Jove Espectacle Portal dels espectacles per a infants i joves a Catalunya
Dijous, 6 de desembre. Teatre Condal de Barcelona.
Tot a punt per a la tornada a la cartellera barcelonina d’un dels espectacle de més èxit i nomenada de les dues darreres temporades, que ha fet gira per Catalunya i temporada a Madrid. Volia saber el perquè (no havia tingut ocasió de fer-ho abans, encara que sembli mentida) i m’assec al meu seient.
Fer una versió escènica d’una col·lecció de llibres i, -per què no dir-ho- d’una sèrie de dibuixos animats, té avantatges i també inconvenients: entre els primers, sens dubte, el fet que molta gent voldrà veure’l, atrets per la curiositat. I entre els segons, com sovint passa, que la versió decebi, quan no resisteix la comparació amb els originals.
Jo, com que no els conec, em disposo a veure l’obra net d’aquests condicionaments, i a explicar-vos les sensacions que tindré davant d’aquestes …Déu meu, dues hores!, posa al programa de mà… d’espectacle amb una platea gairebé plena de famílies amb nens petits i no tan petits.
I el resultat és molt gratificant.
Geronimo Stilton, el musical del regne de la fantasia, ens planteja l’aventura del periodista de Ratalona, l’illa dels ratolins, atapeït de treball, i que un dia a les golfes de casa seva descobreix la porta per entrar al Regne de la Fantasia. Allà, per salvar la reina de les fades Flordiana, haurà de passar per 7 regnes, els de les bruixes, les sirenes, els dracs, els follets, els gnoms, els gegants i finalment el de les fades.
En aquest viatge, coneixerà personatges que l’ajudaran, com ara el gripau Scribacchinus, l’Alis, la caçadora de dracs, el gegant Cor Fort i dos simpàtics gnoms, que s’aniran incorporant a la Companyia de la fantasia. També, com no, té personatges que miraran d’aturar-los, com la reina de les bruixes Stria (excepcional Lloll Bertran en el paper), dracs i trols. Finalment, és clar, triomfem els bons sentiments dels simpàtics personatges.
L’espectacle, té una molt bona producció, inusual en aquests circuits, destacant les projeccions de tots els escenaris on passa l’acció en dues pantalles: una rígida al fons (curiós, la porta per on passen d’un regne a l’altre sempre és la mateixa, però sempre sembla diferent, per la màgia del vídeo) i una semitransparent, situada gairebé al frontal de l’escenari. Pels efectes de llum, aconseguim veure els personatges reals darrera d’aquesta segona, lloc on passa gairebé sempre l’acció. I és en aquesta pantalla on es projecten alguns dels personatges fantàstics de la història, com ara un drac, un trol i un unicorn, i efectes com la pluja i els llampecs. Posats a buscar peròs, diríem que tots aquests efectes i criatures no es veuen amb la nitidesa i brillantor que es requeriria, per la dificultat tècnica que significa projectar en una superfície semitransparent.
Cal destacar els bons números musicals (amb alguns duets dels protagonistes que cal ressaltar, així com els impactants números de la ‘Companyia de la fantasia’ i el del final, ambdós tancant els dos blocs de l’obra, separats per uns 15-20 minuts de descans, que sumats ens donen les dues hores -i una mica més- que ens avisaven en el programa. Tranquils, passen volant, i aquests és un dels mèrits més grans de la proposta: un bon ritme, que va de menys a més, i que compta entre els mèrits de la direcció, un grau correcte -donada la complexitat tècnica de tot plegat- de participació del públic, amb la connexió entre aquest i els actors i actrius que això implica. També amanits alguns moments divertits, entre els que cal destacar el personatge de Gingebre, un follet que parla a l’inrevés, i acaba citant un grapat de frases fetes i sentències televisives (més conegudes pels pares i mares que pels petits), que gairebé es converteix en un número de cabaret ‘blanc’. O el concurs de look televisiu, en què participen els espectadors del teatre, totalment dins de la trama.
Però per damunt de tot, i això és el que per mi li dóna més valor, està la direcció magnífica i la netíssima i compacta interpretació dels actors, així com la seva competència al cantar i ballar els diversos números, sense que per això deixin de resultar propers, traspassant en la major part de l’espectacle la ‘quarta paret’, factor decisiu perquè els més joves s’enganxin a la història, i amb ells els seus granadets acompanyants.
Això em fa pensar que el director, Àngel Llàcer, o bé ha tingut experiència, o bé un bon assessorament per tal de construir un ‘producte’ que recull sense dubte les necessitats artístiques i de funcionament que li cal per arribar al seu públic. O això, o va néixer ensenyat, cosa que passa molt poc en aquest sector. I no és menys veritat que, a més, s’aconsegueix una sensació ferma d’assistir a un gran musical, amb tots els ets i uts, amb tant sols vuit actors i actrius, acompanyats, ben bé, per un nombre igual o major de tècnics, maquinistes i resta de personal darrera bambolines.
Un divertiment plenament recomanable durant aquestes festes, per aquells que tingueu, o demaneu prestats, infants a casa.
Més informació: www.geronimostiltonelmusical.cat
Teatre Condal
www.teatrecondal.cat
Avinguda Paral·lel, 91
08004 Barcelona
934 42 31 32
