Crítiques: ‘Trau’ de Guillem Albà

Vist el 14 d’octubre de 2016. Biblioteca de Catalunya (espai de la Perla29)

guillem-alba-trau-cartell“TRAU” de Guillem Albà

Benvinguts.
Passeu, seieu, i deixeu-vos portar.
Segurament no heu vist mai un món com aquest. I, segurament, encara que potser us recordi a algú, tampoc no heu vist mai un personatge com el que esteu a punt de conèixer.
Guarda tot el que viu. Envasa i emmagatzema tots els moments abans que arribin al final.
Moments inacabats. Sí, a mi el primer cop també em va sobtar. Relaxeu-vos i deixeu enrere tot el que heu viscut avui. Ara comença una altra història.
Guillem Albà ens sorprèn amb un espectacle tremendament visual i poètic, amb tocs d’humor i molt poc text, que s’allunya en estil, format i gènere dels seus anteriors treballs. Per fer-ho, ha comptat amb dues col·laboracions de luxe: Anna Roig (líder del grup Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien), en la composició de la banda sonora original de l’espectacle, i Alfred Casas, en el disseny i construcció de l’espai escènic. Espectacle estrenat a FiraTàrrega 2012.

guillem-alba-trau-imatgel

FITXA ARTÍSTICA
Idea i Direcció: Guillem Albà
Guió: Companyia Guillem Albà
Ajudant de Direcció: Marc Angelet
Intèrprets: Guillem Albà / Blai Rodríguez
Espai Escènic: Alfred Casas
Composició Musical: Anna Roig
Arranjaments Musicals: Pau Albà
Disseny Il·luminació i So + Tècnics Regidors: Ignasi Solé / Oriol Ibañez
Construcció i Vestuari: L’Estaquirot Teatre, Alfred Casas, Rosa M. Coca, Wilja Family
Producció i Management: Blai Rodríguez
International Management: Ariadna Matamoros
“Però vaja, que tothom ha fet de tot”.
Col·labora: Teatre de l’Aurora (Igualada)
Coproducció: SAT! Sant Andreu Teatre (BCN)
“TRAU” ha rebut el suport de: ICEC – Generalitat de Catalunya
Agraïments altres col·laboradors:
Oscar Balcells (Teatre de l’Aurora, Igualada); Oscar Rodríguez (SAT! Teatre, Barcelona); Pau Fernández + Gracia Reyes (Centre Cultural de Vilanova del Vallès); Estel Barbé (Centre Cultural La Farinera del Clot, Barcelona).
Disseny cartells: Creatica.biz
Fotografies: SilviaPoch.com

Comença l’espectacle amb la presentació, planera i propera de Blai Rodríguez, dient-nos què explicaran i fins i tot quant durarà. Una manera de fer proper l’espectacle, i de trencar la quarta paret des d’un primer moment.

Assistim a un espectacle molt ben treballat des del punt de vista de la producció, precisament perquè tot en ell resulta una mica ‘improvisat’, com si fos un espectacle fet fa dècades, amb pocs recursos i totalment artesanal: el quadre elèctric no té pèrdua, així com la tramoia d’objectes i lluns que pugen i baixen.

Ens explica la història d’un personatge que s’ha dedicat a guardar tots els records de la vida a través d’una curiosa i ‘vintage’ màquina que els posa dins de saquets que després queden suspesos a una cambra de casa seva, i a través d’un imaginari mecanisme representat per una llanterna, reviure’ls a plaer. Però amb un inconvenient: les experiències emmagatzemades són inacabades, incompletes. Un vell amic ve a visitar-lo, i a la seva poètica manera (de clown-avi-nen deliciós) el convenç que també visqui el cada dia amb algú de carn i os que li ofereix unes experiències reals, sobretot a través de jocs i bromes.

En conjunt, un espectacle molt poètic, amb poques paraules (tot i que cap al final en són més) embolcallat sempre per la música, els efectes sonors i visuals, amb un ritme alegre però no accelerat, que en algun moment decau, a poc del final, però que es reprèn amb força i acaba amb una broma final.

Excel·lent proposta en clau de clown (i disculpeu el joc de paraules) on Guillem Albà crea un magnífic protagonista, a cavall dels gnoms i els vells rondinaires que tots hem conegut, però no puc deixar de ressaltar el treball extraordinari del Blai Rodríguez, que ja se’ns posa a la butxaca en la presentació, i aporta una alegria i moviment que complementa perfectament la grisor i tristesa de l’avi que vivia dels records. Com diuen ells, un espectacle de 65 minuts on passen coses, que fa les delícies del públic, amb alguns somriures però amb reflexions sobre el final de la vida, que t’encongeixen el cor.