Jove Espectacle, amb les institucions del país i els drets del poble català

No cal parlar gaire dels esdeveniments que ahir van arribar a treure milers de ciutadans al carrer (també, afortunadament, a d’altres llocs de l’estat) per defensar, no ja un dret nacional (que també, i ben legítim) sinó els drets civils que s’estan vulnerant des de fa dies per part d’un estat que, com se sap, ha ‘okupat’ diversos poders, com ara el judicial i el policial, com s’ha fet palès i s’ha publicat abastament.

Tots tenim recents les imatges de càrrecs i treballadors públics, i altres persones, detinguts no se sap ben bé per quin delicte.

No podem restar indiferents. No som equidistants. El poble català té el mateix dret d’autodeterminació que qualsevol altre poble de la terra, com dictaminen els tractats internacionals i (què curiós, oi) consagren els articles 93 a 96 de la Constitució, quan asseguren que els tractats internacionals signats per l’estat són llei a Espanya. I el fet, a més a més, que en realitat no és cap delicte al nostre ordenament jurídic convocar, promoure ni participar de qualsevol forma en un referèndum.

Compartim la preocupació de molts catalans i espanyols de profundes conviccions democràtiques (Demos=poble, Cracia=govern, en lloc de la paraula s’esmenta ‘imperi de la llei’, que en boca de segons qui sembla més una arma que un dret) per les línies que s’han traspassat, i que tenen bastant amoïnats la resta de països europeus -i d’arreu- que es consideren democràtics.

Animem a tots i totes, i especialment al món de la Cultura, a afirmar-se en la seva ciutadania i fer ús dels seus drets, especialment per les vies que les lleis els permetin, dins i fora de l’estat, també manifestant-se i fen ús de la llibertat d’expressió. I sempre de forma cívica i democràtica.

Perquè sembla que arriba el moment de la veritat. I sembla que algú està disposat a qualsevol bestiesa perquè no puguem exercir el nostre dret al vot i la nostra sobirania.

Sembla un mal guió d’una pel·lícula maniquea. Però és així.