Crònica de la III Trobada de Teatre per a Joves, Barcelona, 23 de gener de 2016

Crònica de la III Trobada de Teatre per a Joves a Cartalunya

Barcelona, 23 de gener de 2016 – 9:45-13:30h.

Alberg Mare de Déu de Montserrat

Crònica, minut a minut:

Horari previst: 9:45 – 13:30 h.

Aquí teniu tot el material relatiu a la convocatòria i als resums de les anteriors trobades i taules rodones, dels anys 2014 i 2015.

09:45h. Recepció dels assistents.

Es va anar donant la benvinguda i fent les presentacions dels assistents. Pel nombre no massa elevat, es va triar una ‘taula rodona’ (que en realitat era quadrada) on ens varem enquibir els gairebé 30 que varem arribar a ser. Gairebé no es van fer fotografies, potser amb aquesta, que es va tuitar, us en farem una idea.

 

10:00h. Presentació dels assistents i dels diversos ponents. A càrrec d’Isabel Arias i Josep Maria Viaplana.

Es va explicar breument el contingut de la trobada, el perquè i es van presentar els ‘ponents’ que posteriorment intervindrien, com ara els mateixos organitzadors, Isabel Arias, com a presidenta de la Fundació Xarxa, i Josep Maria Viaplana, de Jove Espectacle. També els representants de Platea Jove de Manresa, de Món de Mones Teatre de Corbera de Llobregat i Lazzigags de Barcelona. Abans d’entrar en matèria, cadascú dels assistents va poder presentar-se a la resta, de forma rotativa, i des de la organització en varem poder prendre nota, la qual us llistem a continuació:

• Gemma Martínez, de Món de Mones, de Corbera de Llobregat, companyia teatral professional (recordem el seu Friki Shakespeare show en l’edició 2013 de la Mostra Butaka) alhora escola de teatre i companyia juvenil, i també organitzadors de la temporada teatral a la Diadema Corberenca, única sala de la població.
• L’acompanyaven dos joves alumnes i membres de la companyia, la Jordina Ribó i l’Assier Heredia.
• L’Albert Martí, representant de http://www.teatral.net i actor.
• De Platea Jove Manresa, ens varen venir
  • En Joan Morros, del Galliner, impulsor i una de les ànimes del projecte.
  • Xus Casasampera, coordinador dels col·laboradors joves.
  • David Vallès, del Galliner, encarregat de la difusió de la Platea Jove.
  • i els joves (membres de l’estructura de col·laboradors) Marina Giralt, Aina Masdeu, Ariadna Fernández i Clara Masdeu.
• L’Anna Juncadella, represenant del Tantarantana Teatre de Barcelona, concretament en l’apartat de públics, i també membre de la D’ara Teatre, que treballa per a públics joves, amb notable èxit des de l’estrena de iMe, a la Mostra Butaka Jove d’Olesa de Montserrat el 2014.
• L’Abigail Ballester, gerent de la TTP (Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics) i representant també a http://www.escenafamiliar.cat la web que la mateixa associació ha impulsat, dedicada a informar els públics potencials de les programacions de teatre familiar (i juvenil), publicant també notícies relacionades, crítiques, etc..
• Cristina Ardanuy, representant de l’Aula de Teatre Lleida, escola municipal de teatre, i del projecte educatiu de companyia La Inestable 21.
• David Barrera, director de l’Alberg Mare de Déu de Montserrat (Xanascat), de Barcelona i amfitrió d’aquesta III Trobada, també creador del Festival Píndoles, nascut la primavera del 2015 a Barcelona, que proposa microespectacles a diferents espais de la ciutat, que posteriorment estan girant (la majoria) per sales i centres de Catalunya. Per les seves característiques, els grups i el públic acostumen a ser joves.
• Cristina Búcar, professora de Secundària i creadora d’Activitum, un portal que pretén agrupar totes aquelles activitats que els centres d’ensenyament poden contractar arreu, inclosos els espectacles, en aquest cas adreçats a públic infantil i juvenil, i no necessàriament didàctics.
• Issabella Pintani, responsable de la Sala Fènix, al barri del Raval de Barcelona, que des de fa temps treballa per a atraure al públic jove del barri i de tota la ciutat, fent espectacles on assisteixen molts joves, en molts casos alumnes de diferents disciplines artístiques.
• Francesc Esteve, tuitaire (alerta que aquesta és una categoria emergent, que pot ser molt interessant de cara a connectar amb els joves) @funkyover i gran enamorat de la cultura. Entre altres coses, forma part del Comitè de Programació del Teatre de l’Aurora d’Igualada, de Terrats en Cultura, i publica https://inquietudsculturals.wordpress.com/
• Giulia Poltronieri, també responsable del Festival Píndoles
• Lidia Linuesa i MIquel Agell, responsables de la Companyia de Teatre familiar i per a joves Lazzigags, que alhora és escola (en molts casos en espais no propis) d’arts escèniques per a aquestes edats.
• Lara Vidal, de l’Espai Porta 4 de Barcelona, que a banda de ser una sala amb programació estable, també té una escola de teatre, i l’obra de final de curs, la sala l’assumeix com a producció pròpia i la integra dins de la seva programació, sent generalment molt adient per a joves.
• Gema Moraleda, una altra enamorada del teatre, i que publica el bloc somnisdeteatre.com.
• Lluc Potrony, que ve en qualitat d’oient, i que ens comenta que havia treballat en el desaparegut (i renascut com a Eixample Teatre) Teatre Guasch de Barcelona, i que coneix prou bé les funcions escolars des de dins.
• Esther Forment, responsable de nous públics del Teatre Principal d’Olot.
• Mireia Farrarons, de La Brutal, productora d’espectacles. Comenta que havia treballat a la Beckett i amb els Malnascuts, companyia jove que hi ha representat alguns dels seus muntatges.
• Isabel Arias, presidenta des del 2015 de la Fundació Xarxa de l’Espectacle infantil i juvenil de Catalunya, i que durant anys ha estat una de les responsables de Xarxa Corbera de Llobregat, així com assistent a les trobades anteriors, per a les quals va mostrar un gran interès des del principi.
• Josep Maria Viaplana, creador i director de Jove Espectacle, impulsor d’aquesta i de les dues primeres trobades (en aquell cas, coorganitzades amb Butaka Jove Olesa de Montserrat) i professional de l’espectacle per a escolars, també per a Secundària.

Han excusat la seva assistència, per motius bàsicament d’agenda i compromisos previs les següents persones i entitats:

• Sílvia Duran, direcció de Públics de l’ICEC.
• Òscar Rodríguez, director del SAT! (Sant Andreu Teatre) de Barcelona.
• Roser Montserrat, de Butaka Olesa de Montserrat, i de la Mostra Butaka Jove d’aquella localitat.
• Joan Monells, de la Companyia Frec a Frec.
• Xucrut teatre.
• Víctor Muñoz, Sala Beckett.
• Lluïsos Teatre (Gràcia) de Barcelona.
• Cristina Ferrer, Tot Produccions (Tothom diu que està bé, Fusells…)
• Andrea Calsamiglia, Nus Teatre.
• Quique Alcántara, Cia. Artristras.

Aprofitem per agrair al David Barrera la seva bona disposició per a acollir aquestes jornades al (magnífic) Alberg Mare de Déu de Montserrat, a la isabel Arias per l’impuls que ella personalment i la Fundació Xarxa han donat per a que es celebrés aquesta III Trobada, a banda de patrocinar des de la Fundació els elements de difusió i l’esmorzar que ens han servit a l’inici i en el descans, i també als membres de Platea Jove i a la Gemma Martínez i en Miquel Agell per haver preparat les que van ser magnífiques ponències, que derivaren en un torn de preguntes i un debat prou interessants. Evidentment, també als assistents.

També finalment, -i això és cosa del cronista- a la Gemma Martínez per haver dut la seva càmera de vídeo per a enregistrar la Trobada, si més no amb càmera fixa, i a algun absent, com el Jaume Amigó, de la Fundació Xarxa i altres, per la tasca de preparació prèvia, que ja arrenca del setembre de 2015.

10:30h. Platea Jove Manresa, un cas d’èxit: ponents, equip Platea Jove Manresa

Diversos membres de Platea Jove ens expliquen com es va gestar i com funciona aquesta programació per a joves de Manresa i comarca, com trien els espectacles, com gestionen la relació amb els centres de secundària, els joves voluntaris, la difusió… no és cap secret que aquesta és la programació jove que millor, i des de fa més temps, funciona a Catalunya.

Joan Morros: Ens fa una explicació històrica, ja que tot parteix del Grup Rialles de Manresa. El 1996 neix l’Associació El Galliner, íntimament lligada a la recuperació del Teatre Kursaal i l’activitat teatral de Manresa i comarca. Allà ja es va començar a oferir un descompte als joves, que no venien al teatre, que sí que tenia molt d’èxit entre els adults. Tanmateix, hi havia joves que col·laboraven en fer la programació de la sala,i van arribar a la conclusió que el tema preu podria ser un problema per a aquestes edats. Es va aconseguir que l’Ajuntament col·laborés, subvencionant les entrades dels joves, encara en una programació unificada. Va incrementar-se l’assistència d’aquests, però no tot el que volien, fins que van arribar a la conclusió que s’havia de fer una programació expressament pensada per a ells. Acostumen a omplir força bé les sessions, amb un mínim de 200 alumnes, i amb uns màxims que de vegades els porta a fer-ho al Kursaal, de més capacitat.

Aleshores es va establir com a dia el divendres nit, i el preu de 5 euros per entrada. I es van fer la pregunta: Quan programes per a joves, han de ser obres especials? Per a ells l’important era que els joves vinguessin, i van programar hip hop, clown, teatre gestual, màgia, etc… i això va donar peu a PLATEA JOVE.

A una pregunta posterior, responen que l’assistència, actualment i des de fa uns anys, se situa entre un mínim de 200 i un màxim, que de vegades obliga a traslladar les obres al Kursaal. Val a dir que aquesta programació es fa en un espai que bàsicament és per a ella, el Teatre Conservatori.

Intervé el David Vallès, responsable de difusió, explican-nos (i mostrant-nos) els cartelles que fan, amb disseny juvenil (amb una imatge corporativa sempre igual) i forma de tiquet. Els programes de mà i les enganxines segueixen el mateix patró, en petit. També destaca que la programació Jove surt a la programació general, és a dir al catàleg imprès que reben tots els manresans, i també treballen la difusió en premsa (comarcal, bàsicament) i tenen una pàgina de Facebook.

En Xus Casasampera, cap de la xarxa de col·laboradors, ens explica el seu funcionament. Una de les accions primordials és que van als instituts i escoles de secundària de la ciutat*. Allà expliquen als alumnes (tenen el consentiment dels professors, que d’aquesta manera donen suport a l’activitat) i comenten amb els alumnes espectacles que ja s’han vist a la programació, i expliquen en què consisteix ser col·laborador. És important que els que han vist ja altres espectacles comentin les seves sensacions i opinions als altres companys, i també l’ambient que hi ha entre col·laboradors, ja que aquests, com a compensació, assisteixen gratuïtament a tots. Després els reparteixen butlletes per si volen fer-se col·laboradors: això no té un resultat instantani, però després d’haver passat per totes les aules i haver donat un temps per a decidir-se, sempre aconsegueixen que alguns nois i noies s’apuntin. Sempre intenten que hi hagi un to distès, i han comprovat que el resultat és millor si qui fa la crida és jove també. Per això aprofiten altres col·laborador que tinguin al mateix centre, i també que els mateixos joves facin de prescriptors de les obres de la programació. Se’ls explica que hi ha un contingut al darrera de tot això, que els espectacles no són únicament (que també) divertits i una forma de socialització.

Fan reunions amb els col·laboradors amb una setmana d’antelació a cada espectacle, i miren de crear un bon ambient, explicant-los què han de fer i com és l’espectacle que es veurà aquella setmana: Cal penjar cartells, passar per les classes, donar els programes de mà (flyers) a tots els alumnes… també poden vendre entrades, però no els pressionen perquè n’obtinguin resultats. El concepte és: ‘T’ho explica un company’. De vegades passen per les classes amb algú de la companyia que fa l’espectacle, i això genera un gran impacte entre els nois i noies, i aconsegueixen que quedi a la memòria dels joves, tot i que no assisteixen posteriorment. El resultat és que aquestes accions prèvies són, ja en sí mateixes, una experiència cultural per als joves.

L’Ariadna, la Mariana, l’Aina i la Clara, quatre joves col·laboradores, ens amplien les explicacions amb les seves experiències en primera persona: Els col·laboradors queden una hora abans de cada espectacle, repassen com ha anat el tema de les entrades, qui ve, com ha anat la promoció… Fan una fotografoa de grup (cal dir que miren de reforçar en tots ells el sentiment de pertinença al grup de col·laboradors) i es reparteixen les tasques a fer en aquella funció. A l’entrada es fa saber que faran un sorteig d’entrades per a la propera funció. El públic participa omplint les butlletes i les posen a unes caixes que els col·laboradors reparteixen, com si d’urnes es tractés. Al final es fa el sorteig , i quan el públic marxa organitzen amb els col·laboradors un fòrum amb la companyia (De vegades, també donen opció al públic a quedar-se), i com a colenda, es fan una foto final amb els actors, que penjaran a la web o al facebook. També tenen un llibre d’anècdotes, que emplenen entre tots els col·laboradors. Ens van explicant com van entrar a ser col·laboradores: “tot va molt per amics, que ens animen i els donen entrada”, comenten.

Acabada la presentació, els diversos membres responen a les preguntes i curiositats dels presents, especialment programadors i sales que volen extreure aprenentatge de l’experiència de Platea Jove:

• En David i en Xus ens expliquen que els formularis emplenats dels qui volen participar en el concurs d’entrades, els donen dades de qui ve. Abans de començar la funció, en Xus puja escenari amb algun col·laborador i l’urna amb les paperetes i fan el sorteig en directe. Miren de saber quants alumnes de cada institut han vingut (fan aixecar mans), convertint aquest moment en una mena de show,i acaben explicant espectacle que es farà el proper dia de la programació.
• No tenen cap problema per a entrar als instituts. Sobretot quan ja ho han fet i ha agradat.
• Abans el Consell Comarcal posava un autobús per a nois i noies de la comarca poguessin venir. Volen recuperar-ho. Això és un punt i a part, ja que el fet que es centrin, actualment, en centres de Secundària de la ciutat és degut a això, ja que abans anaven a d’altres poblacions, donades les facilitats que suposava aquesta línia de bus, i que ara ha de ser substituït per pares i mares que portin varis nois i noies en cotxes particulars, la qual cosa ha disminuït ostensiblement la seva assistència.
• L’Anna Juncadella és de Súria, i explica que era una nena que venia a les sessions des d’un poble amb aquest bus. La Marca Platea Jove estava molt consolidada entre els joves. Li agrada que no sigui un espectacle únicament pensat per a joves, ni massa didàctic. Per a ella i els seus companys, era tota una experiència.
• En Miquel Agell pregunta: Els instituts de Manresa segueixen anant a funcions escolars? Si, tot i que estan de baixa per motius de la crisi.
• L’Ajuntament de Manresa paga els caixets de les companyies, o bé la diferència entre aquest i la recaptació.
• La Lídia Linuesa esmenta una reunió d’una (o la) coordinadora d’escoles de teatre, en que es va abordar el tema teatre fet per joves. Demanaven aconseguir el recolzament dels ajuntaments i sales (públiques, s’entén), que deixin un espai per a aquestes programacions. També les sales a Barcelona.
• Han consolidat un públic jove a Manresa, que de vegades és tan nombrós, que han d’anar al Kursaal, amb més capacitat.
• Han aconseguit un dels grans objectius: Que els joves entrin a un teatre per voluntat pròpia. Però per a aconseguir-ho i que es mantingui, calen vàries coses:
  • Acollir-los i estar disposat a formar-los en les coses més evidents del seu paper d’espectadors teatrals.
  • Cal que hi hagi un nucli de persones disposades a treballar-hi de forma sistemàtica, tot això no surt perquè sí, ni s’improvisa.
  • De vegades, els joves no venen ni gratis al teatre (multitud d’experiències ho demostren). A Escena 25, venen sovint a coses molt comercials, que potser ja vindrien, com ara aquelles on surten actors i actrius mediàtics.
  • El Galliner segueix fent la programació. Mirar d’implicar molta gent a opinar sobre el seu contingut, per tenir molta amplitud de criteris.
• Cap al final, s’assenyala que cal saber quines són les diferències quan aquesta mena de programacions es fan a Barcelona i àrea metropolitana, a ciutats mitjanes com Manresa (i capitals de comarca) o a pobles més petits. Sobretot, als més petits els és difícil reunir una massa crítica d’espectadors per a mantenir una programació amb prou públic.

11:00h. Col·loqui, altres experiències i preguntes.

Aquí s’ha donat la possibilitat que alguna altra programació, o bé sala, o be companyia, expliquin les seves experiències i es facin preguntes uns als altres.

L’Anna Juncadella ens explica, des de la perspectiva de l’espectacle iMe, que es va constatar una gran diferència entre públic Manresa i el d’altres llocs, degut a la seva maduresa i hàbit d’anar al teatre.

La Cristina, de l’Aula de Teatre Lleida, ens explica l’experiència de la jove companyia La Inestable 21, a partir dels alumnes de l’Aula. Fan un treball a l’estiu, els mateixos joves creen l’espectacle, a partir d’improvisacions, ja que no tenen un text previ, però si unes directrius temàtiques del director. L’espectacle resultant s’estrena a l’octubre-novembre, i posteriorment el roden, en gires d’un any o any i mig.

• Ens comenta que han participat al Festeen que organitza Matadero de Madrid, i han guanyat en tres ocasions els premis Buero de la Coca Cola i el Ministerio de Cultura y Deporte del Gobierno de España. Comenta, que han estat més programats a Madrid que no pas a Catalunya.
• Els espectacles fets per joves, des de l’Aula es considera que contribueix a generar públic jove. Donar veu als actors i actrius de la companyia han comprovat que crea molt més vincles amb públic de la seva mateixa edat perquè es veuen identificats amb les visions que es donen de determinats temes.
• Els joves actors falten a classe quan van de gira, però els instituts ho accepten. I això que no necessàriament són bons estudiants, com es podria pensar. L’objectiu és crear el més semblant a un espectacle professional, doncs la producció és professional, els tècnics també. Cada espectacle fa una mitjana de 15-18 bolos.
• Preguntats sobre qui paga tot això, respon que l’Aula, que és municipal.
• Explica que també ho fan amb nens. La Petiestable 12 està formada per joves entre 8 i 12 anys.
• Estrenen en català i després fan la versió castellana.
• Estadísticament, el 38% dels alumnes que en formen part, acaben sent professionals del teatre.

També es comenta que a Viladecans es fa una programació que no és ben bé per a joves: surt la paraula ‘tontos’ il·lustrant que de vegades quan algú pensa en fer teatre per a aquestes edats, pensa que s’han de fer coses més simples. De fet, tots coincidim en què els joves poden entendre pràcticament qualsevol plantejament que se’ls posi pel davant i que pugui entendre un adult.

També s’han donat dues breus però interessants intervencions:

• La Giulia Poltronieri ens explica l’experiència del Festival Píndoles, organitzat a Barcelona per primer cop a finals de la primavera de 2015, de peces curtes (microteatre) que a més es fa a molts llocs insòlits, que no són sales teatrals. L’experiència resulta molt interessant i reeixida, i especialment atractiva per al públic jove.
• La Gema Moraleda, ens explica l’experiència d’una companyia que coneix bé, La Joven Compañía, de Madrid, formada per joves entre 18 i 24 anys, tots ells estudiants de les diverses disciplines artístiques, i que apliquen des de la companyia aquests coneixements i tasques (ens recorda la Companyia Mona), això sí, en cada ‘lloc’ (actors, directors, regidors, etc…) hi ha un ‘tutor’ o persona professional i experimentada. per ajudar-los i guiar-los. Treballen tant textos ja existents com amb encàrrecs que fan a dramaturgs actuals. Tenen finançament públic, i patrocini privat, i si entreu en el bloc de la Gema, trobareu tots els posts que els ha dedicat, i on explica tots els ets i uts del seu funcionament.

 

12:00h. Descans

12:30h. Les escoles d’arts escèniques i les companyies joves: un teatre de joves per a joves. Ponents, Gemma Martínez i Miquel Agell.

Gemma Martínez. Presenta la seva escola (que porta juntament amb d’altres companyes) ‘Món de mones’ a Corbera de Llobregat, que a la vegada també és una companyia formada per tres actrius. A partir d’aquesta escola, ha nascut la ‘Companyia Mona’, com una manera de facilitar als alumnes el pas entre la teoria que aprenen a les classes i la pràctica en una companyia professional, aprenent tot el que comporta. Una característica que la defineix, és que els joves s’encarreguen de tots els apartats i feines que això comporta, des de la producció, la gestió de gires i bolos, la logística, l’escenografia i vestuaris, etc… També distingeix entre els més jovenets i la companyia ‘gran’ on arriben els que ja tenen majoritàriament més de 18 anys. Això ja ho fa més fàcil tot, ja que no necessiten autoritzacions dels pares. Ens comenta que ja fan intercanvis de tallers (final de curs) amb d’altres escoles amigues.

No tenen cap mena d’ajut, sostenint-se amb les quotes que els alumnes paguen a l’escola, però també, a més, miren de generar activitats per autofinançar-se. Per exemple, paguen una quota per a tenir un mínim de disponibilitat de diners, però es ‘busquen la vida’ fen accions en el poble, bàsicament, destinades a d’altres joves, o bé alguna animació que el municipi els ha encarregat. Així, poden recuperar la quota pagada, i a mig termini no paguen res, donat que tenen prou ingressos, i fins i tot poden tenir algun benefici.

Ara mateix, més enllà dels tallers de fi de curs, comencen a fer intercanvis, per exemple amb Olesa de Montserrat, i fan una programació jove al mateix Corbera, i aspiren a tenir contactes a la resta de l’estat (posa d’exemple la programació que es fa al Matadero de Madrid), o fins i tot a l’estranger, com ara una fira que ens menciona a Edimburg.

En la seva exposició, elaborada i que duia per escrit, la Gemma dóna a conèixer les finalitats que pensa que hauria de tenir la trobada d’avui, basada en els següents, que posem tal i com els duia escrits:

• Creació d’un circuit estable d’intercanvi entre companyies joves:
• OBJECTIU: esdevenir un pont entre formació i el món professional o semi-professional.
• OPCIONS D’ACCIÓ: (presa de decisió, intentant ser realistes…)

1. A) Temporada d’Intercanvis de Teatre Jove: intercanvis entre companyies i poblacions. Depenent del nombre de companyies interessades en formar-ne part, no es podria establir un intercanvi total, es podrien establir sinèrgies entre 2 companyies per a dur a terme almenys 1 intercanvi durant la temporada. De manera que cada companyia podria fer l’espectacle a “casa seva” i a una altra població. Els intercanvis poden ser rotatius d’un any per l’altre.

   B) Mostra/Festival de Teatre Jove:un cap de setmana o dos, on es troben totes les companyies joves interessades per mostrar els seus espectacles.

• Full de ruta de l’opció escollida i repartiment de tasques: 

  [CREAR COMISSIÓ I BUSCAR DATA PER A UNA PRIMERA REUNIÓ]

1. Elaborar projecte en comú (objectius, calendari/temporització, localitzacions, condicions i finançament)
2. Crear base de dades de les companyies interessades / crida a la participació
3. Contactar amb les sales que podrien acollir els espectacles i/o ajuntaments i pactar condicions
4. Producció (en cas de temporada d’intercanvis, sinèrgies a dos; en cas de mostra/festival, equip organitzador)
5. Difusió i publicitat del projecte

Del primer punt es parla posteriorment a l’exposició de Lazzigags, del segon no es pot concretar massa coses. Recordem, però, que en la darrera Mostra Butaka Jove d’Olesa de Montserrat, hi va haver una interessant taula rodona, on els mateixos joves abordaven la possibilitat d’aquest circuit de companyies joves, i que ja varem comentar que a Jove Espectacle, ens sembla molt interessant, especialment per la presa de posició dels mateixos protagonistes.

Miquel Agell i Lídia Linuesa. Lazzigags és una companyia de teatre, enfocada principalment a produccions per a públic jove, tot i que vàlides per a adults, amb una escola de teatre. Els seus espectacles infantils miren que siguin també per a nens o nenes més grans de 8 anys. En el darrer espectacle tenen actors joves sorgits de l’escola, i ara mateix opten a fer una companyia, i que aquests nois i noies acabin sent professionals.

Seguidament es parla de diversos temes, alguns ja apuntats per la Gemma, entre tots els assistents, com ara:

• El projecte d’intercanvi entre companyies joves, que proposa la Gemma, fent una mena de mostra on puguin veure’ls els programadors (es fa referència a que és l’esperit i la pràctica de la Mostra Butaka Jove d’Olesa).
• Es constata que sí que hi ha producció d’espectacles per a joves, el que no hi ha són circuits d’exhibició estables i consolidats, si traiem les poques poblacions que queden del circuit Butaka Jove, com ara Olesa de Montserrat, Manresa o Banyoles.
• Serà clau, en opinió de molts, que en aquesta mena de programacions els joves triïn quins espectacles volen veure. Per exemple a la de Corbera ho fan, i si no recordem malament, també a Banyoles.
• Sembla agradar la idea d’una temporada d’intercanvis de Teatre Jove, entesa com a tal, on hi hagi una bona coordinació de dates, espais, i el recolzament entre ells. La visibilitat i una certa centralització informativa (en aquest cas, una web?) sembla que afavoriria la seva carta de naturalesa, promovent una xarxa d’Intercanvis.
• També s’apunta que, si són gaires finalment les escoles/companyies implicades, potser no tots poden anar a tot arreu. Una alternativa seria que es poden establir sinèrgies 2 a 2, és a dir, bilateralment entre 2 escoles per raons de bona entesa, proximitat geogràfica, etc…
• Fomentar trobades de totes les companyies implicades, per coordinar com seran les condicions comunes de preus, etc… tinguin o no tinguin teatre. Aquest és un tema a ampliar, ja que hi ha algunes que tenen una gran disponibilitat d’una sala (per exemple a Corbera o Olesa) i d’altres no.
• Podria ser clau per a tot això la creació d’una Mostra-Festival de teatre per a joves, però fet per joves. S’ha esmentat l’experiència del Showcase de cies ‘amateurs’ el matí de la passada Mostra Butaka Jove, amb resultats més que interessants.
• La Isabella de la Sala Fènix de Barcelona ens explica que s’hi va fer un festival de companyies d’escoles teatrals. Descriu que a les dificultats que ja de per sí tenen les sales petites de Barcelona, cal afegir que si no hi ha un públic mínimament consolidat, s’ha d’entendre les reticències d’aquestes sales a programar per a aquest públic, ja que tot apunta a un fracàs d’assistència i recaptació.

Un tema que ha portat un cert debat, encetat per l’Abigail Ballester de la TTP, en tractar-se d’una associació de companyies professionals, és el de la incompatibilitat que pot donar-se entre grups amateurs (les companyies joves ho serien per definició) i professionals, que estan lluitant pel mateix espai. Es pregunta si: pot ser que els programadors els contractin perquè són més barats?

Un debat recurrent en altres àmbits, i certament inevitable, atès que hi ha companyies formades per amateurs que fan produccions que són contractades en circuits o temporades bàsicament d’espectacles professionals. En el teatre familiar, la música, el cant o en la dansa, sense anar més lluny, podem trobar-ne exemples.

Caldrà establir uns criteris bàsics, però sí que hi ha diverses veus que reflexionen si una promoció del teatre per a joves fet per joves, no crearà un públic jove, que ara gairebé no existeix, i no afavorirà a mig i llarg termini a les companyies professionals, en cas que es generi un circuit estable.

També es fa l’aportació de Platea Jove Manresa, que de vegades contracta produccions no estrictament professionals, però fortament atractives pels joves.

I finalment, també, sobre la contractació d’una animació feta per joves a Corbera, es debat sobre fins a quin punt els Ajuntaments no estan una mica obligats a potenciar la producció cultural dels seus ciutadans -especialment els joves- com a activitat normal, des de sempre, pensant també en grups de teatre amateur i representacions escèniques com ara passions, pastorets i un llarg etcètera.

Pren la paraula la Isabel Arias, presidenta de la Fundació Xarxa, ja que un dels objectius de la seva presidència serà potenciar que aquelles poblacions de Xarxa que vulguin, iniciïn una programació per a aquestes edats, aprofitant la inèrcia i la infraestructura que ja existeix, ja que li consta que hi ha grups que ho tenen pensat, però també que no saben per on començar. Des de la direcció es podria fer un catàleg* d’espectacles recomanats, per a fer programacions, com a mínim a partir d’un espectacle per temporada. Des de fa molt de temps, multitud de responsables de la F. Xarxa o de Rialles, també de poblacions que organitzen programacions familiars municipals, repeteixen que cada cop els infants abandonen més joves les sessions infantils, com a conseqüència de la progressiva infantilització dels espectacles, ja que es comença a portar als infants cada cop amb menys edat, cosa que propicia uns espectacles més adients pels més petits. Un cercle ja comentat abastament a la I i II Trobades.

També es constata que hi ha constantment sales ja intenten fer circuit, també a Barcelona ciutat, però que topen amb la falta d’una dinàmica, que no pot mantenir la ‘inversió’ que suposa una oferta que no té resposta d’immediat, d’un públic que s’ha d’anar creant, segurament amb unes estratègies similars a les exposades per Manresa.

En el decurs d’aquest debat, la Cristina Búcar d’ACTIVITUM, abans de marxar, ens ha fet molt breument cinc cèntims del projecte, i deixat flyers explicatius, amb l’expectativa que en una propera trobada es pugui tractar més a fons la relació entre Teatre per a Joves i Món Educatiu, que estava en principi previst al primer guió de la III Trobada, però finalment ha estat posposat, per poder tractar amb certa profunditat les propostes d’avui .

*De fet, la confecció d’aquest catàleg és un dels punts que, per la dinàmica de la Trobada d’avui ha estat saltat, però que es reprendrà segurament més endavant.

 

13:20h. Estructurem el sector: L’associació de ‘teatre jove’. La visibilitat a les xarxes socials. Ponent, Josep Maria Viaplana.

Aprofitant que alguns assistents han de marxar una mica abans d’hora, per temes de transport, en Josep Maria Viaplana apunta, sense temps per desenvolupar, dues idees que pensa que poden tenir un efecte positiu sobre la coordinació i la visibilitat del sector:

Que els interessats i implicats en aquesta tasca de promoció del Teatre per a Joves (des de sales i programadors, fins a companyies, passant per escoles de teatre, els mateixos joves, i un llarg etcètera), constituïm una associació, per tal de fer arribar la nostra veu, necessitats i projectes a les institucions, mitjans de comunicació i resta de la societat. Des de fa temps s’ha demostrar l’eficàcia d’aquestes associacions com a interlocutors del sector, i molt especialment a les arts escèniques.

Potser formant part d’aquest punt anterior, però no necessàriament, l’establiment d’un portal o web centralitzada (també connectada a Xarxes Socials i altres mitjans digitals) que aculli tota la informació sobre el sector: companyies que ofereixen els seus espectacles, programacions, grups joves, i tot allò que ens doni visibilitat.

 

13:30h. Comiat.