Crítiques: ‘Els perseguidors de paraules’ de Marc Artigau

Vist el dijous 17 de novembre de 2016 al TNC (sessió escolar)

perseguidors-paraules-tnc-marc-artigau02

ELS PERSEGUIDORS DE PARAULES

  • Marc Artigau i Queralt
  • Direcció Marc Artigau i Queralt

La Noa és una nena inquieta i molt observadora. Una nit, en un somni, descobreix un misteri que la deixa molt intrigada: les paraules desapareixen… Per resoldre aquest enigma tan inquietant, la Noa anirà a la biblioteca de l’escola i allà coneixerà l’Apòstrof, un ésser diminut que la conduirà cap a un univers nou que no deixarà de meravellar-la.
En aquest món màgic, la Noa haurà d’impedir que el monstre dels barbarismes s’apoderi del Palau de les paraules, però això només serà possible gràcies a l’ajut de l’home dels interrogants, d’un diccionari, de la dona dels punts suspensius i d’altres personatges extraordinaris que l’acompanyaran en aquest viatge tan sorprenent.

Visualitzeu un vídeo

Fitxa artística

Autor
Marc Artigau i Queralt
Direcció
Marc Artigau i Queralt
Amb
Jordi Llovet, Marta Ossó, Marc Rius, Carol Rovira
Escenografia
Joana MartíVestuari
Albert Pascual

Música
Lucas Peire

Producció
Imaginart

perseguidors-paraules-tnc-marc-artigau01

Un text que pretén acostar i endinsar els infants (més aviat grandets, jo vaig veure una sessió escolar) en el ‘fascinant’ món de les lletres, les paraules i tota mena de fenòmens relacionats, com ara la puntuació, les onomatopeies… i fins i tot les faltes d’ortografia i els barbarismes.

Hi ha alguns problemes bàsics en la proposta d’aquest espectacle, com ara que tracta temes excessivament abstractes per a infants que van a les funcions familiars (que són molt petits en general) però també a més grandets, ja que dóna moltes referències on fins i tot a un adult no gaire avesat a la gramàtica pot perdre’s en algun moment. Probablement la única estètica possible d’aquest text seria la d’una pel·lícula d’animació on, quan parlem d’apòstrofs (resultava divertit que sonés ‘apòstols’) o de parèntesis, etc… els personatges fossin aquests mateixos signes, però amb vida.

Un altre problema és la falta d’acció. Bé,si que en hi havia una mica (cal dir que les múltiples entrades i sortides de l’escenografia ajudaven a no caure en la monotonia), però bàsicament poc relacionada amb el missatge que en cada moment es vol transmetre, sinó més aviat per  fer-lo més ‘digerible’ i creant alguns moments divertits dels personatges, molt agraïts pels alumnes assistents. Però el rellevant és que les coses gairebé no passen, sinó que s’expliquen a través dels diàlegs dels personatges, cosa que resulta conseqüent per a un espectacle sobre, precisament, les paraules, però poc pràctic per a una funció teatral per a infants. Sobretot si no té la forma estricta d’una narració o conte.

Probablement l’argument (juntament amb les referències lingüístiques) sigui el problema principal, ja que ens proposa una aventura on una nena, per ajudar les paraules que s’estan morint per desús (un punt de partida molt interessant, en principi) que va avançant amb trobades amb diversos personatges que l’ajuden o li dificulten l’arribada a un palau de les paraules on ha de trobar una resposta. En certa manera, un màgic d’Oz, però on al cap d’una estona, tampoc sabem ben bé en quin punt estem i perquè anem on anem.

Probablement l’actiu més important d’aquest espectacle són els joves intèrprets, que el defensen força bé, amb energia i una dicció molt clara -imprescindible donat el tema- i també una escenografia suggerent, on la posició del públic ajuda a que aquest estigui ‘dins’ de la història, i prest als moments en què alguns d’ells sortien a participar de l’aventura en moments, tot s’ha de dir, posat amb calçador en el guió.

En qualsevol cas, un espectacle per a nens i nenes molt grans -pel públic que acostuma a anar a les funcions familiars- força intel·lectual. Jo vaig trobar a faltar la ingènua empatia d’altres aventures, fins i tot les dels ‘chiripitifláuticos’, que ja és dir.