Jove Espectacle Portal dels espectacles per a infants i joves a Catalunya
Benvolguts/des, recordats/des companys/es de Feten (ens hi veiem d’any en any ) i de més apropet (ens veiem amb més freqüència, però no sempre tanta com voldríem):
Després del pas de l’estiu i una mica més , torno a reprendre el contacte.
En aquests temps de crisi (saqueig pur i dur, seria millor dit) , el món de la cultura (que mai va interessar massa al poder polític i econòmic, diguem-ho clar), està travessant un moment particularment difícil. Maror, forta maror i sense que sembli que escampi en un futur relativament proper. Els vaixells fan aigües i en no pocs casos s’acosten a situacions molt greus, sense possibilitat de rescat.
Pel que fa al Teatre i al teatre familiar, pateix de la la situació general. El futur de les sales, amb aquest brutal i irracional 21% d’IVA, i la retirada de les pòlisses de crèdit, assoleix ‘tints dramàtics’. Les companyies tenen l’avantatge de poder volar, en no estar sotmeses a un ancoratge al terreny i, en molts casos al ser grup, no tenir l’espasa de Dàmocles de les nòmines cada final de mes. Hi ha altres espases que també fereixen, però poden buscar fórmules de major flotabilitat .
Dit això cal dir que el MiniGrec, que coordinen Únics Produccions i Teatre Obligatori amb la col·laboració de totes les sales amb programació familiar i les diferents companyies que hi van actuar, va salvar els seus objectius, dins del que cap, amb bon índex de públic i de crítica. Al col·loqui previ al MiniGrec, varem poder gaudir de la presència del nostre Humberto Fernández de Feten -que va suplir i certament de manera solvent i brillant a la nostra Marián Osácar que no va poder venir per compromisos previs-, que va estar molt encertat i clar en la seva exposició, i amb uns tocs d’humor asturià molt ben posats («Si vosaltres sou un país petit, nosaltres som una comunitat cel·lular»).
No hi ha baixes de moment entre les sales i per contra comptem amb una nova i potent sala alternativa, el Teatre Akadèmia, que va néixer l’any passat de la mà de l’actriu Mercè Managuerra i la Sala Fènix, més modesta i que entra dins del moviment alternatiu de petites sales que van sorgint i acollint espectacles de petit format. En l’apartat oficial, el recentment inaugurat Centre Cultural del Born, acull una sala , en què Toni Rumbau, coordina un cicle de Titelles i Ciutats .
Queda molt al tinter, però ja no us resta més temps, que sé que el teniu escàs i amb molts assumptes per resoldre.
Ah, sí! Crítics i comentaristes catalans han unit esforços i ja funciona una pàgina web, www.recomana.cat, en la qual podreu llegir comentaris sobre tots (o gairebé ) els espectacles teatrals que es poden veure, o s’han vist, a Barcelona .
Normalment, estan en català. Jo aplico el criteri de fer l’escrit en l’idioma en què es representa cada obra (català o castellà, segons). Per cert vaig veure un espectacle , «Le llaman Copla», francament bo, que m’imagino en les nits de Feten. Ja us en parlaré d’ell en el pròxim enviament … i d’aquest preciós llibret (diminutiu només per la grandària de butxaca ), «Con alas de papel», del sempre interessant mestre Paco Abril … també en el pròxim enviament i amb l’extensió que mereix.
Salutacions cordials per a tots/es i ànim, ànim , ànim ….. sortirem d’ «aquesta» i tirarem endavant .
Una forta i energètica abraçada.
Ferran Baile i Llavería
