Crítiques: ‘Petits Prínceps’ de MiniMuMusic

«Petits Prínceps» a càrrec de la Cia. MiniMuMusic

A la Clara li agrada tarararejar melodies i fer pampallugues amb les mans. A en Marçal li agrada jugar amb la música i posar-se cap per avall. Junts composen cançons i juguen amb uns bidons que no paren de moure’s. Un espectacle poètic i sensible que diverteix a petits i grans.

És un espectacle musical dedicat a tots els nens del món… a tots aquells nens que existeixen físicament… i a tots aquells altres nens que habiten dins l’ànima de tota persona adulta. Un espectacle poètic, jovial i sensible que diverteix a petits i grans.

Concepció: Clara Poch
Direcció: Clara Poch i Marçal Calvet
Intèrprets: Clara Poch i Marçal Calvet
Creació musical: Marçal Calvet i Clara Poch
Escenografia i vestuari: Clara Poch, Carlos Guardis i OliviaBarcelona

Especial agraïments: Jordi LLop

https://www.youtube.com/watch?v=7sqbQ0q9qsI

Un actor-músic i una actriu en escena. Ell bàsicament toca diversos instruments musicals mentre ella va representants un seguit de situacions, contes, alguna cançó, una bonica escena amb globus… És un espectacle, com ells ho defineixen, de ‘nou circ’. Per a mi, un espectacle on van passant coses, sense un fil argumental definit, cosa de la qual en són plenament conscients. Ara bé, es nota que provenen del circ per algunes coses que fan, com per exemple un moment d’acrobàcia força reeixit del músic, i un altre amb uns cilindres, muntats un a sobre de l’altre, que difícilment faria una actriu sense formació de circ. Però pel dit anteriorment, és molt difícil, fins i tot per a ells, poder dir de què va, més enllà dels moments que crea. Plàsticament està molt bé, amb un ritme pausat, diríem que amb una execució molt neta (importatnt si vols arribar als més petits, que eren els pàrvuls que van venir a aquesta sessió escolar) però que en ocasions es fa molt lent. En un moment, introdueixen algun concepte que penso que no és comprensible pels espectadors als quals s’adrecen, jo diria que els que van dels 2 als 6-7 anys. Per exemple, parlen de ‘consumisme’ però la història-cançó que proposen a continuació va d’una nena que reclama més i més atenció dels pares (¿?). Una curiositat: En l’apartat musical, força ben executat en directe, hi ha molts moments en que dóna la sensació que hi ha parts en què sona la música ‘enllaunada’ mentre el músic fa d’altres coses. Només ho sembla, perquè es tracta d’un ‘loop’ del que ell mateix ha tocat anteriorment, i que dispara des d’un pedal que té a l’escenari. Com que no es percep, jo aconsellaria que ho posin en valor, potser no dient-ho, sinó fent una petita demostració, perquè és una cosa que afegeix valor a l’espectacle, i no sempre és evident a l’espectador.

En general un espectacle bonic de veure, però on no passen gaire coses, i les que passen ho fan a un ritme molt pausat. Això sí, i potser precisament per això, als nens i nenes els agrada molt, i segur que és perquè és el ritme adient per als de parvulari que van veure la sessió. Ens asseguren que amb més grans també funciona, però jo sospito que no és un espectacle per a infants més enllà dels 7-8 anys.