Jove Espectacle Portal dels espectacles per a infants i joves a Catalunya
Com que es tracta de dues propostes similars, i de la mateixa companyia per a, pràcticament, les mateixes edats, us les poso en un mateix post, que més enllà dels títols concrets, analitza el treball que fa la companyia amb aquests muntatges.
Més avall en teniu la sinopsi i la fitxa artística de cadascuna d’elles.
És dilluns, i al SAT! hi ha una sessió escolar, amb la Cia. Teatre en l’Educació, una proposta ‘a mida’ dels escolars de 1r. i 2n. d’ESO que ens fa aquesta companyia teatral especialitzada en espectadors adolescents i l’àmbit escolar, nascuda dins de l’Associació Cultural de Granollers. L’endemà, dimarts, la mateixa companyia (i els mateixos actors) ens representa ‘Compte amb mi!’, per a 2n. i 3r. d’ESO.
Les dues propostes tenen en comú la mecànica, la posada en escena i la filosofia, tot i ser matisadament diferents:
Els alumnes que acudeixen a la sessió (en el cas del primer dia, tots de 1r. d’ESO), no ho fan per ‘simplement’ veure una obra de teatre. Han vingut per, a través d’un espectacle teatral, reflexionar i realitzar un debat sobre ells mateixos. Sobre les coses que els passen a la seva edat, sobre dilemes i decisions que entenen i que identifiquen, ja que podrien passar-los a ells (o a elles) o als seus amics.
De bon principi, un actor o actriu de la companyia els explica que van a veure una obra que han pogut escriure gràcies al treball fet amb nois i noies de la seva edat, de diferents instituts, recollint les seves inquietuds i experiències reals.
Demanen que el públic s’hi fixi en cadascun dels personatges, que entengui per què fa o diu cada cosa, que decideixin quines coses positives i quines coses negatives té, des del seu punt de vista. I després de l’obra, tindran ocasió de posar-ho tot en comú, i fins i tot de parlar directament amb cada personatge i suggerir-li com hauria d’haver actuat, si és que en tenia opció.
Per tant, s’inicia la representació, amb el deure d’estar ben atents. Amb un plantejament teatral molt simple, però ben resolt, veiem davant nosaltres la història d’uns adolescents, alguns fills de pares separats, o orfes de pare o mare… i les seves relacions, situacions que els aboquen a un conflicte, problemes que han de resoldre… Dos actors i dos actrius interpreten els diversos personatges.
El joc teatral és bastant nu: vestuaris molt neutres, un espai marcat per un fons il·luminat i un rectangle a terra, marcat també per la llum, on passa tot i on, a fora, esperen els actors a entrar a escena. Ocasionalment algun element o objecte.
Les sinopsis i fitxes artístiques són aquestes:
“JUGO JO”
Cia. Teatre en l’Educació
Adreçada a 1r i 2n d’ESO
Guió: Companyia Teatre en l’Educació
Direcció: Marta G. Otín
Ajudant de direcció: Màrcia Cisteró
Construcció escenografia: Esteve Ferrer
Producció: Associació Cultural de Granollers, Ajuntament de Granollers, Generalitat de Catalunya
Repartiment
Maria: Padi Padilla
Eva: Maria Manau
Pau: Pau Bou
Jordi: Jaume Amatller «Notxa»
L’Eva i la Maria són dues íntimes amigues que estan a punt de iniciar els seus estudis de 1r d’ESO a l’institut. Durant les vacances d’estiu, mentre la Maria ha estat al poble, l’Eva ha conegut una nova colla d’amics un en campus d’estiu. Aquesta nova colla farà 2n d’ESO en el mateix institut on aniran elles.
L’Eva vol sentir que forma part d’aquest grup, que li obra les portes a noves maneres de fer, de divertir-se… En definitiva la introdueix al món dels més grans.
La Maria en arribar de vacances s’adona que l’Eva ha canviat, li nota un cert allunyament que l’angoixa i que no entén. No obstant això, fa els possibles per seguir-la i per integrar-se amb els nous amics. Malgrat la resistència de l’Eva a deixar entrar la seva amiga en el nou grup, la Maria se surt amb la seva i al final la conviden a una festa. Encara que hi ha coses que no li agraden, els seguirà en els seus jocs per arribar a sentir-se inclosa en el grup.
COMPTE AMB MI 
Cia. Teatre en l’Educació
Adreçat a 2n i 3r d’ESO
Idea original: Companyia Teatre en l’Educació
Direcció: Tim Baker
Ajudant de direcció: Genoveva Pellicer
Traductor intèrpret: Stuart Lewis
Producció: Associació Cultural de Granollers
Manel: Pau Bou
Ariadna: Padi Padilla
Quimeta: Maria Manau
Gabi: Jaume Amatller «Notxa»
La Quimeta és una mare vídua amb dos fills: en Manel i l’Ariadna de 16 i 15 anys respectivament. La família es trasllada de Gironella a Granollers, ja que en aquesta ciutat la Quimeta té més possibilitats de promocionar-se professionalment.
La crisi d’adolescència dels fills coincideix amb el problema de l’adaptació a un nou institut i a un nou entorn social. Ariadna es sent incòmoda amb els seus companys per diferents motius. Coneix en Gabi, un jove de 20 anys. Amb ell viu noves experiències. En Manel és un jove molt introvertit, no li interessa massa els estudis i es passa el dia fent el mandra per casa. Li agrada el futbol i s’integra als Boixos Nois. La relació entre els dos germans és de mútua protecció i complicitat. La mare, que treballa tot el dia i no té massa temps per dedicar-se als seus fills, no és conscient del que està passant a casa seva. La situació es complica, fins arribar a límits insostenibles.
Els espectacles:
El que pot cridar més l’atenció és la sensació d’una obra ‘oberta’, un guió on no és tant important explicar una història completa, amb una conclusió clara, sinó posar davant nostre unes situacions, on hi ha marge perquè el públic entengui les postures d’ambdues parts del conflicte. En tots els casos, la interpretació és solvent. En l’apartat de direcció, però, ‘Jugo jo’ té uns temps més pausats i, potser, un excés de pauses. Cosa que no passa a ‘Compte amb mi’ que es fa molt més curta, tot i durar 50 minuts, 5 més que l’anterior. Però té la seva lògica. En la primera, el conflicte principal és el pas de l’escola a l’Institut, i el drama és de més baixa intensitat, posant sobre tot l’accent en l’amistat, la ‘traïció’ dels amics d’infantesa quan dos no creixen al mateix ritme… i en el cas de ‘Compte amb mi’, les situacions són més al límit, i veiem perills reals d’aquesta edat, com les addiccions (bona frase ‘Tot allò que és excitant, acaba creant dependència’) a substàncies o a persones, i finalment, el suïcidi com a sortida dels problemes. I encara i així, s’entén que els nens i nenes de primer d’ESO siguin massa immadurs per un argument que, tanmateix, va resultar molt ben acollit pels de segon. En aquestes edats, el salt d’un any sembla una escletxa amplíssima. Un són més aviat nens, i els altres ja volen tenir experiències més fortes.
Resposta del públic:
Molt bona, es notava que el tema els interessava. Fins i tot (els que hem treballat per a adolescents ho sabem), quan algú parlava i no deixava sentir l’obra -els actors treballen sense micròfon- els companys els feien callar. Senyal inequívoca de que seguien amb molta atenció. En el debat posterior, molt interessant els dos dies, els adolescents, passades les primeres ‘tonteries’ que els són pròpies, van abocar punts de vista interessants. Serà que venen ben alliçonats, o que volen quedar bé amb els mestres, però no deixa de sorprendre que tenen una idea molt clara de què està bé i què malament, i que les coses s’han d’afrontar i buscar ajuda quan et sobrepassin. No oblidem que són persones amb ús de raó i criteri propi, més del que de vegades ens pensem.
Només hi hauria el però de que és difícil, en un debat amb 150-200 nois i noies, mantenir el silenci i l’ordre que els actors demanaven, com el de la funció, durant mitja hora llarga o tres quarts que dura el debat. Costa amb adults… costa en un classe de 25… no ha de costar en un teatre!!
Conclusió:
Un producte (per allò d’espectacle+debat) a ‘mida’ dels centres de Secundària, amb una proposta molt senzilla de mitjans, però amb bona direcció i interpretació, i un guió amb uns objectius molt clars, que ha de cedir ambició artística en favor de ‘joc’ per al debat posterior. Tanmateix, els dilemes proposats són interessants per a qualsevol.
Una proposta seriosa, ben treballada i molt recomanable per a aquells educadors que vulguin treballar valors a través del teatre.
