle, la novetat ja no \u00e9s tan excepcional com ho pot ser per als adults perqu\u00e8 els m\u00e9s petits estan avesats a fer tra\u00e7os, ratlles, circumfer\u00e8ncies, cercles o gargots precisament a trav\u00e9s de la pantalla i el ratol\u00ed o el teclat. \u00c9s, doncs, una manera de portar al teatre familiar la realitat dels mitjans que envolta els espectadors del futur i fer-los veure com \u00e9s possible explotar-ne tamb\u00e9 totes les dimensions, de la mateixa manera que el cos, el gest i la paraula \u2014les ancestrals \u00abnoves tecnologies\u00bb\u2014 continuen sent v\u00e0lides per aprofundir en l’expressivitat. A ‘Ras!’, els dos protagonistes, el Joan i la Lluna, es troben per jugar i entendre l’univers que els envolta i per descobrir tamb\u00e9 com poden, amb el seu cos, posar llum, vida i color a la terra que trepitgen. \u00c9s, doncs, amb les mans, els peus, les cames i el tou del cos com els dos van dibuixant el seu viatge imaginari, que no \u00e9s altre sin\u00f3 la g\u00e8nesi del rerefons de moltes de les pintures de Joan Mir\u00f3. L’espectacle ha estat distingit amb diferents premis per la seva original concepci\u00f3 i, potser el premi m\u00e9s important per a ells, ha girat per alguns pa\u00efsos europeus. La companyia, que tamb\u00e9 \u00e9s la responsable de la Mostra de Mim de Sueca, aporta una visi\u00f3 nova a la coreografia i ho fa en un espai \u00edntim, aparentment redu\u00eft \u2014una mena de petit ring amb grades a quatre bandes\u2014 on s’hi encabeixen ben b\u00e9, per\u00f2, un centenar d’espectadors aconseguint que la sorpresa, una mica desconcertant de l’inici fins i tot per als m\u00e9s petits, es vagi convertint en un suggerent i estimulant mostrari de sorpreses molt adequat, sobretot, a espectadors que fan els primers passos en la coneixen\u00e7a dels colors, els nombres i les parts del cos. I tot segellat com a The End amb la signatura de Mir\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abEl rei de la jungla\u00bb, de Joan Guasch i Carbonell. Lletres i m\u00fasiques d’Albert Doz. Int\u00e8rprets: Josep Calvo, Jaume G\u00f3mez, Maydo Gargallo, Joan Manuel Chilet i Albert Doz. Disseny vestuari i m\u00e0scares: Xavier Rojo. Confecci\u00f3 vestuari: Montse Gr\u00e0cia. Construcci\u00f3 m\u00e0scares: Elisabet Vilaplana. Escenografia: L’Aplic. Il\u00b7luminaci\u00f3 i so: Xavier Rojo. Direcci\u00f3: Martha Carbonell. Guasch Teatre, Barcelona, 10 novembre 2012. Preus: de 18 mesos a 3 anys: 9 \u20ac. A partir 3 anys i adults: 10 \u20ac. Espectacle recomanat a partir de 3 anys.<\/strong><\/p>\n

\"\"Quan Walt Disney es va treure de la m\u00e0niga dels seus estudis la hist\u00f2ria d’El rei lle\u00f3’, l’any 1994, no va explicar gaire en veu alta que s’havia basat en la cl\u00e0ssica trag\u00e8dia de ‘Hamlet’, de William Shakespeare. La lluita entre hereus pel poder reial i la vict\u00f2ria del pr\u00edncep leg\u00edtim contra l’impostor \u00e9s la moralitat del que es podria classificar com una faula selv\u00e0tica. Actualment, com \u00e9s dif\u00edcil de descon\u00e8ixer per la forta promoci\u00f3 que se n’ha fet, un musical hom\u00f2nim est\u00e0 arrasant en temps de crisi a la cartellera teatral madrilenya. Aqu\u00ed, en aquesta proposta del Guasch Teatre, Simba, el lle\u00f3 de l’animaci\u00f3 de Disney, es diu Lion per analogia amb el t\u00edtol original angl\u00e8s, ‘The Lion King’, i l’adaptaci\u00f3 de Joan Guasch i Carbonell, com \u00e9s l\u00f2gic, defuig qualsevol d’aquestes dues refer\u00e8ncies anteriors, cinema disneylandi\u00e0 i teatre de Gran V\u00eda, tot i que es inevitable que els que en coneixen poc o molt la trama hi trobin, com a m\u00ednim, el moll de l’os. L’espectacle que ha reposat aquesta temporada la companyia Guasch Teatre t\u00e9 dos elements que el fan potser un dels m\u00e9s elaborats de la troupe de la casa: pel contingut del text, per les lletres i les m\u00fasiques d’Albert Doz, i sobretot per les m\u00e0scares de tot el bestiari personificat que hi apareix: el lle\u00f3 protagonista \u2014t\u00edmid i fins i tot espantad\u00eds\u2014, els micos de la selva, les hienes que fan de gu\u00e0rdies del rei impostor, el rei fals, la lloba \u2014a qui el rei impostor pret\u00e9n que sigui mare d’un hereu seu\u2014, i l’au amb plomes que fa el paper de salvaguardar la mem\u00f2ria del passat i de la veritat del pr\u00edncep hereu del tron. En un muntatge on no hi ha, doncs, per q\u00fcestions \u00f2bvies, cap personatge hum\u00e0, la credibilitat de la personificaci\u00f3 es fa m\u00e9s delicada que mai, cosa que la proposta supera amb un registre mesurat, aconseguint que tant les interpretacions de l’escenari com les d’alguns dels personatges que baixen a la platea es rebin amb la picardia pr\u00f2pia de l’edat i de la transcripci\u00f3 entre ficci\u00f3 i realitat. Una escenografia dividida en diferents actes retorna al decorat rom\u00e0ntic i deixa que, davant de quadres acolorits que representen la selva o el cau del rei impostor, el pes de la representaci\u00f3 recaigui del tot en els int\u00e8rprets en un muntatge que, sense arribar a ser de Commedia dell’Arte, s\u00ed que, per la import\u00e0ncia de les m\u00e0scares, s’hi acosta. Enmig d’un repertori musical variat i enganxad\u00eds, amb una pe\u00e7a clau que es repeteix i que es recorda a la sortida del teatre, hi ha tamb\u00e9 una fuga\u00e7 versi\u00f3 de l’entrada de la pe\u00e7a ‘Diamonds on The Soles of Her Shoes’, de l’\u00e0lbum ‘Graceland’ que Paul Simon va enregistrar en una fugida precisament a la selva africana, l’indret natural del lle\u00f3 de l’aventura.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abBlancaneus i els 7 nans\u00bb. A partir del conte dels Germans Grimm. Adaptaci\u00f3 d’Oriol Bores. Int\u00e8rprets: Anna Toro, Miguel \u00c1ngel S\u00e1nchez, Jordi Fornieles, Guillem Cirera i Irene Jodar. Escenografia: Bargaypou. Il\u00b7luminaci\u00f3: Magatzem d’Ars. Banda sonora original de Neus Kaori. Vestuari: Anna Toro. Coreografia: Guillem Cirera. Llum i so: Nerea Gaya. Direcci\u00f3: Albert Pueyo. Companyia Magatzem d’Ars. Jove Teatre Regina, Barcelona, 10 novembre 2012. Preu: 10,80 \u20ac. Espectacle recomanat a partir de 3 anys.<\/strong><\/p>\n

L’adaptaci\u00f3 mant\u00e9 els eixos b\u00e0sics del conte: reina i madrastra, posse\u00efdora del mirall que li diu, servil, que \u00e9s la m\u00e9s bonica del m\u00f3n, descobreix que el palau cau de brut i es val del seus dos lacais, una mena de Quasimodo amb gepa i un altre alt i sec com en Parent d’en Bufa, perqu\u00e8 li trobin una mossa de la neteja. <\/a>Per\u00f2 mentrestant, el pr\u00edncep, que no sembla que s’interessi gaire per trobar parella, es veu obligat per sa mare a fullejar revistes del cor \u2014a l’\u00e8poca del conte no hi havia televisions ni presentadores de telenot\u00edcies per escollir\u2014 per tal que tri\u00ef la princesa de sang reial que li faci m\u00e9s pe\u00e7a. Per\u00f2 ja se sap que on la carn \u00e9s viva, no hi t\u00e9 comparaci\u00f3 un paper cuix\u00e9 de revista i el pr\u00edncep descobreix que la noia de la neteja li roba el cor sense saber com. \u00c9s aleshores quan a la reina li agafa un patat\u00fas davant el mirall quan aquest li diu que la dona m\u00e9s bella del regne \u00e9s Blancaneus, la noia de la neteja, per cert, amb un curr\u00edculum poc extens i no gaire predisposada per a les feines de la neteja. \u00c9s aleshores quan el conte entra en la seva part m\u00e9s fant\u00e0stica i quan el muntatge tamb\u00e9 guanya en teatralitat perqu\u00e8 a partir de la fugida que planegen el pr\u00edncep, que amaga la seva identiat, amb Blancaneus, s’arriba al bosc \u2014espai m\u00e0gic de sempre\u2014 on apareixen els set nans, una inc\u00f2gnita que l’espectador mant\u00e9 pensant com s’ho far\u00e0 la companyia per reproduir els set personatges. I la soluci\u00f3 \u00e9s el caramel de l’espectacle: set titelles gegants, cadascun diferent, representant les caracter\u00edstiques pr\u00f2pies del conte popular: el dormilega, el dropo, el murri, el savi, el dels esternuts, el feli\u00e7, el t\u00edmid… Set titelles \u2014que s\u00f3n nans i no nens ni nens sin\u00f3 nans, en un enriquidor joc ling\u00fc\u00edstic\u2014 que converteixen l’espectacle en una barreja d’actors i actrius, tamb\u00e9 cantants, amb titelles, sense que hi falti l’escena de la bruixa del nas punxegut \u2014la reina disfressada\u2014, la poma enverinada que em sembla que en aquest cas \u00e9s una resplendent Royal Gala del Llobregat, un pou on, a m\u00e9s dels diamants del set nans, i cau el llibre d’encanteris i tamb\u00e9 la bruixa \u2014i s’hi deu quedar per sempre perqu\u00e8 al final no surt a saludar els espectadors al vest\u00edbul\u2014 i el pet\u00f3 reial que tot ho resol amb el desvetllament de Blancaneus (cal advertir que les m\u00faltiples versions catalanes del nom el deixen sempre en singular, Blancaneu). Les claus, doncs, del cl\u00e0ssic dels Grimm queden ben resoltes i ben enteses pels espectadors m\u00e9s petits que durant la representaci\u00f3 aplaudeixen la defenestraci\u00f3 de la bruixa i intenten que Blancaneus no faci la queixalada de la poma. Per\u00f2, si b\u00e9 els cl\u00e0ssics es poden adaptar, no sempre es poden alterar. I el desig del poble de la platea no sempre pot ser escoltat pels que estan per damunt d’ell. Bona m\u00fasica, original de Nerea Gaya, amb una llic\u00e8ncia fuga\u00e7 de Peret i el seu \u00abBorriquito\u00bb en veu dels lacais, i un llenguatge afinat que fins i tot utilitza un prehist\u00f2ric \u00abxaval\u00bb, defugint la comoditat barroera i decadent del \u00abtio\u00bb que s’escolta sovint a tort i a dret en altres col\u00b7legues d’escena. El teatre familiar t\u00e9 una doble responsabilitat davant els seus espectadors en formaci\u00f3. I que la llengua i el contingut es tinguin en compte en combinaci\u00f3 amb el divertiment sempre \u00e9s bo de fer constar i estimular.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abLa Bella i la B\u00e8stia\u00bb. Conte tradicional europeu. Adaptaci\u00f3: Albert i Gabriel Doz. M\u00fasiques: Albert Doz. Int\u00e8rprets: Montse Gonz\u00e1lez, Albert Doz, Jordi Font i Noly Ramos. Coreografia: Mireia Vericat. Escenografia: Xevi Ribas i Eli Rodr\u00edguez. M\u00e0scares i vestuari: Berta Riera. Il\u00b7luminaci\u00f3 i so: Roger Guinot. Direcci\u00f3: Gabi Doz. Companyia Veus-Veus Teatre. Almeria Teatre, Barcelona, 3 novembre 2012. Preu: 10,00 \u20ac. A partir 3 anys.<\/strong><\/p>\n

\"\"Pot semblar una temeritat que despr\u00e9s de les adaptacions cinematogr\u00e0fiques i, m\u00e9s recentment, del macromusical que va fer llarga temporada a Barcelona, una companyia es plantegi una nova versi\u00f3 del conte tradicional europeu ‘La Bella i la B\u00e8stia’, que ha donat mil voltes al seu argument original des de l’expansi\u00f3 de la primera veu popular. Per\u00f2 Veus-Veus Teatre s’hi encara amb l’objectiu de reduir en un espectacle d’una hora els trets b\u00e0sics de la contalla. Aqu\u00ed, la Bella \u00e9s filla \u00f2rfena de mare d’un titellaire ambulant que ajuda el seu pare en les representacions. Per aix\u00f2 la representaci\u00f3 comen\u00e7a amb una breu sessi\u00f3 de titelles que situa els primers espectadors en la causa de l’encanteri que un pr\u00edncep orgull\u00f3s patir\u00e0 per les males arts d’una bruixa. La Bella creu encara que hi ha hist\u00f2ries dels contes que poden ser realitat. I se’n conven\u00e7 quan, en una nit de tempesta, arriben al castell on hi ha l’amo convertit en B\u00e8stia i on tot el personal hi ha quedat empresonat i igualment encantat. En representaci\u00f3 de tots ells: Dindon (l’home-rellotge) i Lumi\u00e8re (l’home-canelobre). La versi\u00f3 incideix en l’aspecte de rerefons amb el qual s’ha interpretat al llarg del temps el conte: la bellesa \u00e9s a l’interior de cadasc\u00fa. I tamb\u00e9 s’esmera a deixar clar que a vegades pot ser m\u00e9s b\u00e8stia l’home aparentment normal que no pas aquell que t\u00e9 el rostre maligne. L’agressi\u00f3 del pinxo Gaston, arran del tracte que ha fet amb el pare de la Bella per casar-s’hi, amb la B\u00e8stia convertit ja en home, t\u00e9 avui, m\u00e9s que mai, una refer\u00e8ncia a la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Amb un recull de m\u00fasica original, el muntatge compta amb una escenografia que s’acosta acoloridament a la il\u00b7lustraci\u00f3, amb m\u00f2duls desplegables que representen el castell, la cambra de la Bella o la gran biblioteca on descobreixen un dels llibres que m\u00e9s agrada la B\u00e8stia, ‘El geperut de N\u00f4tre-Dame’, la hist\u00f2ria de Par\u00eds on Quasimodo i la gitana Esmeralda s\u00f3n, en certa manera, els alter-ego de la B\u00e8stia i la Bella. Les m\u00e0scares i el vestuari s’emmarquen en l’\u00e8poca en la qual habitualment s’ha representat el conte. La B\u00e8stia, cap gros i capa de color lapisl\u00e0tzuli, \u00e9s qui m\u00e9s s’acosta a la t\u00edpica imatge que les anteriors produccions cinematogr\u00e0fiques, teatrals, televisives i musicals han fet populars. La representaci\u00f3 no escatima el final feli\u00e7 amb pet\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcula incl\u00f2s, gest que, per molt que passi el temps i l’educaci\u00f3 sentimental evolucioni, aixeca els \u00e0nims dels petits espectadors que aproven amb aplaudiments l’escena perqu\u00e8 sembla que tenen molt clar que, per molt b\u00e8stia que un aparenti de ser, no hi ha cap bella que s’hi resisteixi. Almenys, a la vista del resultat, sota els focus del teatre.<\/p>\n

\/\/ <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

http:\/\/www.andreusotorra.com\/teatre\/clipdeteatre\/enfamilia.html \u00abLa fam\u00edlia IRreal\u00bb. Idea original de Minoria Absoluta. Autors: Jordi Ventura, Joan Llu\u00eds Bozzo, Joan Rufas, Pau Escribano, Jaume Buix\u00f3 i Toni Soler. Int\u00e8rprets: Toni Alb\u00e0, Mireia Portas, Queco Novell, Agn\u00e8s Busquets, Anna Bertran, M\u00f2nica P\u00e9rez, David Olivares i Xavier Serrano. Escenografia: Alfons Flores. Vestuari: Mireia Gu\u00e0rdia. Coreografia: Bealia Guerra. Caracteritzaci\u00f3: Helena Fenoy i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[19,77],"tags":[],"class_list":["post-8509","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-critiques","category-historicnovaweb2016"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8509","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8509"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8509\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8509"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8509"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jovespectacle.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8509"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}