1) Identificar-se amb un personatge de l’escena.
2) Compartir l’angoixa amb la resta de la platea.
3) Oblidar la telefonia mòbil i deixar-se persuadir per l’actuació en directe.
4) Entendre que allò que succeeix és irrepetible.
5) Encendre’s per una reflexió compromesa, que connecta amb la realitat del carrer més crua.
6) Conjurar-se per convèncer el veí d’escala perquè l’acompanyi a la pròxima representació, que es deixi traspassar per l’emoció.
7) Patir per veure que no es té prou pressupost per a tot el que es programa aquesta tardor (a les cartelleres de Barcelona i a tots els festivals del país).
8) Comprovar que no es pot obviar la família els caps de setmana.
9) Encendre’s com una teia i aspirar al paradís dels de Living Theatre.
10) Oblidar-ho tot, només abandonar la sala.
El vídeo del Temporada Alta és demolidor. Ja ho diuen els Amics de les Arts a l’”Apunto Shakespeare”: “Els valents sucumbeixen a la mort un cop només i els covards, senyor, moren constantment.”
I jo afegiria la frase que més m’ha impactat: ‘Perquè ningú no és més esclau que el que es creu lliure sense ser-ho’
Origen: Decàleg de l’espectador ideal | Jordi Bordes | | Cultura | El Punt Avui | Notícia
Jove Espectacle Portal dels espectacles per a infants i joves a Catalunya
