Crònica Jove Espectacle de la 10a. Mostra Butaka Jove a Olesa de Montserrat – primera part

10a. edició

Dissabte 24 d’octubre de 2015

Olesa de Montserrat

http://www.butaka.net

Programa

10.00 a 12.00 h
Showcase de companyies joves amateurs
Teatre El Casal

Presentació de la Xa. Edició, a càrrec de Mingo Vallès

Mingo Vallès, responsable de Butaka Jove Olesa i de la Mostra, explica que aquesta edició serà especial, tant pel fet de celebrar-se la seva 10a. Edició (tota una fita), com pel fet d’inaugurar una línia nova d’espectacles: aquells que estan fets per joves, principalment per companyies que es formen en diferents escoles d’interpretació, i que acostumen a tenir temàtiques adreçades a espectadors de les seves edats. Per això, el tradicional Showcases del matí de cada Mostra Butaka Jove, enguany serà per a aquestes joves companyies. Posteriorment, abans del dinar, es farà una taula rodona amb els membres d’aquestes companyies i escoles, per tal de parlar d’anar construint un circuit on mostrat i intercanviar les creacions dels joves grups. Això sí, insisteix, les propostes han de tenir prou qualitat.

Showcases companyies joves

Comença aquest format ‘Showcases’ que consisteix en mostrar uns 10 minuts d’un muntatge per companyia, per a poder valorar el treball que fan.

Amposta. Cia. EtcA (Escola de teatre i circ d’Amposta) . http://etca.cat/

“La vida es sueño“, de P. Calderón de la Barca.

És una adaptació lliure de diversos moments de l’obra, que en aquesta ocasió interpretaran 6 dels 10 membres de la companyia. És una proposta molt coral, on una part dels textos es diu de forma simultània entre tots els actors, com una mena de ‘cor’ a l’estil del teatre grec. S’acompanya en ocasions amb el so d’un gran tambor, a la manera del teatre del segle d’or. Alterna narrador en català amb text original en castellà. En aquesta ocasió representen 3 escenes de l’original. Proposta interessant, sobretot per acostar els clàssics als joves, tot i que va resultar, probablement, la més fluixa de totes. En part, perquè quan deien el text tots plegats es feia difícil d’entendre, i d’altra banda, quan parlen en català en clau d’actualitat (molt divertides les referències a la Viquipèdia) van molt accelerats i a penes s’entén el que diuen. Van finalitzar explicant, ells mateixos el perquè de l’obra, i quin sentit li han volgut donar.

 

Corbera de Llobregat. Escola Món de Mones. Jove Cia. Mona. http://mondemonesteatre.com/ – joveciamona@gmail.com

Presenta la Gemma Martínez, directora, explicant que a al companyia jove, més enllà de la formació artística, s’ha volgut incidir en tots els aspectes que implica la formació d’una jove companyia: Els alumnes s’encarreguen de tota la logística, tant de la producció com de la distribució i management, a banda dels temes artístics. Això els forma per a la realitat professional. El que ens presenten són unes primeres escenes de l’obra “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré“, un musical d’èxit de Broadway que va arribar als nostres escenaris el 1.999 i reposada, amb gran èxit -com el primer cop- el 2013. intervenen 10 actors, 7 noies i 3 nois, i tots canten i ballen. L’obra no és ben bé per a públic jove (12-18 anys), degut a la temàtica de ‘guerra de sexes’ en un registre humorístic, que tenen personatges entre els 20 i els 30 i tants. Tret del primers 2 minuts (suposem que pels nervis) en què anaven una mica descompassats, s’entenen prou les lletres, i canten acceptablement, sobretot si tenim en compte que no fan servir microfonia.

 

Olesa. Cia Els del Taiatru (Cia. Jove, del Casal d’Olesa) – http://elsdeltaiatru.weebly.com/

“Delicades” és una obra ambientada en l’Espanya de la guerra civil, escrita per Alfredo Sanzol, i que ha portat a escena la Cia. T de Teatre. Ens ofereixen dues escenes:

• En la primera, apareixen un noi i una noia, en plena discussió sobre un fet absurd. Això propicia que la noia es creixi cada cop més en els retrets i la queixa sobre l’actitud general del noia. Tots dos actors ho fan força bé, especialment l’actriu, amb molta energia i defensant molt bé el seu paper, potser una mica sobreactuat, però molt d’acord amb la intenció del text.
• En la segona escena, amb 4 noies i 2 nois, canvien cap a un registre totalment diferent, entre l’humor negre i la fatalitat dels que pateixen la guerra, i que està prou ben resolt tant a nivell de direcció com d’interpretació.

 

Sant Cugat. Tallers de Teatre Silvia Servan. http://www.tallersdeteatre.org – info@tallersdeteatre.org

La directora de l’escola ens explica una de les peculiaritats de la feina que fan a l’escola: durant uns dies, normalment a l’estiu, fan un ‘stage’ amb tots els membres de la companyia, a una casa de camp. Allà tenen ocasió de desenvolupar un treball creatiu, que potser en un altre entorn i amb horaris més curts, és més complicat. Tenen ja un petit circuit, on fan els 5 bolos que normalment tenen les seves petites ‘gires’. Per tant, una característica és que les seves obres són de creació pròpia. Ens presenten dues escenes:

• Primera: història de 2 bessons: Ens expliquen en breus miniescenes (d’un teatre bàsicament nu) el naixement, separació i evolució de tots dos, en diferents famílies, i com en comparteixen les dates més significatives de la seva vida, tot i que amb circumstàncies ben diferents. Ens venen a plantejar quin pes poden tenir les circumstàncies de la persona o bé la seva genètica, i aquella eterna pregunta de ¡Que hagués passat si no… ?’
• Segona: Una metàfora sobre les connexions entre les persones, aquí simbolitzades amb un fil vermell que va connectant els personatges que van sortint. Sense text

El resultat en conjunt és força interessant.

 

Esparraguera. Cia. Kaktyc.

‘El més porc’, obra de creació pròpia, estrenada el setembre al seu mateix poble. Son una companyia de creació molt recent, com ells mateixos expliquen. Tant, que de moment no tenen web ni facebook. També ens en mostren 3 escenes:

• Una on, de forma humorística, els 3 porquets defensen els drets del pobre llop.
• Presentació d’una megaproductora de televisió, la qual ens explica que ella ho fat ‘tot’ al programa, des de les feines més elementals a les més complexes… i les anomena.
• Un concurs de televisió, on una de les dues concursants és una autèntica ‘pija’ amb totes les lletres, i alhora un personatge molt ben dibuixat, per suposat molt còmic i arquetípic, que ha de triar entre 3 sobres la pregunta que ha de respondre.

Probablement, de totes les propostes, aquesta és la més indicada per a la franja més jove, a partir dels 12 anys. Tot i ser una companyia tan jove, tant per edat com pel temps que fa que existeixen, transmeten una gran diversió i frescor en el seu plantejament i en les interpretacions.

 

Banyoles. Indans Dansa. La Julieta no té balcó.

Ens comenten que serà una de les obres que es presentarà a la tarda. Una companyia sorgida del moviment artístic de Banyoles (on hi ha un actiu grup Butaka Jove,i d’on va sorgir, per exemplem l’Opertta de Cor de Teatre). Combinen la dansa contemporània I el hip hop.

Cal destacar l’aspecte professional de la proposta, de la qual ens van oferir tres moments:

• Una coreografia amb “Llibres movent-se” entre les mans dels ballarins.
• Un moment entre dos ballarins, amb moviments clarament “hip-hoperos”.
• Un delicat solo, on una noia de blanc sembla estar sota un doll d’aigua, fins que tornen a sortir els dos ballarins i acaben l’escena tots tres.

12.00 a 13.00 h
Girafes de Xirriquiteula

Si de cop un dia trobes una família de girafes caminant pel carrer de la teva ciutat, pot ser que quedis tan sorprès i emocionat de veure-les, com elles de veure’t a tu.
Dues girafes i el seu cadell es passegen per la ciutat. Espectaculars i vistoses, avancen en silenci comunicant-se amb el públic que se’ls acosta i al qual sorprenen. Espectacle d’alçada i sense paraules per a tots els públics.
Lloc de sortida: Teatre El Casal. Cercavila

http://www.xirriquiteula.com/girafes/

Han sortit del Mateix Casal les tres ‘girafes’ incorporades pels actors-manipuladors de la companyia, per a fer el recorregut pel centre d’Olesa de Montserrat (segons ens comenten, amb gran seguiment de públic). Nosaltres ens hem quedat al Casal, perquè just després de la sortida ka començat la…

 

12.00 a 13.00 h
Taula rodona companyies amateurs

El Mingo Vallès reitera la seva proposta -expressada a la presentació de la Mostra- de formar un circuit de companyies joves, com les que han participat al showcases, explicant-la de forma planera: la feina que costa posar una obra en peu, moltes vegades mereix ser vista per algú més que pels amics i familiars del poble.

La idea seria crear un circuit de teatres i companyies joves, i que els espectacles, si tenen un mínim de qualitat, hi circulin. Es podria començar per poblacions més o menys properes, per no tenir, al principi,viatges massa llargs (està pensant en, per exemple, Amposta i Banyoles).

També proposa crear un bloc (li han comentat que és millor que una web) perquè tots els membres estiguin comunicats i cadascú hi podrà participar i posar-hi continguts.

Parla l’Anna Roca d’Olot, representant l’Aula de Teatre Groc Llimona, preguntant si la mecànica serà l’intercanvi mutu entre dues companyies, o bé una mostra, o fins i tot un circuit. També es pregunta si hi haurà una taquilla, i per tant si pot haver un caixet o com a mínim uns ingressos.

S’apunta la idea, perquè vingui públic, de combinar el mateix dia una obra de la companyia local i de la que ve de fora.

La Gemma Martínez, de “Món de Mones” de Corbera de Llobregat, comenta el seu cas: ells tenen un teatre a disposició, i han encetat una programació entre professional i semi-professional. De moment, a l’espera de venir a la Mostra Butaka Jove, ha deixat encara lliures un parell de dates, una d’elles al gener, a la Festa Major de Corbera, per emplenar si li agrada especialment alguna de les companyies Joves que hagi vist a la Mostra. Aquesta programació que fan es basa en el taquillatge, amb preus d’entrada de 10€ i 8€ pels socis. Donen el 60% a la companyia.

Estan fent recopilació de Concursos de teatre jove que ja existeixen, i potser ells en fan un a Corbera. També explica que a final de curs fan una mostra dels tallers de l’escola, i estan oberts a convidar altres escoles de teatre. Una forma de generar ingressos, és una iniciativa que van explicar a la II Mostra de Teatre per a Joves, celebrada a Olesa fa un any, que consisteix en treure el teatre al espais de Corbera on ja hi van els joves, bàsicament de lleure. Així financen les despeses de les gires i viatges que fan per motiu de les seves obres.

Parlen els de Sant Cugat. Tenen un teatre (la Unió Santcugaenca) però ara mateix està en obres. De moment ho fan a Mira-sol i altres espais, però quan el tornin a tenir arreglat, es podran plantejar fer alguna programació, i els intercanvis.

Els del Taiatru, que treballen al Casal d’Olesa de Montserrat, fan unes NITS AL CASAL, els divendres i dissabtes, específicament per a joves. Tot i que confessen que no acaben de trobar la manera de dur-los a les funcions, tot i haver anat a parlar als instituts, una idea que saben que a d’altres llocs funciona.

Es parla, per exemple, de que la taquilla inversa funciona molt bé, moltes vegades millor que si posessin un preu, com comenten els de Corbera des de la seva experiència.

Pel que fa a la forma de fer aquesta mena de lloc virtual de les companyies joves, que apuntava el Mingo, ells mateixos aposten per un grup de facebook, on estiguin interconnectats. També a través d’un grup d’emails, on hi siguin tots, i tots puguin comunicar-se cap al grup general o entre companyies, al tenir tots les dades de tots.

Parla la Núria Colàs, directora del Tallers de teatre Els Galliners, de Sant Quirze del Vallès, i ens comenta que no tenen companyia, però que diversos alumnes de l’escola estarien interessats en participar. També ens fa arribar la disposició de l’Elena Sabater de Rialles, que és regidora de l’Ajuntament de Sant Quirze, a oferir el teatre d’aquesta població per incorporar-se a aquest circuit.

Es comenta que tots els grups que han participat avui al showcases, tenen grup Xarxa a la seva població. I es dóna la informació que un grup de sales d’entitats, com ara Els Carlins de Manresa o els Lluïsos de Gràcia de Barcelona, estan formant una mena de circuit o agrupació de sales de característiques similars, que podrien ser algú amb qui parlar, de cara a formar el circuit.

Es parla del model de Banyoles i de Manresa, que cadascú amb un model diferent, funcionen molt bé, fent grans ocupacions a les funcions per a joves. Alguns (inclosos els joves d’Olesa) es pregunten com s’ho fan. Precisament queda clar que són models d’èxit, tot i ser ben diferents. Cadascú ha partit de realitats diverses, i sorgint com a iniciatives d’adults a Manresa, que han sabut guanyar-se la complicitat dels joves i dels instituts, i d’altra banda Banyoles, amb una clara presència i iniciativa, des d’un bon principi, dels mateixos joves. Tot això ja s’explica als resums de la I i II Trobades de Teatre.

Per acabar, es felicita als de Sant Cugat per la idea de fer ‘stages’ d’uns dies de durada per a fer una feina creativa, on neixen les idees dels muntatges, i alguna companyia/escola més potser s’hi podria afegir, per enriquir els resultats.

 

13.00 a 14.00 h
Be God is d’Espai Dual

Tres personatges apareixen de llocs diferents portant l’harmonia, l’expressió i la màgia per regalar-li a la persona vivent que tinguin davant.
De sobte, l’espai oníric apareix, la música transforma el moviment… i ningú entén res. L’equilibri no es manté, un està sota el jou de l’altre, els dos a un i els tres al ritme, a la ingravidesa, al domini, al desequilibri, al contratemps, a l’espai…
Un show adictiu, emocionant, delirant sense conservants ni colorants.
Teatre El Casal

https://www.facebook.com/hops013

Aquest cop, com acostuma a passar a la Mostra cada edició, Espai Dual ens presenta al versió completa de l’espectacle que va presentar l’any passat al Showcases. No cal dir gaire cosa més que en aquella ocasió:

Barreja força harmònica de música, teatre, pantomima i circ, sempre amb un gran sentit de l’humor, sorprenent la major part de les vegades i amb un ritme trepidant, d’aquell que no et deixa pensar i fa que només estiguis pendent del ‘i ara què faran!’. Un d’ells, amb una guitarra elèctrica fa la banda sonora de totes les escenes, i també genera els efectes de so quan toca: Per exemple en els moments de mim amb sons (molt bons). Un altre també toca el calaix i el saxo, alternativament, també com a fons musical, només com a efectes i subratllats de l’acció que veiem. O bé, amb tot això, sorprenents gags visuals i sonors, sempre fent servir poquíssims elements, però sobretot la imaginació de l’espectador i el seu total domini de cada gest i so en escena, que arriba a combinar equilibris de circ i moments de gran brillantor musical. En resum, fantàstic, sobretot si la resta de l’espectacle és igual. I un apunt: perfectament programable per a infants i famílies.

Només ressaltar que l’espectacle ha canviat, en relació a l’any passat, i en molts moments no és tan trepidant (hauria resultat impossible) com aquell tast. Comença amb un moment d’uns monjos cantant una mena de ‘Gregorià’. Cal destacar l’escena en què el guitarrista fa tots els efectes mentre l’actor-mim-clown de la companyia, Oriol Pla (els altres dos més aviat són músics), executa sense descans diversos moments brillants. Un es pregunta com pot estar tan flexible un actor, i el cataloga com a mim, fins que veu l’obra ‘Ragazzo’ que ell mateix protagonitzava el vespre dins la mateixa Mostra Butaka Jove, i s’adona que també és un excel·lent actor de text. I descobreixo a internet la important carrera d’aquest jove actor, qu actuava de nen al Cor de la Ciutat de TV3 i ja té fitxa a pàgines de cinema i sèries, i amb una alguna important pel·lícula en el seu currículum, com la que aquest mateix divendres s’estrenarà a Catalunya: Truman.

 

14:13 a 16:00h. Dinar
Sala Polivalent El Casal

Just quan els participants a la Mostra estàvem finalitzant el dinar a la Sala Polivalent del Casal d’Olesa, es van apagar els llums i van entrar diversos membres amb un pastís amb 10 espelmes, que l’staff de la Mostra va encarregar-se d’apagar, de la forma tradicional, com no, bufant. Vaig fer alguna fotografia i un curt vídeo amb el meu mòbil, però com podeu imaginar d’una pèssima qualitat i a gran distància. Per cert, allà hi era el Joan Lorenzo, de la Fundació Xarxa, amb una màquina molt més bona, i que m’ha cedit molt amablement les fotos i el vídeo següents:

Segona Part