‘L’ombra de Pinotxo’ de La Puntual-Néstor Navarro
Vist el 20 de maig de 2016 a la La Puntual de Barcelona
SINOPSI
Al final del conte Pinotxo es va convertir en un nen de debò, i com tots els nens de carn i ossos també es va fer gran. En l’ambient de segona Revolució Industrial, època de grans invents, Pinotxo ja té 30 anys i des del seu taller ens explica la seva història a través d’ombres xineses, titelles i marionetes. Un versió divertida i poètica del clàssic de C. Collodi.
FITXA ARTÍSTICA
Adaptació i titellaire: Néstor Navarro
Direcció: Carolina Llacher
Dramatúrgia: Raquel Loscos
Música Original: Octavi Rumbau
Construcció Marioneta: Martí Doy i Néstor Navarro
Il·luminació: Quico Gutièrrez
Assistència Tècnica i Invents: Joan Gorro
Ombres i decorats: Jordina Salvany
Productor i +: Eugenio Navarro
Una co-producció de: Festival Mini-Grec 2014 i La Puntual
Moltes són les versions que s’han fet d’un dels contes més universals i populars de tots els temps, que Carlo Collodi va escriure durant la segona meitat del segle XIX, incloses les fetes en teatre de titelles, al ser el protagonista un titella de fil.
En aquesta ocasió, Néstor Navarro ha triat una combinació d’actor, titelles i, sobretot, ombres xineses (d’aquí el títol), que s’agraeix perquè permet uns canvis de ritme i determinades sorpreses que fan que mai acabi de ser monòton. I comença amb el mateix Pinotxo (Néstor), al seu taller artesanal, presentant-se com aquell nen que va ser marioneta, que es convertí en nen de carn i os, i que es brinda a explicar-nos la seva història, amb l’ajuda, sobretot, d’una pantalla i unes ombres. La versió que del conte s’explica aquí és molt reduïda, però en general molt fidel al llibre original. Veiem com en Gepetto troba un tronc al bosc, que ja du algú a dins, i que les destres mans d’artesà poleixen fins a convertir-lo en marioneta, que anant a escola es fica en un espectacle de ‘germans’ seus, i tot escapant del Menjafoc, s’assabenta que el seu pare ha marxat en un vaixell per buscar-lo i ha desaparegut… no hi falten personatges com ara la Fada Blava, que escolta la seva primera mentida, o el Grill Garlaire, la seva consciència.
Té moments molt bons, i com deia, combina la narrativa de les ombres amb sortides del Pinotxo-actor, a voltes ajudat per algun titella. Sobretot el Pinotxo que ell mateix ha construït, i que ens mostra el final. Probablement li falti una mica del ritme i l’agilitat del seu darrer espectacle, en Pipa, per acabar d’encisar a petits i grans, amb l’avantatge de ser una història prou coneguda per tots.