PRESENT I FUTUR DE LES SALES DE PETIT FORMAT
Com lluitar a favor de la creativitat i evitar la precarietat
Dimarts 25 de juny de 2013 de 19.00 a 21.00 h
Sala Noble del Convent de Sant Agustí. Carrer del Comerç, 36. 08003 Barcelona
Taula rodona organitzada per l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunyai la Nau Ivanow
Informació a la web de l’AADPC
Actors i gestors de sales de petit format han debatut sobre la situació actual en aquest tipus de teatres i han expressat la necessitat urgent de trobar solucions per afrontar la precarietat creixent, incrementada per les retallades i retards en les subvencions públiques i la situació de crisi econòmica. Aquesta ha estat una de les conclusions de la taula rodona organitzada per l’AADPC juntament amb la Nau Ivanow, amb el títol “Present i futur de les sales de petit format, i com lluitar a favor de la creativitat i evitar la precarietat” que ha tingut lloc el passat 25 de juny al Convent de Sant Agustí.
Durant més de dues hores els ponents de la taula rodona, conjuntament amb gran part del públic assistent (més de 40 professionals de les arts escèniques), han exposat les condicions actuals de treball dels actors i actrius així com la situació econòmica de les pròpies sales. Tant a la taula com al públic hi havia representants dels actors, responsables de companyies de teatre, gestors de les sales i membres de les administracions com el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Conca i l’Institut de Cultura de Barcelona.
Un dels punts que van quedar clar és la situació de dificultat i de desorientació que estan patint actors i actrius que han decidit unir-se per tirar endavant un projecte escènic propi. Es tracta de professionals de la interpretació que no sempre disposen de formació en gestió i que han d’afrontar la situació actual de retallades en inversió en cultura. Precisament és aquest col·lectiu el principal “usuari” d’aquestes sales, que els donen l’oportunitat de pujar a l’escenari per mostrar les seves propostes. Des de l’AADPC, Núria Rubio ha avançat que s’està estudiant la possibilitat de crear una figura jurídica que permeti aixoplugar els associats que duguin a terme aquest tipus de projectes.
Altres de les propostes que van sorgir durant la taula rodona van ser l’adaptació del marc legal a les dimensions reals dels teatres i companyies, per tal de facilitar les gestions i tràmits a petites empreses i grups d’actors, així com l’establiment de sinergies entre sales, companyies i professionals per aconseguir més fàcilment tirar endavant els projectes i disposar de major força a l’hora de reivindicar canvis i millores. En aquest sentit, des de l’AADPC s’està plantejant la possibilitat d’avançar amb les sales de petit format per aconseguir l’establiment d’un marc comú de treball que beneficiï a tots els actors implicats.
També es va fer una crida pel foment de les polítiques de públics per tal d’aconseguir incrementar els percentatges d’ocupació i així augmentar els ingressos per taquilla, que ara per ara constitueixen l’única via d’ingressos per als artistes.
A més, també van sorgir propostes concretes com la creació d’una associació de companyies amb sala pròpia per als seus projectes d’espectacles o la difusió per part de l’Ajuntament de Barcelona de la programació de les petites sales que no compten amb espai als mitjans de comunicació.
La taula rodona va ser moderada per la periodista i directora de la revista Entreacte Carme Tierz i va comptar amb la participació d’Oriol Genís, actor i director de les companyies Arrencacors i Teatre de Calaix, Daniela de Vecchi, de la companyia LAminimAL, Toni Bertomeus, directors d’Arts Escèniques de l’ICEC, Òscar Balcells, d’ADETCA i la CTIC i director del Teatre de l’Aurora d’Igualada, i Núria Rubio, assessora laboral de l’AADPC.
Per part dels actors, es va denunciar l’increment exponencial de l’atur en aquest sector, així com les precàries condicions laborals en les que treballen, en la majoria d’ocasions en la il·legalitat, sense cap sou assegurat i amb ingressos molt minsos que depenen del taquillatge.
En aquest sentit hem de tenir en compte que el percentatge d’ocupació actual dels teatres de Barcelona es situa per sota del 40%.
Es van exposar les dificultats legals per crear companyies o associacions que permetin tirar endavant projectes teatrals de petit tamany, i es va criticar que els aboquen a la il·legalitat, sense contractes ni altes a la Seguretat Social.
A aquesta precarietat dels actors i companyies als teatres de Barcelona, que serveixen d’aparador dels espectacles, s’ha de sumar la manca de contractacions en altres teatres del territori, depenents dels municipis i sense liquiditat actualment.
També va haver-hi espai per una nota positiva, ja que les petites sales que estan sorgint actualment estan acostant al teatre un públic nou que se sent atret pels nous formats i els espectacles en espais reduïts.
Per la seva banda, les sales van voler destacar la seva manca de voluntat comercial. Van criticar la pressió fiscal que pateixen, similar a la dels grans teatres, i van posar sobre la taula problemes continus de liquiditat i tresoreria, lligats també al retard en el cobrament de les subvencions. A aquests problemes s’ha afegit l’increment de l’IVA, que en moltes ocasions no es repercuteix en el preu de les entrades i acaba sent assumit pel teatre.
Durant la sessió també es va criticar la poca repercussió mediàtica dels espectacles de les sales petites, ja que els mitjans de comunicació generalistes es dediquen principalment a les grans produccions teatrals.
També es va comentar que la disminució de grans produccions teatrals provocada per la crisi facilita que actualment noms consagrats i amb llarga experiència en el teatre també es dirigeixen actualment a les petites sales per poder endegar propostes pròpies, fet que disminueix l’espai per als projectes emergents.