Jove Espectacle Portal dels espectacles per a infants i joves a Catalunya
Vist el 22/02/2015 a FETEN 2015
Poca cosa a dir de l’argument, que ells mateixos expliquen. Explica una faula xinesa de tres joves monjos i sobre la necessitat de col·laboració, però també del procés d’aprenentatge en la infantesa i joventut. Al tractar-se d’una història popular a la Xina però desconeguda per a nosaltres, i per curar-se en salut, una veu enregistrada ens explica al principi tota la història que veurem a continuació. Es tracta un espectacle de teatre físic, amb pantomima però utilitzant la veu. L’interpreten 3 actors i una actriu, potser la més bona de tots quatre, tanmateix tots tenen un nivell molt acceptable. Un espectacle molt acurat en l’aspecte tècnic: molt ben sonoritzat; se’ls escolta molt bé a ells i als diversos instruments que van tocant durant l’espectacle, tant que sembla que els instrument portin micros. Molt ben il·luminat i amb una bona utilització de les projeccions de vídeo. L’escenografia, amb pocs elements, molt simbòlics (a més dels molt objectes i dels instruments musicals), però acurada. La imatge que projecta és la d’un teatre amb arrels tradicionals, però (per la part tècnica i per la resolució de moltes escenes) també implantat al segle XXI. O potser al XX. La principal impressió, però, és que en la majoria de moments són una mena de dejà vu d’altres espectacles que un ha anat veient durant tots aquests anys. El dubte és si aquest ha estat influït pels espectacles europeus de mim i pantomima, o viceversa, si aquests varen beure de les formes tradicionals del llunyà orient: no oblidem que molts professors d’expressió corporal i mim aplicaven i apliquen tècniques orientals.
Són ells qui han demanat de participar a FETEN, en un intent d’eixamplar les seves fronteres culturals, i iniciar un intercanvi amb el teatre (en aquest cas, infantil) del món occidental. Vaig intentar, durant tots els dies de la Fira -ells van estar fins al final-, fer una entrevista a un vo varis membres de la companyia, a través del seu intèrpret, per saber-ne més, especialment com està aquest sector a la Xina, o com a mínim a Beijing, la capital, d’on són ells. Infructuós. Potser destacable, si tenim en compte la facilitat de tota mena que els nostres artistes donen als mitjans de comunicació (i em penso que també quan surten a fora), conscients que tota ajuda és poca a l’hora de donar visibilitat a la seva feina.
https://www.youtube.com/watch?v=lM4TYhCurHY
