Crítiques: ‘Els músics de Bremen’ de la cia. POT Teatre/FEMAREC

vist el 4 d’octubre de 2016 a la sala BARTS de Barcelona (estrena)

Vet aquí un gos, vet aquí un gat…
i un ase i un gall i aquest conte tot just arrenca!

Quatre animals, quatre músics, que es coneixen camí de Bremen després de fugir de casa… els seus amos volien sacrificar-los per ser massa vells!
Però mai s’és massa vell per al Rock&Roll!
Quan s’assabenten de la celebració d’un càsting per a la Banda Municipal de la ciutat, no s’ho pensen dos cops. Afinen veu i instruments i s’hi dirigeixen. Però per arribar-hi, se les hauran amb en Mr. X, un furtiu que tractarà d’enxampar-los…

Canti qui pugui!!!

POT DE TEATRE

Encetem una nova etapa
El projecte de teatre de Femarec, amb 19 anys de trajectòria a les espatlles, dóna un pas endavant aquest temporada amb el seu nou espectacle: l’adaptació musical de l’obra “Els músics de Bremen” amb la incorporació de l’Albert Gràcia a la direcció.
Femarec, amb el Grup de Teatre Social, va ser pionera en apostar per una companyia de teatre íntegrament composada per persones amb discapacitat amb la voluntat de normalitzar l’accés d’aquest col·lectiu a espais de cultura i creació que fins aleshores els eren totalment aliens. Amb el pas dels anys i 20 espectacles consecutius de creació pròpia, vàrem aconseguir conformar un grup estable d’actors i actrius que han aprés l’ofici i que han esdevingut autèntics professionals de l’escena. És per això que ara Femarec fa un pas més enllà i crea la companyia Pot de Teatre, amb el repte de fer del teatre més que un instrument d’integració social i cultural, aconseguir que esdevingui l’ocupació professional d’aquests actors i actrius, i acomplir així l’objectiu bàsic que ens mou, afavorir la plena integració social, cultural i laboral dels col·lectius en risc d’exclusió amb tota l’exigència de qualitat i rigor que caracteritzen totes les nostres actuacions.
El nou espectacle anomenat Els músics de Bremen in concert és una adaptació en format musical del conte dels germans Grimm. Es tracta d’un projecte extraordinari, amb cançons originals composades expressament pel Keco Pujol per a l’ocasió i una acurada posada en escena. Una obra que fa un pas més enllà en la interpretació del nostre grup de teatre, alhora que incorpora temes cantats en directe i coreografies de Griselda Astudillo.
L’Albert Gràcia, que dirigeix aquesta obra, és actor i director de teatre amb una extensa experiència professional en el món dels musicals: ha participat, entre d’altres, a La Bella y la Bestia, El Rey León o Fang i setge.

Confesso que no sempre em miro prou bé tots els detalls dels espectacles als quals em conviden, amb la intenció, que dono per entesa, que escrigui una crítica o bé que conegui la companyia per tenir un intercanvi d’impressions amb ells sobre els resultats o fins i tot orientacions o una possibilitat de distribució en circuits escolars.

Ja m’hauria d’haver estranyat anar a veure uns ‘Músics de Bremen’ un dia entre setmana a les 20:30 hores i al BARTS! No és, però, la primera vegada que vaig a una d’aquestes cites sense saber ben bé què és ni de qui. FEMAREC?? Em sonava més aviat com una productora d’aquestes que volen fer una presentació ‘por todo lo alto’ d’un espectacle adreçat a infants (el títol així ho indicava) però -aquest cop sí- amb tota la ‘qualitat’ de la que tothom sap que falta a l’espectacle familiar del país, però que sovint s’estimben perquè menystenen la feina dels que de debò en saben, i que porten anys fent bolos en condicions no sembre favorables, i han après (i ensenyat) com connectar amb aquest públic.

Un BARTS a vessar de gent, no precisament infants ni adolescents, tot i que n’hi havia, em va sobtar a l’entrar. I va començar l’acte, que comptava amb uns presentadors de luxe, com ara Albert Gràcia i Keko Pujol, responsables de la direcció escènica i musical, respectivament. Que seria un musical, sí que ho sabia! Tots dos, amb to distès, divertit i efectiu ens van presentar el veritable motiu de tot plegat: celebrar el 25 aniversari de la fundació FEMAREC, que agrupa col·lectius desafavorits, ajudant-los a trobar oportunitat en un món on, fins i tot els que no en formem part -de moment i per sort-, ja ens costa Déu i ajuda tirar endavant. Un petit tast d’un taller de teatre sense paraules, una cançó cantada per un cor de no menys de 40-50 persones, que recordava l’Oh, happy day! varen donar pas al veritable centre de l’acte: El conte teatral-musical dels Músics de Bremen.

Interpretat per persones que formen part del col·lectiu al qual es dedica la Fundació, val a dir que la proposta té algunes grans virtuts:

Està molt ben vestit, és a dir, l’escenografia, la música, els vestuaris i utillatge, el so (treballen amb microfonia inalàmbrica) i, sobretot, la il·luminació, són totalment professionals. Vaja, que a bona part d’espectacles familiars ja els agradaria.
Els actors, en general, ho fan força bé, a un nivell de teatre amateur mig-alt com a mínim, això sense tenir gaire en compte les seves dificultats personals. I en aquells/lles sense gaire fluïdesa, funciona a parts iguals la bona predisposició del públic, i una direcció que ha sabut fer de la necessitat virtut i unes gotetes molt encertades d’auto-humor, aconsegueixen convertir l’experiència en molt agradable i divertida.
Alguns intèrprets, fins i tot varen traspassar el que seria una feina ‘correcta’ fins a fer-nos gaudir i riure amb la seva identificació amb el personatge.
La part musical impecable, i la cantada, sorprenentment correcta en molts moments.
La proposta guionística, molt ajustada per explicar bé i de forma clara la història, i aprofitar plenament les virtuts dels actors i, qui sap, no fer-los posar en jardins innecessaris.

Amb tot això, el resum seria que és un espectacle ‘amb ànima’ -què millor dir d’un acte artístic?-, entenedor i que pot arribar a tots els públics, per diferents vies i raons… cosa que ja li agradaria a un poder dir de tot el que veu a la cartellera. Com comentava al sortir, em venien al cap uns quants dels espectacles vistos els darrers mesos i anys (especialment d’adults), que en aquest aspecte no podrien competir amb la feina de tot l’equip de POT Teatre, el nou nom de la companyia, que ahir ens van presentar, a través del logotip.

Al capdavall, és Teatre Social, una forma de creació que -de diferents maneres- comença a sovintejar a Casa Nostra. Afortunadament. Felicitats sinceres.