Jove Espectacle Portal dels espectacles per a infants i joves a Catalunya
Vist a l’Espai Brossa el dijous, 17 de setembre de 2020
SINOPSI
Els somnàmbuls és la història de dos joves amics: en Genís i en David, als quals ràpidament s’afegeix la Laura. Una amistat a tres que va buscant fórmules d’una possible felicitat en diferents esquemes de relació. L’amistat entre ells s’anirà esquerdant quan l’amor —com l’entenem en la nostra societat— i la gelosia —com la vivim en la nostra societat— ho devorin tot. El dramaturg Llàtzer Garcia signa una obra inspirada en Design for Living de Noël Coward i en pel·lícules de Truffaut i Godard, i ho transforma en una comèdia que ens parla de l’amor i del viure la vida minut a minut.
FITXA ARTÍSTICA
Direcció i dramatúrgia Llàtzer Garcia
Intèrprets Genís Casals, David Marcé i Laura Pujolàs
Espai escènic Lluís Nadal “Koko”
Vestuari Tere Solà
Il·luminació August Viladomat
Espai sonor Marc Paneque i Arnau Nadal
Producció tècnica Punt de Fuga
Ajudant de direcció i producció executiva Arnau Nadal
Assistent de direcció Maria Cambil
Assessorament de cos Alba Carretero
Fotografia Paco Amate i Sílvia Poch
Coproducció Mithistòrima Produccions S.L., Sala La Planeta i Punt Produccions S.L.
Amb el suport de ICEC, Ajuntament de Girona i Diputació de Girona
NOTA DE L’AUTOR
Comèdia íntima en tres actes
Inspirat en Design for living de Noël Coward
Contempleu-nos clarament com a éssers humans, com a éssers humans una mica peculiars si voleu, i no tingueu prejudicis per la nostra falta de gràcia social.
Gilda a Design for living
Quan els banyolins de Punt Produccions i els gironins de La Planeta em van demanar que busqués una comèdia per dirigir de seguida em va venir al cap el nom del fill natural d’Oscar Wilde: Noël Coward. A Coward sempre se l’associa a l’alta comèdia anglesa, aquella de salons dels anys trenta, de xampany i talons, d’esmòquings i confeti, en resum, teatre burgès, frívol i sense cap tipus de compromís. I si bé és veritat que tots aquests elements apareixen al seu teatre, no s’ha d’oblidar que les seves obres acostumaven a produir escàndol entre les audiències més conservadores, fins al punt de considerar-lo un autor radical, immoral, gairebé subversiu. Ja als anys seixanta, autors com Harold Pinter o Tom Stoppard el van reivindicar com a mestre de la gran comèdia i del subtext.
Revisant les comèdies i els drames de Coward, vaig redescobrir Design for living, una de les seves millors peces. Aquesta comèdia és un cant a l’amor i a la joia de viure i alhora et deixa un regust amarg, especialment per les presències que hi apareixen; persones que no es poden adaptar de cap manera a les normes de la societat i que estan voluntàriament tancades a una mena de llimbs adolescent, a una mena de son etern. Design for living ens ha servit de base per crear Els somnàmbuls, una tragicomèdia a partir del clàssic de Coward. Aquesta nova peça ens explica la història de la Laura, en David i en Genís, un trio d’amics que van buscant fórmules de possible felicitat en diferents esquemes de relació, i que es qüestionen descaradament els seus afectes i emocions i els estralls que causa el pas del temps. L’amistat entre ells s’anirà esquerdant quan l’amor -com l’entenem a la nostra societat- i la gelosia -com la vivim a la nostra societat- ho devori tot plegat.
Els somnàmbuls manté part de l’estructura de l’original però essencialitza la trama centrant-se només en els tres personatges principals. El que és important és conservar l’esperit de l’obra de Noël Coward: una comèdia que ens parla de viure la vida minut a minut i que esdevé una crítica contra la institució de la parella. I és que és molt saludable tornar a aquestes històries que et recorden que, malgrat tot, val la pena viure.
Llàtzer Garcia
Aquesta és una comèdia-drama-romàntic-juvenil que mereix un comentari pausat, donat que la seva visió deixa un regust ben singular.
Amb un aroma de ‘la vida de Bohèmia’ coneixem tres joves despreocupats (al menys en aparença), que es coneixen quan la Laura convida al David i al Genís, avorrits al seu balcó, a sortir de festa. Tots tres tenen diverses vocacions creatives-artístiques, i de seguida hi ha un vincle molt especial, dels que es creen quan un s’aboca a la vida en aquell moment en què cap responsabilitat no l’atura.
Naturalment, estem parlant d’un triangle, tant d’amistat com d’amor (llegeixi’s relació íntima) que cap al final es va tancant… i desemboca en una Laura més gran i madura, que s’ha resignat a ser una senyora d’un senyor, que es dedica a organitzar festes, com més disbauxades, millor.
Aquest plantejament, que podria ser força engrescador, i que està servit amb energia i una gran extraversió dels tres protagonistes, amb una coreografia molt treballada sobre l’escenari circular i nu des d’on ens parlen, té alguns peròs importants: el text, que funciona en part pel desplegament de moviment que la direcció li ha conferit, no acaba d’entrar massa en profunditat en què els passa, fent que els ‘afers’ que tenen entre ells prenguin protagonisme. I la interpretació, com dic força expressiva i enèrgica, no va en la direcció del que el text ens sembla apuntar. Posaré un exemple: en un moment apareix un d’ells, parella i convivint amb la Laura, per adonar-se al final de l’escena que el seu amic ha passat la nit amb ella, ja que surt amb el pijama de l’habitació. En cap moment no l’hem vista incòmode, preocupada, amb allò que t’olora que la noia està amagant alguna cosa. I així et va passant en molts moments de l’obra, quan per exemple l’escena es repeteix, canviant els dos amics els papers. O quan representa que ells dos, David i Genís, també descobreixen una inesperada atracció.
Resumint, una història que no decau, que va proporcionant-nos novetats que mantenen un cert interès, i que ens parlen de relacions que qualsevol pot vincular a experiències viscudes, d’aquests ‘debutants’ de la vida i l’amor. Però que, en el curs de la funció, un es pregunta si en forma de lectura dramatitzada no donaria la oportunitat als espectadors d’interpretar amb més veracitat allò que ens suggereixen les paraules que van dient.
