Jove Espectacle Portal dels espectacles per a infants i joves a Catalunya
Començarem pel final: un va sortir divendres passat de la carpa instal·lada al Port Vell de Barcelona, creixen de nou en el circ tradicional. En què no necessàriament està acabat, ni és patètic, com en alguna ocasió, fa anys, havia tingut la sensació, anant amb els meus fills.
Ben al contrari, l’art del ‘més difícil encara’ té plena vigència avui, en la era de les coses virtuals i artificials, com a forma de recordar que hi ha gent que cada dia es juga el físic, i és capaç de divertir-nos, entretenir-nos i provocar-nos emocions amb la perseveració de l’artesà, que realitza les seves peces d’una en una.
I ara des del principi:
Un recull les seves entrades i entra en el túnel del temps, al pati format pels carruatges clàssics (literalment) que els germans Raluy han anat recuperant d’aquí i d’allà, per formar el seu circ-museu. Però no ens enganyem: la nostàlgia que pot alimentar aquest homenatge al circ de pista, nòmada i familiar, es basa en el sòlid ofici de tots els seus components. Entrem a la carpa i seiem, i contemplem un espectacle amb ritme, números sorprenents i executats impecablement.
Des d’un mosso de pista que de seguida es guanya les simpaties del respectable, i que acaba obsequiant-nos uns moderns (o no) esquetxos de pallasso sense nas, entre número i número.
Tenim de tot: Números en cable fix (impressionant), una variant de trapezi, on una noia es penja d’una lluna il·luminada, que més d’un cop et posa l’ai al cor. Tot sense xarxa. Un petit número musical fet amb ampolles mig plenes (o mig buides pels pessimistes) que trobo que hauria de brillar més. Un divertit partit de futbol entre gossos (no pateixin, no són maltractats, jo diria fins i tot que s’ho passen pipa). I per cloure la primera part (55 minuts), un excepcional ventríloc italià, que a més fa un número amb participació del públic digne d’un espectacle de sala de primera línia.
Descans, bar/bany/cigarreta i sant tornem-hi.
En el segon bloc, un altre número de trapezi amb dues cintes de roba (o un material elàstic) que deixa testimoni del nivell tècnic del seu jove executant. Dues joveníssimes germanes que fan un número inspirat en la gimnàstica rítmica, tot canviant els cercles o les bitlles per unes saquets de sorra que fan de contrapesos a una corda que, pel seu moviment frenètic, sembla de vegades més un pal rígid: un deu per a les noies! Una parella reapareix al trapezi que no és trapezi, sinó dues tires senzilles de roba, fent uns moviments que combinen gran dificultat i una bellesa plàstica extraordinària. I com a darrer gran número, un claqué de mans i peus, amb escala inclosa, que deixa bocabadats a grans i petits, abans d’un humorístic número de boxa organitzat pel mosso de pista i uns espontanis espectadors.
El sentit del ritme i de la posada en escena queda palès al final, amb una salutació molt ben treballada i sorprenent, el poètic final, dels dos germans, pallasso i presentador de pista, abraçats i desapareixent darrere del teló.
I un surt amb un gust molt agradable, d’haver assistit a un espectacle, alhora testimoniatge d’un art centenari, i absolutament vigent.
Dues hores de bon circ, arrelat a la tradició que innova i renova quan cal.
Llarga vida al Circ-Museu Raluy.
