Crítiques: ‘Mobilus’ d’Addaura Teatre Visual

Vist el dissabte, 12 de novembre de 2016 al Casal de Vallromanes

Sinopsi

Un espectacle per a tots públics, el segon de la companyia, basat en l’obra de l’artista americà Alexander Calder: MOBILUS. Aquest treball ha permès descobrir nous elements escènics per entrar plenament en el seu imaginari.

Calder es diverteix fabricant aparells que tenen l’objectiu de divertir o desplaçar el pensament de l’espectador respecte de l’ús normal d’aquests materials industrials. I nosaltres ens divertim fabricant moviments amb ajut dels materials de Calder per obrir el pensament del nen respecte a la seva intencionalitat normal.

Un format de les obres Calder que està molt present en aquest muntatge són els mòbils, d’aquí el nom de l’espectacle. Calder va dir que els seus mòbils eren abstraccions que no tenien semblança amb res de la vida excepte amb la seva manera de reaccionar.

Quan aquest artista es va interessar inicialment pel desenvolupament d’un art basat en el moviment real va pensar en termes directament relacionats amb la composició musical o la coreografia, ja que la música i la dansa posseïen la quarta dimensió, el temps, que faltava en l’escultura tradicional. La idea de fer un ballet “independentment dels ballarins, o fins i tot sense ells” mai va perdre la seva fascinació.

I aquesta fascinació ha portat a la companyia a plantejar-se un muntatge sobre un autor que basa la seva obra en el moviment i el no moviment.

Fitxa Artística

El segon espectacle de la Companyia Addaura, que com el primer, ha estat dirigit per Teia Moner, fa un homenatge a l’estètica i el món de l’escultor nord-americà Alexander Calder, un creador molt característic. Si un no ho sap, durant l’espectacle, i especialment quan apareixen els personatges ‘animals’, sobretot l’elefant, un té una sensació de dejavu, que finalment el remeten a botigues d’art o bé de records que hi ha arreu dels llocs turístics del món. I també als mòbils (no els de trucar, és clar), bàsicament decoratius i/o per a infants molt petits, donada la tendència de l’artista a pensar les seves obres ‘en moviment’.

L’espectacle, sense paraules, consta de diverses escenes on ens proposen cadascun dels paisatges de Calder que han volgut portar a l’escena: impressionant el principi, amb una pantalla d’ombres que va movent-se per l’escenari i agafant diferents formes. També cal destacar la coreografia dels personatges que, a les fosques, tenen unes línies que recorren els seus cossos, i ens fan pensar en un moment de llum negra, tot i ser leds). També diferents versions de mòbils, d’animals (a més de l’elefant, les foques joganeres), els aros d’un mag, els ninots gairebé picassians…

Tot plegat, ple de llum, color i música (molt ben triada, per cert). Potser la única dificultat per a l’espectador és que no tots els números resulten tan sorprenents com els del principi, i l’espectacle vagi baixant de ritme i intensitat, això sí, sense perdre mai el seu encant i les seves virtuts principals.

Molt apte per a tots els públics, i d’una qualitat indiscutible.