Jove Espectacle Portal dels espectacles per a infants i joves a Catalunya
Vist el 19/02/2014 a FETEN 2014
És una recreació del conte de La Rínxols d’or. La història original, segurament molt coneguda per la majoria, es basa en aquest personatge i la seva aventura. En la nostra versió, l’accent dramàtic recau en la vida dels óssos, que en passen a ser els principals protagonistes.
Els nostres óssos es dediquen a recollir fruites del bosc per fer melmelada. L’aventura comença quan l’ós petit, tot sol i per primer cop, emprèn un llarg viatge per anar a buscar mel. Amb l’ajuda dels animals que viuen al bosc va trobant el camí i un cop aconseguida la seva missió torna content cap a casa.
Quan arriba l’hora de fer el dinar, preparen una bona sopa i mentre esperen que es refredi, surten a passejar. Quan són fora es presenta la Rínxols d’or, una noia molt tafanera i trapella, que acaba alterant l’harmonia familiar.
Edat recomanada: de 3 a 7 anys
Durada: 55 minutos
Amb el seu estil habitual, ple de dinamisme i humor, que a més arriba a petits i grans (la sessió de les 22:15 hores era plena d’adults, naturalment) els Estaquirots ens fan una versió ben curiosa del conte popular infantil de la Rínxols d’or i els tres óssos: primer, amb la proposta escènica, ja que tot s’explica des d’una pila de caixes de fusta que van canviant de posició per representar els diversos escenaris, i des d’on surten escenaris, màquines i personatges del conte, tot i que els principals, els óssos i la nena, són titelles de taula. Segon, per la forta (i creïble) personalitat moderna de la Rínxols, que se la poden creure els mateixos nens i nenes d’ara, i també els soferts pares, tiets o avis que es troben entre el públic. I per últim, pel guió, que conserva l’argument central del conte, que en aquest cas ocupa no més de 4-5 minuts de l’espectacle, inventant-se tota la resta. I la raó està clara, aquest conte no dóna ni de lluny per un muntatge de 55 minuts. La gràcia és que tot l’afegit amplia i millora l’original, cosa que no tothom aconsegueix fent ‘versions extenses’ dels textos populars. Així, ens trobem amb un espectacle que interactua fenomenalment amb el públic, sigui de l’edat que sigui, i ens va deixar un record agradabilíssim. Només un petit però, fàcilment corregible, i és que a la versió castellana de vegades semblava faltar-li alguna revisió més, tant en els textos (evidentment més quan més improvisat era) i les cançons. Però dono fe que tothom els va felicitar efusivament al sortir.
