Crítiques: ‘T-love 3000 terapia de choque’ de la Cia. Desconectart

Vist diumenge 13 de novembre de 2016 a la Sala Porta4 de Barcelona

t-love-3000_porta4_03

Comèdia. Castellà. 80 minuts.
Recomanada a partir de 13 anys.
#TerapiaDeChoque

Sinopsi

T-Love 3000 és un text original d’Alberto Guerrero, membre de la companyia i a més actor en la mateixa. El text, si bé tracta el tema de l’adulteri amb un to còmic, no està exempt de certa anàlisi més profunda sobre el que són les relacions extramatrimonials. ‘El mètode’ actua a manera de màquina de la veritat, posant-nos davant d’un mirall per contemplar els nostres errors i ajudar-nos a redimir-nos.

Carmen, cansada de la situació que  travessa el seu matrimoni, cita al seu marit Tomás en una consulta matrimonial on el doctor Esnaola assegura solucionar tots els seus problemes matrimonials amb un revolucionari mètode: El T-Love 3000.

VEURE UN CLIP DE VÍDEO DE L’OBRA A FACEBOOK

Fitxa tècnica i artística

Autor: Alberto Guerrer
Interpretació:
Dr. Esnaola: Alberto Guerrero
T-Love: Roser Mateo
Carmen: Betty Scarcioffo
Tomás: Vicent Andrés
Señorita Vargas: Marta Gilabert

Direcció: Heivars González
Escenografia i disseny gràfic: Heivars González, Sara Carrasco
Vestuari: Rosario Aguilar
Muntatge de so i mescla de veus: Javier Madrid
Foto fixa: Car Mendoza
Enregistrament de video: Frank Espartero
Il·luminació i muntatge musical: Heivars González
Producció: Cia. Desconectart

t-love-3000_porta4_cartellEl projecte DESCONECTART sorgeix de la inquietud dels seus quatre components de crear alguna cosa junts, des de zero.
Després d’haver treballat en diversos projectes al món audiovisual i de les arts escèniques, projectes seus i de terceres persones, decideixen crear alguna cosa propi conjuntament des de la premissa que les limitacions són el millor motor per a la creació. Així neix l’any 2014 la companyia de teatre DESCONECTART, amb mitjans modests però sabent que el talent pot omplir els buits que no cobreixi el pressupost.

 


És difícil per a mi fer una valoració d’aquest espectacle, desproveïda dels prejudicis personals, dels bons i dels dolents.

Per una banda, l’espectacle ens va endinsant en una història de parella, a través de la sessió de teràpia que l’esposa força a assistir al marit, citant-lo a un petit parany. Hi ha en aquesta sessió un element de ciència-ficció: un robot que ajudarà a trobar, primer, els motius de les desavinences i l’entrada en crisi de la parella, i després, a propiciar la solució.

Val a dir que els alguns elements bàsics per a valorar-la, com ara la direcció i la interpretació dels actors (més que discreta), així com la posada en escena (tampoc se’n necessitava més), no són massa engrescadors. El guió, en canvi, té alguns elements interessants. A mi em recordava les històries que es veuen en microteatre, on es proposen situacions i personatges que permeten tenir un plantejament, nus i desenllaç en 15 minuts (tot un mèrit), i que sovint són ‘parides’ del mateix autor, donat el format. En el cas que ens ocupa, l’autor estira aquesta mena de situacions fins a més d’una hora, on coneixem diversos racons emotius dels protagonistes, que es confessen i emprenen el camí de la reconciliació. Però res no és el que sembla en aquesta obra, i el final, no per inesperat més encertat (especialment que l’amor no triomfa), deixa alguns temes no resolts, sobretot què o qui és en realitat aquest ‘androide’ miraculós.

Els dos protagonistes es veuen bastant convencionals, buits, com extrets d’una fotonovel·la rosa, i  que no transmeten més enllà del que estrictament diu el guió .

Però a favor s’ha de dir que l’obra funciona, que sigui pel que sigui (el fascinant món de la parella, que deia aquell) manté l’interès del públic fins al final. I és que als personatges els van passant coses, coses que desperten la nostra curiositat, coses amb les quals inevitablement ens identifiquem, i sobretot, que els hi ‘passen’ de debò. Aquest seria un dels grans mèrits d’un muntatge que -per la resta- passaria sense més pena ni glòria.

Però, en definitiva, parlem d’un producte d’entreteniment que durant gairebé 90 minuts ens fa oblidar del nostre dia a dia, i gaudir i patir de les petites misèries d’una parella, acompanyats d’un excèntric terapeuta i una curiosa (i valorablement interpretada) robot.