CRÒNICA JOVE ESPECTACLE (I ALTRES) SOBRE LA TAULA RODONA SOBRE TEATRE PER A JOVES A LA MOSTRA D’IGUALADA 2015

El dijous 16 d’abril, primer dia de la Mostra d’Igualada 2015, a les 15:30 hores, a la Biblioteca Central d’Igualada (Pl. Cal Font), i com a continuació de les diverses trobades organitzades el darrer any*, la nova direcció de la Mostra, amb Pep Farrés al capdavant, convoca aquesta Taula Rodona, moderada per ell mateix, on varem assistir com a convidats:

• 4 alumnes d’instituts d’igualada, com a espectadors joves, per donar el seu punt de vista
• Joan Morros, del Galliner i la campanya Platea Jove de Manresa.
• Miquel Agell i Lídia Linuesa de Lazzigags, de Barcelona.
• Andrea Casamiglia de Nus Teatre, de Barcelona.
• Josep Maria Viaplana, de Jove Espectaccle, de Tiana.
• Mingo Vallès, de Butaka Jove Olesa de Montserrat i la Mostra Butaka Jove.

Es varen excusar la companyia Malnascuts i Toni Casares, de la Sala Beckett, tots dos presents (i protagonistes) de la Taula Rodona del mes de gener a l’Institut Goethe de Barcelona.

Tot va girar al voltant de les tres preguntes que els organitzadors varen enviar uns dies abans als membres de la taula, i sobre les quals va girar la gairebé hora i mitja de durada de la Taula Rodona:

• Pregunta 1. Què troben els joves en altres productes culturals?
• Pregunta 2. Cal parlar de teatre per a joves? En quins termes: per a, fet per… etc.?
• Pregunta 3. Com arribar millor a nivell comunicatiu?

Abans de començar, es va demanar la opinió de diversos joves (alumnes d’instituts) d’Igualada, totes elles noies, i finalment es va donar un torn de preguntes i aportacions del públic, entre els quals destacar la presència de Sílvia Duran, directora de públics de l’ICEC.

Més endavant posem el resum que una persona de l’equip de comunicació de la Mostra va fer, ja que nosaltres estàvem a la taula.

Adjuntem també dos documents, força interessants, amb les contestes que havíem preparat tant des de Jove Espectacle taula-rodona-Igualada-2015-preguntes-Jovespectacle com des de la companyia i escola de teatre de Lazzigags taula-rodona-Igualada-2015-preguntes-Lazzigags.

De les poques notes que vaig prendre durant la sessió, vull destacar aquestes, tot i que més o menys estan repetides al resum:

• Un argument esmentat sobre el perquè el cinema té més atractiu pels adolescents que el teatre,va ser la proximitat física de les sales. Cal constatar, com vaig preguntar-me jo en veu alta, que a Catalunya hi ha més teatres que cinemes: potser a l’àrea de Barcelona no, però quan anem a fora, comprovem que molts pobles i comarques compten amb teatres municipals (de diferents grandàries i equipament, és clar) mentre que a la majoria no hi ha cap cinema.
• Quan parlem de teatre per als joves, al menys fins al torn de preguntes, es va obviar bastant que, una possible forma d’acostar aquest col·lectiu al teatre (i espectacles en general) és a través dels que ells mateixos facin. La creació dels propis joves pot connectar amb els espectadors d’aquestes edats.
• No hauríem de confondre teatre fet per joves i/o per a joves amb un encasellament. Probablement un bon espectacle que agradi a d’altres edats pot ser molt indicat per als joves, i viceversa.
• Una tasca pendent al nostre teixit teatral és la gestió de públics, i especialment de públics joves. Alguns, com Manresa (com ja se sap àmpliament), ho fan bé des de fa temps, però pot ser la clau d’una assistència prou continuada en el temps.
• Un dels elements bàsics per a l’èxit de qualsevol iniciativa per a consolidar un públic jove, és la COORDINACIÓ de tots els qui estan treballant en aquesta tasca, administracions públiques i entitats privades, mitjans de comunicació, programadors, sales, companyies, i molt especialment la bona col·laboració amb els centres educatius.

Em va semblar especialment interessant la intervenció, al final del torn de preguntes, de la Beatriz Liebe, de la Fundació Xarxa, on va recordar que, a l’inici del circuit Butaka Jove, en els debats sortien uns arguments exactament iguals, i d’això fa 10 anys. La diferència haurà de ser, necessàriament, que passem a l’acció i es comencin a articular tots aquells que estan treballant pel tema, i passar a propostes concretes i tirar-les endavant, treballant de valent. I no voler resultats immediats, i no desanimar-se, afegiria jo.

* Us posem un enllaç a cadascuna d’elles:

• Primera Trobada de Teatre per a Joves, Olesa de Montserrat, 15 de maig de 2014
• Segona Trobada de Teatre per a joves, Olesa de Montserrat (Mostra Butaka Jove), 24 d’octubre de 2014
• Taula Rodona sobre Joves i Teatre, Institut Goethe de Barcelona, 30 de gener de 2015.
  

Josep Maria Viaplana
Jove Espectacle

CONCLUSIONS DE LA TAULA RODONA: PER QUÈ ELS JOVES NO VAN AL TEATRE?

Equip de comunicació de la Mostra d’Igualada

Aportacions de les noies joves:

• Publicitat – importància de les xarxes socials
• Competència amb el cinema. Una idea podria ser fer servir petits vídeos amb petites parts d’obres.
• Seguir l’exemple de l’Oh happy day! L’èxit del programa ha fet que es tornin a posar de moda les corals, doncs donar fer un programa similar per incentivar.
• Tenir en compte el factor de la comoditat. Ens agrada quedar-nos a casa
• El preu. Normalment preferim gastar-nos els diners en una altra cosa.
• La programació
  • O bé és per adults, i es percep com una cosa avorrida
  • O bé per nens, aleshores pensem que és massa infantil
• Els arguments, tendeixen a ser típics i topics: alcohol, violència gènere, massa arquetipat. Nosaltres volem passar-nos-ho bé i riure.
• La importància que ens portin els pares. Si no ens acompanyen els nostres pares, és difícil que hi anem per voluntat pròpia.
• És important que a les escoles hi hagi informació ja que és el lloc on passem més temps.
• Els joves volem la diversió més immediata. El teatre és diversió per madurar, el benefici es percep amb més temps. Com més hi vas més t’agrada.

Pregunta 1. Què troben els joves en altres productes culturals?

• Els altres productes culturals no són obligatoris. Els fem anar com a matèria obligatòria, el jove percep l’obligatori de manera reactiva
• A vegades pot faltar circuit, manca proximitat geogràfica
• Cal pensar en què valoren els joves
• Importància de les històries: la història ha de “tocar”, han de viure l’experiència i pensar en històries que siguin divertides també. Moltes vegades les obres abstractes no s’entenen.
• El cinema té molta amplitud d’horaris
• Al cinema hi ha un star system que facilita l’assistència dels joves
• Els videojocs són interactius, hi ha un repte i es plantegen temàtiques políticament incorrectes.
• Els altres productes tenen més canals de publicitat, hi ha més inversió en donar-los a conèixer.
• El teatre per a joves no té circuit establert
• El llenguatge d’altres productes és més accessible

Pregunta 2. Cal parlar de teatre per a joves? En quins termes: per a, fet per… etc.?

• És important no caure en “encasellar”. El més important és que siguin espectacles de qualitat, i que “arribin” a tothom per la seva qualitat.
• Moltes vegades el teatre es vincula a l’escola: es percep només com a clàssic, i això a vegades allunya
• Cal donar veu al públic per innovar en el format, els hem de fer participar.
• Els nois no volen barrejar-se, per això cal fer programacions específiques.
• Informar als espectacles de quines edats són. Si es fa bé es guanya en credibilitat i així els joves també sabran que l’espectacle s’adreça a ells.
• Un jove no defuig cap tema per escabrós que sigui.
• Insistència en el contingut: nois, noies, relació amb adult, etc.
• Si no dones qualitat, els joves no tornen.
• Tenir en compte que els joves es relacionen a través del mòbil.
• Importància de les accions pre i post funció, implicar-los més enllà del moment de l’obra.
• Figura de la prescripció. Que et convidi un amic

 

Pregunta 3. Com arribar millor a nivell comunicatiu?

• Missatges curs, crear tràilers, més publicitat
• Que el teatre tingui presència en general
• És important seduir primer als programadors, és molt arriscat programar
• Veure quines experiències positives n’hi ha. Fomentar el que ja s’està fent bé
• Articular el teatre amateur- fomentar la creació, crear va de la mà de ser espectador
• Demanar col·laboració dels joves
• Que s’inclogui la franja jove en els estudis de públics
• Més col·laboració entre institucions culturals i educatives
• Crear aliances amb Corporació i altre mitjans per a que impulsin programació per a joves.
• Impulsar processos creatius on intervinguin els joves – també fetes per joves
• Impulsar les companyies joves que són més carismàtiques, que tinguin presència mediàtica.
• Donar valor al que té de diferent el teatre, no és televisió.
• Tenir sensibilitat amb els joves, preguntar-los
• Que el teatre no perdi la perspectiva de dinamitzar la comunitat, a vegades la fragmentació pot perjudicar aquesta perspectiva
• Importància de la família i dels pares: si els adults no “xalen” el jove no “xalarà”
• Impulsar les hores d’humanitats escolars
• Insistència en la qualitat i el contingut

És necessari que el sector es coordini per impulsar processos creatius, circuits, programacions

Experiències positives que han sortit durant la taula rodona:

• El teatre es percep com una cosa per gent culta. A català els alumnes van a veure teatre
• Iniciatives com Escola d’Espectadors
• Una obra on el mòbil forma part
• PlateaJove a Manresa: xarxa d’ambaixadors, els hi donem privilegis com conèixer artistes, etc. Tràilers de les obres,
• Butaka Olesa. Model similar a PlateaJove