Jove Espectacle Portal dels espectacles per a infants i joves a Catalunya
Vist el 25/10/2014 a la IX Mostra Butaka Jove 2014
Espectacle de cançons, on un grup vocal de quatre intèrprets femenines, de rigorós negre, van oferint-nos diferents temes a capella, sense cap més coixí sonor que les seves pròpies veus, sovint fent allò que farien els instruments musicals, i deixant la part estrictament cantada, a una o dues de les seves veus. Podrien recordar als grups vocals femenins de mitjans del segles XX, entre els quals destacar les Andrew Sisters, i un clar estil musical anomenat close harmony. El repertori, majoritàriament en anglès tret d’algun tema en francès i en castellà, és força eclèctic, passant del musical (vaig creure reconèixer dos temes de Víctor o Victoria, esplèndids per cert) a la ranchera, passant per John Lennon i temes que han passat fa pocs mesos per les llistes d’èxits. En qualsevol cas, les versions són força reeixides, i la interpretació de totes elles, solvent i efectiva.
Cal dir que, també, hi ha una part d’interpretació -i una petita història- en tot l’invent, amb un estil minimalista però no exempt d’efectivitat, que descansa en uns vestuaris negres i blancs que poden ser tan clàssics com uns pantalons acampanats o provocatius com uns tirants sobre blanc que ens porten inevitablement a ‘Cabaret’. Per tota escenografia, utilitzen quatre cadires i dos faristols. En ells, dos llibres que ajuden a establir el fil conductor: un de petit, una mena de manual per a anar a una festa, del qual van llegint capítols entre les cançons. L’altre, gruixut i gran, un diccionari on busquen paraules que van sortint al manual, les definicions de les quals són amargament iròniques, una mena d’enciclopèdia del desencant, femení, afegiria jo si se’m permet, però que té les seves correspondències, segur, en l’altre gènere. Tot plegat ens fa anar de la il·lusió a la derrota en el decurs de l’espectacle, i li confereix un aire decadent, també pel ritme de les cançons, potser massa lànguid. Seria aquest el però més important d’una proposta força interessant en l’artístic: la sensació de lentitud, i sobretot de pessimisme, que acaba -com a mínim en el meu cas- per ser més que una proposta artística, un estat d’ànim amb el qual sortir de la sala.
