Jove Espectacle Portal dels espectacles per a infants i joves a Catalunya
MARS JOAN
Cia. Dara
Un home vol anar a Mart per no tornar. El seu entorn riu, plora i es remou. I un reality està a punt per cobrir-ho tot. Inspirat en un cas real.
El Joan no és feliç. Està bé, sí, va fent, però no és feliç. La gent que l’envolta tampoc ho és, tot i que ells fan com qui res. Potser és el normal, potser, fins i tot, és l’única possibilitat. Però en Joan troba un viatge, un viatge que el transportarà directament allà on se suposa que hi ha els seus somnis. A les estrelles, a un lloc on tot serà nou i ell en serà el gran protagonista. Un planeta sense convencions socials que l’allunyen de la felicitat. Així que s’apunta al viatge sense pensar-ho, posant del revés el món de la seva parella i amics.
Mars joan no parla d’un altre planeta, no parla d’un viatge, sinó de la voluntat de fer aquest viatge, del qual, per cert, no podrà tornar.
DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ
ROC ESQUIUS
REPARTIMENT
NÚRIA DEULOFEU
JOSEP SOBREVALS
VANESSA SEGURA
ISIDRE MONTSERRAT
PRODUCCIÓ
ANNA JUNCADELLA
ESCENOGRAFIA, ESTILISME I DISSENY GRÀFIC
MUNTSA CODINA
COMUNICACIÓ
NÚRIA DEULOFEU
DISSENY DE LLUMS
XAVI GARDÉS
BANDA SONORA
DIANA ROIG I BERNAT MESTRE (BOHARDILLA STUDIO)
Durada 90 min.
Després de l’impacte de la darrera obra de Roc Esquius i la Cia. D’Ara iMe, moltes eren les expectatives que aixecava la seva nova proposta. Fidel a un estil que ja es perfila clarament, Mars Joan ens proposa reflexions sobre nosaltres, a través d’un fet extraordinari, gairebé de ciència ficció, si no fos perquè està basat en gran part en fets reals: un programa per triar persones per a una possible colonització de Mart, que arriba a ser un ‘reality’ de televisió.
De fet, tot i ser un punt de partida una mica fantasiós, l’obra ens parla d’un personatge que se sent diferent, que no vol les coses que volen els altres, perquè no ha trobat encara el seu lloc al món. Els seu veritable lloc. Viu en parella, té amics, però en realitat ningú no entén la seva insatisfacció, i molt menys la decisió de participar en el concurs i lluitar amb totes les seves forces per guanyar una plaça en la nova colònia, de només 4 persones, dos homes i una dona, on espera trobar la felicitat, o com a mínim el seu lloc.
No importa el xantatge emocional, la desesperació que la seva xicota té, acostumada a resignar-se a una vida que no la satisfà, perquè s’hi conforma. Tampoc la crueltat de les proves a que el sotmet el programa: tot sigui per arribar al somni.
I és clar, no falten els tocs d’humor, alguns esperpèntics però efectius, com el fet de fer-nos creure que la parella amiga els copia els mobles de casa en tot, fins al punt que per anar d’una a l’altra, trobem normal que no canviï l’escenografia el més mínim.
En resum, un recorregut per les dificultats de ser un mateix enmig dels altres, de les relacions humanes, i especialment les de parella, la gelosia, la possessió, l’egoisme, la fugida endavant… en 90 minuts d’espectacle.
Destacaria, i molt, en la interpretació a la Vanessa Segura, que presta tot el seu cor a les contradiccions i frustracions de la jove companya del Joan, de forma que l’entenem i empatitzem amb ella, encara que segurament no pensem ni sentim el mateix davant dels conflictes que li planteja l’allunyament del seu estimat.
Un plat amb molt bons ingredients al qual, crec, li falta un parell de coccions finals, per acabar de compactar i arrodonir el missatge (per molt obert que es vulgui que resulti al final), tal i com va passar amb aquell magnífic iMe el qual ja hem esmentat.
