FETEN 2013, tercera jornada: dimecres, 27 de febrer de 2013

10.00 h. Sala de ensayos. Teatro Jovellanos

La favorita (Catalunya) – A la D3

www.cialafavorita.blogspot.com – Durada, 42 minuts.

Espectacle de dansa, on veiem 3 ballarines que es posen a jugar de diferents maneres , amb un grapats de cubs i caixes de colors (els del parxís) que hi ha a escena. També amb els seus vestits, que es treuen i es posen com a part del joc, i per a fer-nos entrar en un altre entorn, per exemple quan llueixen uns banyadors (que recorden les fotografies de les platges de principis del segle XX, però molt més alegres), perquè entenguem que estem a la platja.

En l’aspecte audiovisual, remarcar que les seves evolucions, majoritàriament, es fan sobre peces molt conegudes de la dansa clàssica, com poden ser el Trencanous o la Carmen, però amb coreografies que no hi tenen res a veure.

També destacar una cosa ben estranya. Hi havia vídeo de fons, però al contrari de la resta d’espectacles que un ha vist, no es projectava, sinó que apareixia en una pantalla física (vaja, una tele) gran, però lògicament molt petita pel que estem acostumats a veure en teatre o dansa.

En conclusió, un espectacle adreçat clarament a un públic infantil, al qual, en la meva opinió, li falta força i dinamisme, i potser crear un relat en consonància amb les intencions de la companyia al crear-lo.

16.30 h. Sala 2A. Centro de Cultura Antiguo Instituto

Caramuxo Teatro (Galicia) – Pío

www.caramuxoteatro.net – Durada, 42 minuts.

En el gabinet d’un científic, ell i una col·lega seva (actor i actriu, que després faran de manipuladors de titelles) esperen emocionats la carta d’un científic estranger. Un ou està a punt de trencar-se, d’una espècie rara d’ocell. Ambdós, amb tècnica de titelles (tot i ser un espectacle que comença com a teatral), ens expliquen la seva experiència amb en Pío, el primer ocell d’aquesta mena que van veure néixer i criar-se, com va descobrir el món, i va enamorar-se d’una ocelleta. Sense estar malament, l’espectacle té una incongruència en la posada en escena, des del meu modest punt de vista: és per a públic petit, doncs les evolucions del protagonista ocell poden ser interessants fins als 6-7 anys a tot estirar, però l’estètica proposada és la d’un despatx i un vestuari dels personatges mooooolt convencional, diria que antic i demodé, i més per als infants d’avui. Xoca bastant la manipulació i tot el què li passa a l’ocell enmig d’un lloc tan poc congruent. Amb tot, un espectacle adient per a petitons, sobre la vida d’un simpàtic animalet.

17.30 h. Calle Tomás y Valiente

Únics Produccions (Catalunya) –El pequeño Dalí

www.unicsproduccions.com – Durada, 30 minuts.

Fotografia: Pilar Pérez.

Poca cosa a dir d’aquest magnífic espectacle d’Únics Produccions, que no digués fa un temps, quan el vaig anar a veure al Poliorama. La diferència, i el mèrit monumental, és que es va fer al carrer. Concretament una adaptació que la mateixa companyia tenia i havia representat ja al Tibidabo. Segurament aquesta és la raó per la qual van acceptar la proposta de venir a un exterior, quan la direcció de la fira va confirmar-los que tots els espais interiors estaven ja adjudicats per al FETEN 2013. Està clar que venir aquí és una gran oportunitat per a qualsevol companyia, i no es podia deixar perdre.
La part positiva és que van passar la prova brillantment, com ho testimonia el vídeo que vaig filmar. Esperem i desitgem que per a properes edicions de FETEN, els espectacles de la companyia tinguin una sala on poder representar-se. L’anècdota de l’actuació és que el guardià més gran d’alçada que veieu aquí abaix, és el Benjamí Conesa, director de l’espectacle, i també un excel·lent actor de teatre i musical, molt avesat en circuits infantils, i que no es va fer pregar gaire quan li van suggerir que participés en l’aventura -la primera- asturiana de la companyia. Impagable.

Disculpeu la qualitat, està fet amb un mòbil, però he cregut més interessant veure com queda al carrer, més que posar un vídeo de sala. 🙂

19.00 h. Teatro Jovellanos

Ateneu Popular 9 Barris (Catalunya) – Maravillas, 16è Circ d’Hivern

http://www.ateneu9b.net/content/maravillas-16%C3%A8-circ-dhivern – Durada, 80 minuts.

Es tracta d’una idea original de la Família Bolondo, un col·lectiu format per diferents artistes que provenen de companyies diverses de circ, com Los 2 Play, Cie. Morosof, Maxishows o Los Gingers i que han col·laborat amb companyies com Circ Cric i Zimmermann-De Perrot, entre d’altres. Va ser el Circ d’Hivern del 2011-12.

Un espectacle de circ de regust antic, nostàlgic, de personatges ‘de tota la vida’ que lluiten per romandre en actiu davant dels espectadors, malgrat, alguns, l’evident pas dels anys i la pèrdua de ‘línia’.

Molt ben resolt, amb molt d’humor i frescor, amb gran connexió amb el públic (al qual es van posar, literalment a la butxaca) i alguns números veritablement bons, com ara els malabars i la veu impressionant del seu cantant. Les acrobàcies també, amb l’afegit del més difícil encara que resulta fer un número expressament accidentat. Tot un repte resolt amb gran professionalitat.

Un espectacle, veritablement per a TOTS ELS PÚBLICS. Una perla: ‘Esto está lleno personas que entienden de teatro’. ‘Sí, y también de programadores’.

 

22.00 h. Salón de actos. Centro de Cultura Antiguo Instituto

Centre de Titelles de Lleida (Cataluña) – Gúlliver en el país de Liliput

www.titelleslleida.com – Durada, 55 minuts.

Gulliver al país de Liliput és, sens dubte, un dels espectacles més reeixits de Centre de Titelles de Lleida pel que fa al públic infantil. Fa molts anys que es va crear, i la seva estètica i les ‘enganxadisses’ cançons que fan cantar al seu jove públic el fan especialment atractiu per a aquest. Ens conta la més coneguda i versionada de les històries del llibre ‘Els viatges de Gulliver‘ de Jonathan Swift: la seva estada al regne de Liliput, on uns diminuts personatges, els lil·liputencs, el troben després del naufragi del seu vaixell. Poc a poc, el jove  (abans hem vist com des de petit ser mariner era el seu somni) es guanya la confiança del rei i la resta d’habitants del país, i els ajuda a fer les paus amb els del país veí, fins que un dia decideix fer-se un vaixell i emprendre el viatge de tornada a casa.

Ahir al vespre vaig anar a la funció de les 22 hores. Aquella tarda, parlant amb la companyia, em van manifestar la seva por per l’absència d’infants en aquella funció. La veritat és que se’n van sortir amb bona nota, i implicant de forma simpàtica als adults presents, van fer-nos cantar i participar a tots. De lo bonica que és l’estètica de l’espectacle, no cal que ho digui: ja teniu les fotografies i el vídeo per comprovar-ho.