Jove Espectacle Portal dels espectacles per a infants i joves a Catalunya
Benvolguts/des amics/gues:
Situació complicada (angoixant en molts casos), en tots els teatres i sales de Barcelona, com ja apuntàvem en el passat enviament.
El mític El Molino, prop de la suspensió de pagaments, s’ha posat a la venda. El Liceu va buscant solucions amb una programació a la baixa. També el TNC (Teatre Nacional de Catalunya), que ha començat amb bon peu, en la línia més popular del nou director Xavier Albertí. La notable versió de Sonrisas i Lágrimas, acusant una assistència de públic per sota del que seria rendible. Pocs, molt pocs teatres (i cinemes) a Barcelona, sobrepassen els 100 espectadors de mitjana per funció.
Passant a notícies més positives, celebrem el pas per Barcelona de ‘La Mar de Títeres’, que van actuar al Teatre Gaudí , amb «La Cencienta en tiempos de Velázquez» i que van tenir la gentilesa de brindar una actuació a La Bibliomusicineteca. Com l’espai de La Biblio és limitat, vam decidir passar l’actuació a recentment inaugurat teatre (50-70 localitats) de la Vilella, una antiga fàbrica que els entusiastes i tenaços amics de Sargantana Teatre han transformat en una Escola de Teatre (IAM – La Vilella Teatre Barcelona ), www.lavilella.com.
Allà hi van actuar Marta Bautista, Simao – Toni – Pilar – Raquel (la filla de Pilar ) i un dels Dundis, amb el seu «Palabras de Música-Música de Palabras». Va ser una bonica vetllada amb el teatre gairebé ple i amb il·lustres espectadors, a part dels nens i nenes… com el Toni Rumbau, director de Titeresante, (il · lustre titellaire i historiador del món del titella), el guitarrista mexicà Raúl Sandon, la cantant-actriu veneçolana Cecilia Bellorín, dos protagonistes de «Polseres vermelles»…
En el moment en què us escric, estem preparant la nostra presència a la roda de premsa a la Casa Amèrica, on es donarà a conèixer la Ruta d’Altars (Altares de muertitos Mexicanos, o la fascinant, lúdica i vital visió popular mexicana del festeig del dia dels morts), d’aquest any, una activitat en clar creixement a Barcelona (no sé si també a Madrid). Aquest any ja som 20 a la ciutat de Barcelona. Com som els únics que tenim dramatitzada i encarnada la Catrina, la icona de la seductora mort, i l’any passat li vam posar parella, el Catrino (influència Tim Burton i ‘Pesadilla antes de Navidad’, no ho neguem ), ens els han sol·licitat per a la presentació en la Roda de Premsa d’avui; i allà hi anem amb Shiadani García, al paper de Catrina, i Obed Sánchez en el de Catrino. Us enviarem foto.
I ja doncs aquí us deixo, ándele! (se’m va enganxant el Mexicà).
Ens veiem en el pròxim correu.
Ferran Baile i Llavería
