Crítiques: ‘El rey del Gurugú’ de Cos a Cos Teatre i La Nave Va

‘El rey del Gurugú’ de Cos a Cos Teatre i La Nave Va

Vist el 21 de maig de 2016 a la Sala Porta4 de Barcelona (Gràcia)

SINOPSI

El Marley és un gos vagabund adoptat per l’Abdul, un dels immigrants subsaharians que malviuen a la Muntanya Gurugú, molt a prop de Melilla, esperant que els arribi l’hora de saltar la tanca i entrar a Europa. El Marley arriba al campament, anomenat “El petit Bamako”, i descobreix que l’han adoptat com a gos guardià, perquè els alerti dels atacs de la policia marroquina, molt freqüent al Gurugú. I aleshores en Marley s’adona que serveix per a alguna cosa, que pot ser imprescindible, que pot tenir una llar i crear vincles amb aquesta espècie d’Ulisses del segle XXI, que es desviuen per arribar a la terra promesa que tant han somiat. A “El Rei del Gurugú” hi ha la narració del drama de la immigració vist por un gos, una mirada alhora lúcida i desconcertada.

El “Monte Gurugú” (Marroc) és un lloc de pas, la sala d’espera del paradís, en la qual els immigrants subsaharians viuen en unes condicions molt precàries i permanentment amenaçats pels brutals atacs de la policia marroquí. El Gurugú es un limb, una terra de frontera. També és, però, un lloc en el qual la solidaritat entre els immigrants és molt comú: el motor que els anima a continuar resistint.

El plantejament del projecte va més enllà que el de presentar un monòleg sinó que pretén que l’espectador visqui una experiència i que es senti part de l’obra. Per això, es crearà un espai escènic a tres bandes, despullat, en el qual el públic s’asseurà sobre mantes y coixins, entre plàstics i branques. Tot per donar una sensació de lloc de pas, de precarietat, de frontera.

La idea és difuminar els límits entre realitat i ficció, que l’obra comenci ja amb l’entrada del públic a la sala, como si els espectadors fossin un grup d’immigrants acabats d’arribar al Gurugú, als quals explica la seva història.

FITXA ARTÍSTICA

Dramatúrgia i direcció: Ferran Joanmiquel
Actor: David Martínez
Disseny de llums: David Costa

Drama. Castellà. 60 minuts
Recomanada a partir de 13 anys.

L’únic intèrpret d’aquest monòleg, que en molts sentits va més enllà d’una proposta teatral, ens espera al passadís d’entrada de la sala, situada a un passatge industrial de Gràcia. Allà, a cel obert, se’ns presenta en Marley, un gos que després de males experiències amb els humans, troba per fi algú amb qui sentir-se segur i estimat: aquest no és altre que l’Abdul, un aspirant a immigrant que s’integra al ‘pequeño Bamako’, un campament de tots els qui, com ell, aspiren a trobar el moment oportú per traspassar la tanca que serveix de frontera amb Melilla. En tot moment, el Marley ens fa d’instructor, donant-nos acollida al campament, ja que nosaltres som els ‘novatos’, o recentment arribats. Més viatgers de la misèria que aspiren a saltar la tanca, amb policia a un i altre costat, amb esmolades fulles que ens tallaran les mans i peus quan intentem escalar-la.

Fetes les oportunes presentacions, entrem a la sala. L’espai buid i fosc està preparat perquè ens hi acomodem com puguem. Ens han donat una bossa que conté les nostres pobres pertinences, i només podem seure en mantes i catifes més que velles i gastades, i tota mena de caixes de fusta, plàstic… Des d’un racó, en Marley ens explica -ajudat dels pobres elements que es troben al campament- com va anar això de ser el gos guardià que avisava a tots de l’arribada de la temible policia marroquina. De com passava els dies l’Abdul, esperant el moment de saltar la tanca, de la solidaritat entre els companys de la indigència, dels moments d’esbarjo, gràcies a l’esport: en algun moment de la funció, som convidats a moure’ns i fer de públic d’un improvisat partit de futbol entre ‘nacionalitats’ dels diferents campaments del Gurugú. També hi ha algun moment per a les emocions més tendres. I el temps passa, i li passen coses a la gent. Intents frustrats o exitosos, desaparicions, i sempre el mateix: quan van a saltar la tanca, l’abandonen lligat a una corda. És el seu destí de gos.

Quan acaba la història, amb girs i desenllaços que millor que conegueu per vosaltres mateixos, l’actor David Martínez ens explica, amb l’ajut d’unes diapositives, fins a quin punt el contingut de l’obra està basat en la realitat… 🙁

Una obra molt ben escrita i dirigida, per Ferran Joanmiquel, solventment interpretada pel David, i que aconsegueix el que es proposa: una experiència ‘viscuda’ durant més d’una hora a una realitat que tenim no gaire lluny, i que desconeixem completament. Potser la única pega, i no és gaire important, és que jo ho faria un pèl més curt, o resumit. Tanmateix, la qualitat literària del text no s’hauria de veure alterada. És d’un alt nivell. Molt recomanable per a joves i per a alumnes de Secundària.