Crítiques: El conte de Nadal del Jove Teatre Regina, de Ferran Baile i Andreu Sotorra

UN CLASSIC AL REGINA

De nou la compañía La Trepa ens ofereix “El conte de Nadal”. Desprès de tres anys d´absènciatorna a l´escenari del Jove Teatre Regina, la històrica sala de teatre familiar que va néixer el 1988, és a dir fa 25 anys.

Una versió àgil i dinàmica, posada en escena amb l´acostumada eficàcia i estil característic de la encara més històrica Companyia La Trepa, que és qui va fer possible el Jove Teatre Regina. Aquesta acurada versió del text de Dickens es va estrenar el Nadal del 2005. Amb les actualitzacions pertinents torna. Un  espectacle més que recomanable pel públic familiar a partir de 8 anys.

El Nadal del 2005, El conte de Nadal, subtituia als “Pastorets Superestel”, i es va representar fins el 2009-2010. L´any següent varen tornar els “Pastorets Superestel” i enguany torna però, atenció, sols fins el dia 24, ja que després s´estrenarà una versió d´un altre clàssic nadalenc, “Nit de Reis”, per la Companyia La Roda..

Versió de Macià G. Olivella (habitual col.laborador de La Trepa) i Alicia Serrat (autora del text de “Pegados”, entre d´altres), amb música també d´un habitual col.laborador, el polifacètic actor-compositor-doblador Ferran González (autor de la música també de “Pegados”, de “1714” i la major part de les músiques dels espectacles de la Trepa). Dirigeix, la també actriu Maria Agustina Soler, fundadora de La Trepa y del Jove Teatre Regina.

Maties Gimeno interpreta al rondinaire Mister Scrooge, els altres vuit actors i actrius es desdoblen en els diversos papers.

Ja fa sis temporades —després d’una absència dels tres últims Nadals— que la companyia La Trepa posa en escena aquest espectacle que adapta un dels clàssics de la literatura universal: ‘La cançó de Nadal’, de Charles Dickens. Es pot dir, doncs, que la reposició per sisena vegada el converteix en un dels clàssics de la cartellera teatral nadalenca. El muntatge es troba en el seu punt just de maduresa. Les picades d’ullet que s’hi han afegit li han anat donant també un aire nou. És d’aquesta manera com es manté un espectacle en repertori: tenint la saviesa suficient per no ancorar-se en la comoditat i adaptant-se a les tendències inevitables del pas del temps.