Crònica Jove Espectacle del FITKAM 2015 a Montmeló

Fitkam 2015

Hem tornat aquest any, a la tercera edició del FITKAM, el Festival Infantil de Teatre que organitza l’Associació de Professionals de l’Espectacle Infantil i Familiar Kacu Mensi,

Lamentablement, un inesperat afer personal de darrera hora no ens ha permès veure tots els espectacles que teníem programat veure el dissabte 30 de maig. Concretament els del matí. Això no obstant, hem pogut trobar-nos i conversar amb diversos companys del sector, compartint dinar i assistència a dos dels espectacles de la tarda. I també, entre un i l’altre, fer una entrevista força interessant al Jordi Gilabert, d’Argot Teatre, que al ser de Montmeló ens ha pogut atendre amablement per preguntar-li sobre l’anunciat tancament de la companyia, i parlar-nos del futur.

Els dos espectacles que hem vist són:

LA VOLTA AL MÓN EN 80 DIES

La volta al món en 80 dies - Veus-veus

Sala Polivalent, dissabte 30 de maig 16:00h.
Companyia: Veus-Veus
Gènere: Teatre musical
Edat recomanada:  +6 anys
Durada: 60 minuts

Sinopsi
L’impertorbable i solitari cavaller britànic Phileas Fogg abandonarà la seva vida d’escrupolosa disciplina per guanyar una juguesca que farà amb els seus col·legues al Reform Club. Una juguesca en que arriscarà la meitat de la seva fortuna, comprometent-se a donar la volta al món en tan sols vuitanta dies. Per aconseguir-ho farà servir els mitjans de transports disponibles a la segona meitat del segle XIX: trens, vaixells a vela i de vapor, i fent servir com a guia un projecte publicat al diari Morning Chronicle. L’acompanyarà el seu majordom francès Passepartout.

Fitxa artística
Actors: Jordi Vicente, Jordi Font, José Linares i Alba Ferrer. Tècnic de llums i so: Guillem Martín.
Enregistrament i banda sonora: Pau Doz. Disseny d’escenografia: Veus-Veus. Construcció d’escenografia: Sergio (La Closka). Disseny de vestuari: Teresa Clopés. Realització del vestuari: Teresa Clopés. Fotografies: Veus-Veus. Disseny gràfic: Jordi Font. Músiques: Pau Doz. Adaptació: Gabi Doz. Producció executiva: Jordi Font. Direcció: Pau Doz. Adjunt de Direcció: Jordi Font. Producció: Veus-Veus.

Una versió creada per al circuit escolar, bàsicament, la qual cosa mai no hauria de ser un inconvenient. Per desgràcia, espectacles com aquest troben més acomodament en aquest circuit, tret d’honorables excepcions, que en el familiar, degut a la progressiva ‘infantilització’ del públic que hi acudeix. Bàsicament és una adaptació de la novel·la de Jules Verne que intenta (i en certa mesura, aconsegueix) donar a conèixer als infants -jo diria que fins als 12 anys- els principals moments i situacions de l’original, en un temps sempre escàs quan es tracta d’adaptar obres literàries: 1 hora. Entre els encerts de la proposta, el fons amb un mapamundi, que permet no haver de canviar-lo en tota la obra, cosa que hagués disminuït el ritme, i els diferents elements corporis que ens situen en una vintena d’escenaris. El treball dels actors no està malament, tot i que una mica pla, fins a fer-se un pèl monòton. I diria que la causa principal -o una d’elles- és la condició acústica de la Sala Polivalent, on diversos professionals m’han explicat que és molt complicat sonoritzar els espectacles, degut a que a la cabina tècnica el so que hi arriba és ben diferent del que rep el públic. I segurament hi tenen molt a veure els altaveus principals i la seva col·locació, dalt de tot de l’escenari, i orientats a la platea. El resultat va ser (i sembla ser que és una constant a la sala) que quan el tècnic escolta bé l’espectacle, el públic està poc menys que ‘ametrallat’, i així és difícil assaborir un espectacle, especialment un de molt basat en el text. Definir-lo, d’altra banda, com a teatre musical em sembla una mica exagerat. És una obra de teatre on es canten, si no recordo malament, 4 o com a molt 5 temes. Ben cantants, per cert. Molt apreciable, però diria que per a ser considerat Teatre Musical, cal una proporció bastant més alta.

Per la resta, i per la raó tècnica explicada, es fa difícil fer una valoració acurada de l’obra, a la qual, potser sí, li trobo a faltar una mica més de direcció del gest i la corporalitat dels personatges, per a fer-los més intensos. I potser alguna proposta sorprenent, al tractar-se d’una obra ja molt versionada per a tan joves espectadors. La qual cosa no treu que acompleixi la funció per a la qual va ser creada.

 

EL CAFÈ DE LA GRANOTA

El cafe de la granota - Cia. del Nyiguit

Sala de la Concòrdia, dissabte 30 de maig 18:00h.
Companyia del Nyiguit
Gènere: Multidisciplinari
Edat recomanada: Juvenil
Durada: 60 minuts

Sinopsi
Ens trobem en un poble molt semblant Mequinensa, a principis dels anys 60, després de dinar. En un cafè polsegós el vell Cristòfol, cronista oficial i aquí convertit en un sorollós agutzil, i d’altres més o menys il•lustres parroquians es troben per passar revista a les contalles que han conformat l’imaginari de la vila. Els quatre actors de Nyiguit, també cantants i músics, hem emprès el plaent exercici de traducció de l’ambient i les veus construïdes per Jesús Moncada al nostre particular llenguatge, eminentment teatral però també musical. Esperem que us enamoreu d’aquestes ànimes amarrades als capritxos del riu i les seves èpiques de llaüt i partida de botifarra.

Fitxa artística
Actors: David Anguera, Marta Navarro, Mònica Barrio, Xuel Di´az i David Bo. Música: David Anguera. Vestuari: La Companyia del Nyiguit. Producció: Marta Navarro i Xuel Di´az. Dramatúrgia i direcció: David Bo.

Una jove companyia d’accent clarament ponentí, que ha versionat diversos contes del Jesus Moncada, un magnífic autor literari de Mequinensa, desconegut per a molts de nosaltres fins fa poc, que ara reivindiquen justament des de les terres de ponent. La dramatúrgia ens situa en un poble que no existeix, empassat fa anys per les aigües d’un pantà, i que no es resigna a ser el nou i impersonal poble que es va edificar per als seus antics habitants. Aquest poble imaginari compta amb uns curiosos habitants, també imaginaris, però que són reals de tant que poden sonar als habitants de poblets i viles d’arreu. Aquesta seria la primera dificultat: per a un públic adolescent-jove -una mostra del qual era a la sala dissabte-, els referents els sonen a xinès, o més enllà, i en la proposta escènica, no es fa cap intent d’explicar-los, potser perquè se suposa que els han preparat* per a uns textos d’uns temps i uns paisatges que poc tenen a veure amb la seva realitat i visió del món actuals. Uns personatges ancorats en el riu, la terra, el petit món en què vivien en els anys 50-60, i que tan bé va retratar Moncada. Així, algunes escenes no s’acaben d’entendre bé, també per una dicció apressada, de mots que costa associar a un significat, si no és pel context en què es diuen. En la banda positiva, el magnífic treball físic actoral, ja que els elements escenogràfics són mínims, i els espais i els temps els creen els mateixos intèrprets, dos actors i dues actrius, que a més canten de meravella, i són capaços de tocar diversos instruments. Potser aquest seria un resum brevíssim, més músics i cantants que actors. Per sort, al final ens van encantar amb unes jotes ‘improvisades’ d’aquelles terres, que ens varem fer sortir amb un somriure. Un espectacle que va de menys a més, i que hauria voler ser més explicatiu, per poder connectar amb uns públics més amplis.

*La obra gira pel circuit d’instituts de secundària, on els mateixos professors de Llengua i Literatura catalanes els fan llegir textos de l’autor abans de veure la representació.

5 comments

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*