Crítiques: ‘Poemes Visuals’ de la Cia. Jordi Bertran

Vist el 3 de novembre de 2016 a la Sala Fènix de Barcelona

SINOPSI

Jordi Bertran, reconegut com a un dels grans especialistes en manipulació de marionetes, titelles i objectes a títol internacional, ens mostra, en aquest espectacle un ventall de personatges caracteritzats amb lletres.

Poemes Visuals, és un espectacle generós, ple de tendresa, que omple cada racó de l’escena d’un virtuosisme inusual, fruit d’anys de treball. A l’escenari prenen vida un conjunt de lletres construïdes amb senzillesa, que requereixen de gran mestria per a aconseguir que, amb la seva manipulació, el gest se transformi en vers i el vers
en emoció.
L’espectacle s’inspira en la màgia dels poemes visuals del poeta català Joan Brossa, prenent en préstec el magnetisme de l’abecedari brossià, el joc de lletres amb el que el poeta il·lustrava la seva poètica visual.
Poemes Visuals comença amb un actor-músic, representant un poeta; porta una maleta plena de lletres d’escuma i comença a jugar amb els seus sons i formes, descobrint que, a partir de les lletres, pot crear poesia sense la necessitat de
construir paraules.
Amb la guitarra i les cançons estableix una tendra relació amb les lletres, que prenen vida i creen un univers ple de personatges, coreografies, humor i accions dramàtiques, tot demostrant que les lletres no serveixen només per a omplir
papers i ordinadors sinó que també poden crear un món sensible, de sorprenent senzillesa.
Les lletres, manipulades amb tiges sobre una taula, adquireixen vida pròpia i es van transformant a mesura que avança l’ espectacle:
La E es converteix en un gos que juga amb un nen, que és la I.
Una Y amb una U creen una ballarina rítmica i una simple T un trampolinista.

CARTEL-poemes2-1-495x700

FITXA ARTÍSTICA

Autor i director: Jordi Bertran.

Interprets:
Vestuari: Ma. Dolors Fernández.
Creació: Toni Zafra, Santi Arnal, Karin Schäfer, Zilda Torres,Miquel Gallardo, Jordi Bertran.
Fotografia: Mireia Margenat.
Producció: Companyia Jordi Bertran.

Parlar de ‘Poemes Visuals’ és parlar de la inspiració d’aquest espectacle, és a dir, l’obra de Joan Brossa. A partir d’aquí, Jordi Bertran comença a jugar i experimentar amb les lletres: la seva forma, el seu so, les possibilitats dramatúrgiques i de transformació en éssers vius…

Les primeres ‘lletres’ van sorgir a partir de 1991, però l’espectacle tal com és ara, es va estrenar el 1994, i ha voltat el món, literalment, vàries vegades, en festivals, programacions i ‘bolos’ varis. I no és estrany, té molta visualitat, molt de so però poques paraules (és més fàcil anar arreu i que s’entengui el fonamental) i s’ha provat amb tota mena de públics i edats.

I és poesia, però molt divertida. De cada lletra, o parelles, trios i demés combinacions, sempre en surt una història, sigui curta o molt llarga, com per exemple la del saltador de trampolí o les curses a ritme de Vangelis. En molts casos, a més, és el mateix Jordi Bertran qui toca la música i canta a través d’un kazoo: la manipulació corre a càrrec de dos joves titellaires, quan ell és a la guitarra o hi ha molts titelles en escena.

Mentre el veia, pensava en la sort que els infants entre 5-7 anys tindrien de veure’l, en una edat on s’està aprenent a llegir, per la relació tan divertida i creativa que hi ha entre les lletres i els espectadors.

En resum, un espectacle visual, molt divertit i entenedor, apte per a totes les edats i públics, i que ens farà feliços una estona amb un humor planer i intel·ligent, fruit de l’entesa de dos artistes, com ara Joan Brossa i Jordi Bertran.