Crítiques: ‘Blau marí’ de Pinotxo en bicicleta

‘Blau marí’ de la Cia. Pinotxo en bicicleta

Vist el dia 15/05/2016 a la Sala Atrium de Barcelona

SINOPSI

Les històries comencen quan menys t’ho esperes. Tot pot passar. Pots creuar l’oceà. Pot atacar-te un pop gegant. Els reis poden portar tutú. I fins i tot pots salvar un vaixell pirata. Però tot seria avorrit si no et tingués a tu. El meu amic.

Blau Marí és una història d’aventures. Comença quan un nen i un drac blau es fan amics. Amb una proposta escènica d’inspiració marítima, coneixerem la història dels seus protagonistes explicada des de l’humor i la tendresa.

Inspirada en la cançó popular Puff, el Drac Màgic, parla amb el mínim de paraules sobre el valor de la imaginació i l’amistat.

FITXA ARTÍSTICA

Interpretació|
Inés Alarcón
Direcció|
Valentina Raposo
Disseny de personatges|
Valentina Raposo
Construcció de titelles|
Valentina Raposo
Inés Alarcón
Música i arranjaments|
Pol Canelles
Efectes sonors|
Rolando Alonso
Disseny Gràfic|
David Silva (Rasgo Audaz)

Ni més ni menys que una versió en titelles de taula de la cançó de ‘Puff, el drac màgic’, inspirada al seu torn en un poema escrit el 1936.

En aquest cas, la direcció de Valentina Raposo i la interpretació d’Inés Alarcón ens fan viure (a tots, als petitons que poblaven la sala i als que els acompanyàvem), les tendres aventures del petit infant que coneix un drac, de com es fan amics i de com van a volar plegats per tenir increïbles aventures. En aquest cas, al continent africà, on un cap de tribu té atemorida una mare i dos fills obligats a fer-li d’espectadors, mentre balla amb un tutú. També anem pels 7 mars a la recerca d’un pirata maldestre i bonàs, i el seu grumet, descobrint els problemes que tenen amb un pop gegant, que podria molt bé ser el de les 20.000 llegües…

La història conté tota la tendresa i diversió de l’original, i podem distingir-la per estar narrada gairebé sense paraules, això si, amb una esplèndida i expressiva manipulació dels titelles, que sobre una taula i sortits d’una vella maleta, no estalvien, però, tota mena d’expressions fetes amb la veu (darrera d’algunes de les quals endevinem paraules) que ens diuen molt més del que diria un text: què els passa a cadascú en cada moment. Amistat, aventura, diversió, música (això sí, com a complement), qui podria donar-nos més? I com a regal final, un altre desenllaç per a la trista història del pobre drac que se sent abandonat per l’infant que s’ha fet gran. I tot visualment reeixit, entenedor i sense contraindicacions.