“Creiem que hem fet un disc molt rodó i musicalment molt ric, gràcies al gra de sorra que han deixat en cada cançó aquests músics superbons, als quals estem molt agraïts per la seva col·laboració. Tots ells tenen l’encant de tenyir les cançons, de manera que cada tema en què participen acaba tenint la seva sonoritat i el seu imaginari”, expliquen la Glòria i en Faló, que també estan acompanyats regularment en aquesta aventura per altres músics: el bateria Quim Sitjes (bateria i percussions), que s’alterna en aquestes funcions amb Xevi Quiño Puig, i David Benítez (baix i contrabaix), que també va combinant les quatre cordes amb Enric Fluvià, abans amb Aquitamxé, ara amb The Pepper Pots.
El disc s’obre amb la molt positiva i vitalista Qui riu, viu! i a continuació rep la visita de personatges tan curiosos i simpàtics com ara Felip, el mosquit, Hug, el fantasma poruc, El ‘cowboy’ despistat i L’estrella del rock, alguns dels quals apareixen al llibret del disc, recreats per l’excel·lent il·lustradora Oihane Inchaustegui. També hi trobem una Caixeta de música, uns Rínxols somrients, El vol del mussol i una altra cançó, Neru neru nas, que adapta la popular Dalt del cotxe, també a partir d’una experiència dins de l’aula: en aquest cas va ser a l’Escola Aldric, de Cassà de la Selva, on van repassant amb cançons els països d’origen dels alumnes del centre. Justament, per representar Catalunya, van triar aquesta cançó, amb la tenora de Miquel Artigas. També és una adaptació d’un tema popular, en aquest cas italià, la cançó I l’unicorn?, que precedeix com a cloenda del disc el conte El músic de carrer.
País de Cotó proposa cançons que “tinguin missatge o que, si més no, fomentin la imaginació”, sense barreres d’edat, perquè el grup fa una música que també agrada als pares, als quals mantenen ben informats sobre les seves activitats a través de Facebook i Twitter. “El més important de tot és no haver perdut, després de 15 anys, la il·lusió per fer cançons”, diuen.