El nou equip de la Mostra d’Igualada presenta l’edició 2015 a Barcelona

Aposta pel teatre per a joves fins a 16 anys, i per obviar els espectacles de 0 a 3 anys.

A les 12 i molt poquet, al barceloní Mercat de Santa Caterina, el passat dimecres, 11 de març, es va presentar la que serà 26a. Edició de la Mostra d’Igualada, Fira de teatre infantil i juvenil, la primera del nou equip responsable, al capdavant del qual es troben el Pep Farrés i la Sílvia Lorente, directors artístic i executiva, respectivament.

Després d’una breu ‘performance’ dels Brodas Bros varem accedir a l’espai on es feia la presentació, una sala sota el sostre del notable mercat.

A la taula, a banda del Pep Farrés, l’Alcalde d’Igualada, Marc Castells, i el Conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell.

El primer, aproximant-nos a la relació, ja llarga, entre la ciutat i la Mostra, que considera força consolidada i exitosa per a ambdues parts.

El Conseller va voler donar protagonisme al nou director artístic, i va deixar la seva breu intervenció per al final.

Pep Farrés, nomenat el novembre, després de la renúncia de l’anterior director, Òscar Rodríguez (tal i com varem publicar en el seu moment), va explicar-nos en una detallada exposició, les línies bàsiques d’aquesta Mostra 2015, insistint en la seva qualitat de fira estratègica i de referència del sector de les arts escèniques per a infants i joves.

Les dates seran del dijous 16 al diumenge 19 d’abril. Hi seran convocats tots els agents del sector, ja que vol potenciar el seu paper de mercat de compravenda d’espectacles (la imatge d’enguany i el lloc on es fa la presentació, així ho evidencien), però també un espai de reflexió de tots els implicats, un lloc on intercanviar projectes i també un aparador de cara a l’exportació, tant a la resta de l’Estat com a d’altres països.

El nou equip, tot i ser, precisament, nou (tot ell, cal remarcar) té la responsabilitat d’agafar una Fira molt consolidada i portar-la, si és possible, més enllà. En el decurs de la seva exposició, ens presenta a un altre membre de l’equip, la Núria Cañamares, encarregada de la comunicació, tasca compartida amb aPortada.

Una de les novetats és que es fa una redefinició de les edats a les quals s’adrecen els espectacles presentats. També es vol potenciar un espai de Networking, seguint el model que l’any passat es va iniciar -encertadament sota el nostre criteri-, més enllà d’una llotja amb stands, com s’havia fet tradicionalment.

Podríem dir que una de les grans apostes serà ser coherents amb el seu mateix nom, on figura la paraula ‘Juvenil‘, programant fins a 12 espectacles per als públics a partir dels 12 al 16 anys. El Pep ens recorda que cada cop més, i des de fa anys, els infants a partir dels 8-9 anys abandonen el teatre familiar, degut en molta part a que els espectacles estan molt pensats, en general, per a edats molt més petites, fruit sobretot de la realitat: portem als infants al teatre cada cop de més petits. Tenim, doncs, el repte d’uns nois i noies que poden anar sols al teatre, i que han de tenir una oferta que s’adapti als seus ‘nous’ gustos i necessitats, diferents dels de l’etapa més infantil.

En aquest sentit, la companyia que fa poca estona ha fet la ‘performance’ de la presentació, Brodas Bros, serà l’encarregada de fer l’espectacle inaugural.

També s’anuncia per la tarda de dijous 16, una taula rodona per parlar del teatre per a aquestes edats, titulada ‘Per què els joves no van al teatre?‘, en la qual hi està convidat Jove Espectacle, juntament amb d’altres ponents, i on s’hi espera l’assistència de joves que il·lustrin sobre els seus hàbits i sobre quina podria ser una política i un compromís de la cultura i les institucions perquè es consolidin com a públic. És ben conegut dels nostres lectors el compromís que fa un temps ha contret Jove Espectacle amb aquest ‘darrer front’ de l’espectacle, el públic jove, entre d’altres formes, organitzant conjuntament amb Butaka Jove d’Olesa les dues Trobades de Teatre per a Joves en aquella vila.

Tres testimonis finals del compromís del nou equip de la Mostra amb aquest públic, seran, per exemple, un itinerari juvenil d’espectacles, dins de les novetats que explicarem més endavant, també el fet que la cloenda, serà amb dos espectacles simultanis el diumenge 19, un per a públic infantil-familiar, i una altre netament per als joves, i finalment -i pensem que amb bon criteri- que la difusió per a aquest sector s’ha fet amb una estratègia nova, emprant intensivament les eines tecnològiques que els joves tant dominen a dia d’avui.

El segon punt que destaca el Pep Farrés, és el de voler apostar per la internacionalització i també molt especialment pel mercat de la resta de l’Estat Espanyol. Per a això, han dedicat molt d’esforç i temps a convèncer a programadors importants que vinguin. En aquest sentit, destaca que no van a buscar als programadors tant de poblacions i teatres concrets, sinó als de més gran escala, com ara circuits (per exemple La Red de Teatros Públicos espanyola) o Fires i Festivals.

També compta amb 6 companyies de la resta de l’estat que, o bé presenten espectacles sense paraules, o bé traduïts al català. I finalment, 3 companyies internacionals.

Pel que fa al públic infantil, destaca que no són espectadors del futur, sinó del present, una frase que ja es repeteix en el sector des de fa algun temps, en contraposició a considerar que merament se’ls està ‘formant’ per a ser públic quan siguin adults. Destaca que es vol fomentar l’esperit critic ja en aquestes edats, i una forma serà la organització d’un concurs de critics infantils i un altre d’adolescents.

Així les coses, ens explica que tots els espectacles de la Mostra d’enguany, s’integraran en un total de 4 itineraris, seguint el criteri de les edats dels espectadors als quals s’adrecen:

1) Espectacles de 3 a 6 anys.
2) Espectacles de 6 a 12 anys.
3) Espectacles per a Joves (12-16 anys).
4) Espectacles per a Tots els Públics.

Que consti que a Jove Espectacle, aquesta darrera categoria li sembla especialment afortunada, ja que en algun moment se li ha volgut donar el nom de ‘tots els públics’ al que era, bàsicament, teatre infantil, o per a infants. Realment existeixen espectacles per a tots els públics (nosaltres pensem que són la majoria en tècniques com el circ o la màgia, per posar un exemple), però també sabem que la majoria de les programacions familiars es nodreixen d’espectacles adreçats bàsicament a infants.

Més, la Mostra es desenvoluparà en  16 espais de la ciutat d’Igualada, entre carrer i sala. I també alguns itineraris, pels espectacles ‘que es mouen’.

Algunes informacions més que ens donen, serien el ‘Padrí de la Mostra’, una figura cultural (no necessàriament de les arts escèniques) que relacionarà la cultura ‘general’ amb l’adreçada als infants. I el triat aquest any serà, Tortell Poltrona.

També ens anuncia que el dia 27 març, diada mundial del teatre, realitzaran com a Mostra un acte a Igualada, anomenat ‘Menú de la Mostra’.

I passa a explicar-nos la programació de la 26a. Fira:

Reconeix en Pep Farrés que, tot i conservar una presència de tots els gèneres, aposten per tenir més teatre.

Que tot i que, inevitablement, segueix nodrint-se de companyies consolidades i prou conegudes, aposten per a ser aparador també de les emergents.

En Pep no vol atabalar-nos detallant cada espectacle programat, però no vol deixar de destacar-ne alguns (pensem que els que més pensa que poden interessar o sorprendre) i que són, atenent la classificació d’edats abans esmentada:

1) 3-6 anys: Periferia teatro. ‘Petjades‘
2) 6-12 anys: Poca cosa teatre. ‘El Carreró de les bruixes‘
3) 12-16 anys: Cia. Jordi L. Vidal (Bèlgica) – ‘OOups!’ (circ i beat box)
4) Tots els públics: Cia. la Tal: ‘The Incredible box’

Entre els espectacles que porten els companyies ‘emergents’ també vol destacar:

1. Cia. Aflel: ‘Monstres’ que es fa fins d’una tenda de campanya.
2. Cia. Estampades (circ): ‘Enfila S.A.’
   

Així com les que s’han programat de companyies ‘consolidades’ del nostre sector:

1. Comediants i l’orquestrina Trama: ‘Monts’
2. L’Estaquirot: En Jan Totlifan’
3. La Baldufa, amb el seu ‘Pinocchio’, premiat a FETEN.
4. Anna roca: ‘Momo’

Finalment, destaca, dels espectacles que ens porten companyies de fora de Catalunya:

1. Marqueliñe, amb 2 espectacles: el ‘Quixot’ i ‘Andante’
2. Theatr Arad Goch (Gal·les): ‘Where the lives go’, en català i anglès, i que es fa en un espai no convencional.

Tota la informació d’aquests espectacles i de la resta, la trobareu AQUÍ.

Destaca que s’han rebut moltes propostes, i que han hagut d’atenir-se a un seguit de criteris de selecció, que ens explica:

Prioritzen els espectacles que, al seu entendre, tenen personalitat. Identitat, modernitat. Els que compten amb músiques originals, dramatúrgies pròpies i que expliquen bones històries, ja que creu fermament que els infants són un públic intel·ligent.

També explica que aposten per les estrenes, de les quals en hi haurà  22 en la Mostra d’enguany, però també valoren molt que siguin espectacles ‘Programables’, és a dir que siguin viables econòmicament i tècnica en la major part del/s circuit/s d’espectacles familiars i joves que tenim al país. En això, no vol oblidar als programadors, que al capdavall venen a veure espectacles que després puguin dur als seus teatres i municipis, i que són principalment la raó per la qual tantes companyies volen ser a la Mostra.

Arriba el moment de les xifres, i ens dóna les següents:

• Es programaran un total de 64 companyies de diverses tipologies, edats i tècniques, que realitzaran 117 passis.
• Aquestes, han estat triades d’entre 320 propostes rebudes.
• Es farà tot a 9 escenaris de sala i 7 de carrer.

Entrar a la web de la Mostra d’Igualada per a ampliar totes aquestes informacions.

Finalment, i com hem comentat, parla el Conseller de Cultura, Ferran Mascarell. El seu breu discurs es centra en explicitar que tant l’Ajuntament com la Generalitat estan decidits a potenciar els  mercats estratègics, dels quals la Mostra n’és un exemple, que ajudin a articula el sector, consolidar un públic i esdevenir una plataforma pel professionals. En aquest sentit, la ciutat (i sembla que parla en genèric del concepte ‘ciutat’) es transforma en capital d’un sector o activitat, i per això el Departament de Cultura posa una quantitat important dels diners que costa la Mostra. Dóna la sensació que en aquest cas, el discurs és intercanviable, i on posa Igualada, pot posar Barcelona referint-se a la capitalitat cultural, o Tàrrega amb el Teatre de Carrer.

Tanmateix, és d’agraïr que demani que, en la presentació, es posin de manifest els pressupostos globals i què aporta cadascú, tan en consonància amb l’actual corrent de transparència, o això sembla: ens assabenta que l’ICEC posa 150.000€ dels poc mes de 300.000€ en què es calcula el total de la Mostra. L’Ajuntament d’Igualada posa en ‘cash’ (expressió seva) uns 60.000€ més uns altres tants en infraestructures que intervenen en la organització i realització de l’esdeveniment. També ens assabenten dels 25.000€ que aporta la Diputació de Barcelona, i del mecenatge de Cacaolat (si recordo bé, ara propietat del grup Vichi Catalán), amb 3.000€ i producte propi, i la Fundació Catalunya-La Pedrera.

Finalment, ens explica que l’ICEC hi treballa molt, en aquesta Mostra, que està dirigida per un equip solvent, en una ciutat que s’ho creu. Encertadament, manifesta que no es pot fer una fira de tanta magnitud i èxit (però també complexitat organitzativa) ‘teledirigit’ des de la conselleria, o allò que entre nosaltres podríem dir ‘triat a dit’ o ‘des d’un despatx’.

En el torn de preguntes dels periodistes i altres assistents, s’aclareix que també segueix el Mercat de Projectes, una bona idea que cal mantenir, i que compta enguany amb 20 propostes, que s’exposaran, en recerca de possibles mecenes i/o productors.

Jove Espectacle pregunta pels espectacles per a infants entre 0 i 3 anys, que han desaparegut de la programació de forma total i absoluta, contràriament a la tendència actual, on aquestes edats tenen cada cop més presència, i a més van sorgint programacions a sales, que ens expliquen que solen omplir-se. El mateix Pep Farrés ens explica que han hagut d’acotar* i prefereixen prioritzar aquesta nova línia d’espectacles joves, i ens explica que considera que les propostes per a aquestes edats, no són ‘escèniques’ i més aviat són activitats visuals i auditives encaminades a estimular sensorialment als ‘nadons’. *En conclusió, comencen a partir dels 3 anys, i tanquen als 16, és a dir, l’edat on finalitza l’ESO.

Preguntats sobre el públic que està previst que assisteixi als espectacles de la Mostra 2015, ens diuen que esperen igualar o superar els de l’any passat, uns 26.000.

També se’ls pregunta sobre quants programadors assistiran, i en quina proporció, per origen. Naturalment, el gruix de programadors seran catalans, que ja venen com a part de la dinàmica anual habitual. En canvi, els de fora els van a buscar ells, insistint, com dèiem abans, en que sigui més prescriptors que merament d’una sala. En aquest sentit, ens informen que els ‘acompanyaran’, volent dir que els atendran de forma personalitzada des de la direcció de la Mostra. En total (a falta de les setmanes que falten per a l’inici) en tenen confirmats 6 d’internacionals i uns 10-15 de la resta de l’estat.