Crítiques: ‘Una carretada de contes’ de La Guilla Teatre

Els dos membres de la companyia se’ns presenten a l’inici de la sessió, tot preguntant-nos els nostres noms, i amb un seguit de jocs  relacionals amb petits i grans. Això estableix un bonic clima de confiança entre l’escenari i la platea, que especialment en una sala de poc aforament (ho vaig veure a la Fènix del Raval Barceloní) li dóna un plus ‘familiar’, redundant la paraula que defineix aquesta mena de sessions. Posats en matèria, tots dos ens expliquen un seguit de contes, que ‘surten’ d’un carro que ocupa el centre i el protagonisme de l’escenari, alguns d’ells amagats en diverses maletes que treuen del carro mateix al principi.

Els recursos més utilitzats per a aquesta ‘carretada’ de contes són les màscares, com no el cos i la veu dels intèrprets, i diversitat de titelles, de diferents grandàries. Tot molt acurat, i sorprenent si tenim en conte que la direcció ha estat d’ells mateixos, lluny d’una primera proposta signada per un director, com va ser ‘L’hort de Can Pitrocs’. En aquesta ocasió, la companyia fa un pas endavant en la seva trajectòria i ens presenta un espectacle amb un ritme pausat però que arriba a tots i totes.

Destacar, d’entre tots els contes, dos que em van sorprendre més: un per explicar-nos la tardana història amorosa de dos avis, explicada des de la perspectiva dels néts. I el darrer de tots, i també el més llarg (cosa que no li treu, abans tot el contrari, interès i ritme) on els personatges van sent els ingredients d’una amanida, que a l’acabar l’espectacle nens i nenes assistents poden tastar, degudament amanida, empesos per l’atractiu sobtat d’uns vegetals que han protagonitzat tan bonica història. Una proposta aquesta, profundament pedagògica i exemple de motivació per a que els petits que no ho han fet ja, li trobin el major dels atractius a les fulles d’enciam, les pastanagues, el pebrot, etc…