Dijous passat, vaig tenir la sort d’assistir a un espectacle que em va encantar. Com teniu les dades més avall, aniré directe a comentar-vos-el:

Dues actrius reciten poesies fetes per dones, duran una hora, amb l’excusa d’un encontre de totes aquelles que, al llarg de la història, han tingut la gosadia d’anar més enllà del paper que la societat -és a dir, els homes- els havia assignat.

Per tant, no només és un viatge a la sensibilitat, a la manera de veure i sentir el món -i expressar-lo en paraules- que té la part femenina de la humanitat: sense complexes, i d’una manera sincera, les executants dónen veu a les aspiracions femenines, als seus greuges, i sobretot, ens rebel·len els grans oblits que el món ha tingut, de dones veritablemen extraordinàries que hi han passat.

I tot passant pels grans temes, com la maternitat, l’amor, la passió, l’abandó, la mort… i altres, com només elles els viuen i ens els poden explicar.

Cal dir que la tria dels textos, la interpretació de les actrius i la direcció són veritables delicatessen teatrals. No és gens fàcil dir el vers, no és gens fàcil dir-lo de forma dramatitzada, adoptant en cada moment el sentiment i el personatge que faran entendre millor el seu sentit últim. No és fàcil mantenir el ritme i la tensió escènica amb textos tan diversos, i que sembli que es van escriure per a estar junts i ser dits per elles dues.

I tanmateix, durant els 60 minuts ens van mantenir atents.

I la surrealista excusa de la trobada de dones, si bé potser pot ser reduïda per donar plè protagonisme al vers, sí que ens serveix per conduïr uns canvis de ritme posats amb molt bon criteri (magnífic i refrescant la divertida referència al ‘manual de la buena esposa’) perquè cap tram se’ns faci massa llarg, i sobretot per arribar al final, rodó, que reprèn el principi con aquell que no vol.

Potser li cal algun retoc a la producció, parca per necessitat, però el nucli del que és un bon espectacle -el text, les actrius, la direcció- brillen amb llum pròpia.

Ara només queda saber quin és el circuit natural d’aquest espectacle, donat el seu fort compromís. Però seria un error pensar que és un espectacle ‘per a dones’. De fet, probablement contribuiria notablement a l’educació dels homes, i a la riquesa d’un món fer per a tots dos.

Especialment recomanable per a biblioteques, centres culturals, sales d’aforament limitat, i per a ser representat per a adolescents, en instituts i escoles de secundària.

Josep Maria Viaplana

CONSTANÇA

Cia. Melanina Teatre
Dijous, 22 de desembre. 21h
Entrada: 12€
Amics de la Nau: 10€

Idea original, selecció de textos i dramatúrgia: Berta Errando i Raquel Izaguirre
Direcció i dramatúrgia: Anna Ponces
Intèrprets: Raquel Izaguirre i Berta Errando
Escenografia: Angela Bosch Calvis
Vestuari: Anna Ros
Barrets: Eulàlia Briz
Il·luminació i so: Ingrid Fochs
Música: Eric Vinaixa
Perruqueria: Katharina Kaiser
Construcció escenogràfica: Gerard Tubau i Alba Juventeny

SINOPSI
Espectacle de creació pròpia a partir de poesia escrita per dones.
Algunes de les dones -pensadores, escriptores, activistes- més importants de la història es reuneixen un cop cada 28 anys en un lloc secret, gràcies a un lligam ancestral i misteriós que existeix entre elles. Les mou un objectiu comú: anar traçant un camí que les porti a una nova manera d’organitzar el món, on la llibertat, el reconeixement i la igualtat d’oportunitats siguin possibles.

Constança és un espectacle creat a partir de poesies escrites per dones d’arreu del món. És un espectacle de poesia teatralitzada, de poesia dita, viscuda. És un pont entre les paraules i l’espectador.

Virginia Woolf, Esmeralda Berbel, Gaspara Stampa, Gemma Gorga, Maria Mercè Marçal, Neus Aguado, Rosa Leveroni, Marina Tsvietàieva, Marta Pessarrodona, Cèlia Sànchez-Mústich, Mireia Calafell, Gioconda Belli, y tantas otras (la lista no se acaba nunca) son algunas de las mujeres que las han inspirado. En este espectáculo son ellas las que hablan, y las intérpretes son el vehículo entre su palabra y el espectador.

Cia. Melanina Teatre
Neix el 2006 amb la creació de l’espectacle Deliris, escrit i interpretat per Berta Errando. S’estrena a Mono Festival’06 de Castelldefels, i es representa a la Sala Maria Plans de Terrassa.
Al 2007 estrena el seu segon espectacle Préssecs Blaus, de Joan Tharrats, al Festival Femenine Touches a The Shunt Vaults, Londres, i es representa a la sala Areatangent de Barcelona.
L’agost de 2009 estrena Xàndal, a Terrassa, dins el Festival Terrasses d’Estiu. El 2009 es va estrenar a la Nau Ivanow de Barcelona i es va representar dins de la temporada d’hivern. L’obra Xàndal va ser premiada al I Certamen de Textos Teatrals Vila de Gràcia.

Un dels objectius de la companyia és capturar l’espectador i dur-lo de viatge. Per aconseguir-ho, utilitzen el ritme, la sorpresa, la veritat, la música, les imatges, les paraules, la llum i un rigorós treball d’actors. Volen crear espectacles vivencials, que excitin els cinc sentits i amb els quals trobar una complicitat amb el públic.

[www.melaninateatre.com][www.melaninateatre.com/cat/melanina.php]

Nau Ivanow

Jove Espectacle Portal dels espectacles per a infants i joves a Catalunya

Joves: 'Constança', una agradable sorpresa a la Nau Ivanow

Leave a Reply Cancel reply