Crítiques:”Momo” de la companyia Anna Roca

Momo-Anna-Roca

Vist a Cal Monets, Mostra d’Igualada, dissabte 18 d’abril de 2015

  • Gènere: Teatre
  • Edat: 6-12
  • Durada: 60′
  • Idioma: Cat

Sinopsi:

Tres personatges que viuen dins un jardí botànic abandonat, ens esperen per explicar-nos una història, la història de la nena Momo. Momo posseeix la meravellosa qualitat de saber escoltar els altres i desitja ajudar la gent a humanitzar les seves vides, sobretot quan els homes grisos decideixen apoderar-se d’un dels béns més preuats de les persones: el seu temps. Perquè el temps és vida. I la vida resideix al cor.

La mateixa Anna Roca i en Jordi Gilabert, acompanyats per l’acordió de la Marta Rius, interpreten els personatges d’aquesta fidedigna versió de la novel·la de Michael Ende. En els actius d’aquesta proposta, estan la magnifica interpretació del Jordi, fent un grapat de personatges, tant actorals com de titelles, les sòbries i ajustades interpretacions de l’Anna i la Marta (quan no estava interpretant, per cert molt bé, la música en directe durant tota l’obra), i finalment l’espai escènic. La companyia ens ofereix un decorat singular, que alhora fa de platea pel públic: un vell hivernacle abandonat, on s’instal·la el nen Momo, on la resta de personatges venen a visitar-lo i des d’on expliquen les seves vicissituds. El públic, disposat de forma circular dins de l’hivernacle, en dues fileres interiors de bancs, té la sensació de ‘tocar’ -i de vegades és un fet- als diferents personatges. La il·luminació, volgudament fosca, preserva el misteri de si estem en unes ruïnes reals o en un ‘set’ teatral, degut a les característiques de l’espai on es va programar. Del que no es pot tenir cap dubte, és de que ens arriba de forma clara i contundent l’essència de la novel·la original.

Per contra, teníem que l’espai triat per a la Mostra, estant com estava en consonància amb l’espectacle, va resultar, potser, massa fred i humit, doncs es tractava d’una vella casa abandonada del casc antic d’Igualada, habilitada, però poc, per a l’ocasió. També comentar que la petita platea (60-70 espectadors, potser?) per als espectadors resultava una mica incòmode, per la duresa dels bancs i l’oberbooking que hi va haver, obligant-nos a estar atapeïts. Tots problemes resolubles, i que no tenen perquè tornar-se a donar. Finalment però, tot i que és un espectacle que em consta que va agradar molt, per a mi el ritme resultava una mica lent, perdent la tensió dramàtica que en moments puntuals els tres intèrprets sabien crear, i que va millorar cap al final de la funció.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*