Crítiques: ‘Ubuntu’ de la Cia. Olveira-Salcedo

Vist el diumenge, 3 de Juliol de 2016, a la Sala Fènix de Barcelona (dins del Festival MiniGrec).
Edats recomanades: + 3 anys
Durada: 45 minuts

ubuntu-cia-olveira-salcedo

SINOPSI

Un grup de nens amb característiques que d’entrada podrien semblar defectes i objecte de burla han d’empendre un viatje fantàstic i enfrontar-se a situacions perilloses que resoldran gràcies a les qualitats i habilitats de cadascú i a la col·laboració i cooperació. De mica en mica s’aniran fent amics i descobriran l’UBUNTU: tots per a un i un per a tots!

 

FITXA ARTÍSTICA

Guió, producció, direcció, disseny i construcció: Cia. Olveira/Salcedo.
Música original: Jaume Tugores.
Actors-titellaires: Olga Olveira i Juvenal Salcedo.
Direcció d’actors i assessorament de dramatúrgia: Virgínia Olveira.
Elèctric: Juan Carlos Mora.
Idea original: Cia. Olveira/Salcedo.

En col·laboració amb:

logo_grec_40
Logo MINIGREC

 

ubuntu-cia-olveira-salcedo2

Després del seu ‘Flautista d’Hamelin‘, la Cia. Olveira-Salcedo afronta estrenar al MiniGrec d’enguany un nou espectacle. ‘Ubuntu’ és una paraula que molts/es coneixereu com el nom d’una distribució molt popular del sistema operatiu Linux. Aquí trobareu informació sobre ell i, sobretot, sobre el significat de la paraula ‘Ubuntu’:

Es una palabra de origen africano (Zulú y Xhosa) que no tiene una traducción exacta. En el fondo es un sentimiento, una forma de vida, una especie de ideología muy arraigada e importante especialmente en Sudáfrica. Se podría resumir en que la existencia propia está íntimamente ligada con la de los demás, y viceversa. Esta son algunas de las traducciones de la palabra de moda en el software libre:

  • Humanidad hacia otros
  • Soy porque vosotros sois
  • Una persona se hace humana a través de las otras personas
  • Una persona es persona en razón de las otras personas
  • La creencia en un enlace universal de compartir que conecta a toda la humanidad
  • La más larga y más exacta: “Una persona con ubuntu es abierta y está disponible para los demás, afirma de los demás, no se siente amenazado cuando otros son capaces y están bien, porque está seguro de sí mismo ya que sabe que pertenece a una gran totalidad, que se disminuye cuando otras personas son humilladas o menospreciadas, cuando otros son torturados u oprimidos

Ho he volgut transcriure literalment, perquè em sembla que és un concepte prou complex com per a simplificar-lo. I bonic. No ha de ser fàcil explicar això a infants, i sobretot als més petits, i menys quan està demostrat que els adults no donem, precisament, exemple en aquests valors.

La companyia ha triat una dramatúrgia (ens ho va explicar una de les integrants a l’espai de www.recomana.cat tenia a la presentació del MiniGrec, el 26 de Juny al mateix Teatre Grec de Montjuïc) que mirés d’acostar un concepte com aquest, en una senzilla aventura: un grup de nens i nenes de diverses edats, tenen el repte de trobar un tresor, però hauran de col·laborar per a esquivar diversos obstacles i camins que es troben pel camí. Al final, el tresor no és altra cosa que aquest lligam que han establert entre ells, aquesta mútua interdependència solidària, que té nom en dues llengües africanes.

Un espectacle d’ombres amb una gran complexitat tècnica al servei d’una dramatúrgia simple però que aconsegueix l’objectiu de transmetre una idea prou assequible per a tots (no tant per als més petits, és clar).

I aquesta complexitat seria un dels punts febles de l’espectacle, que es fa pesat per les pauses que calen per passar d’una escena (i escenari) a l’altra, i la percepció d’una maquinària pesada (el teatrí d’ombres és enorme) que els dos intèrprets han d’arrossegar. Cosa que, segurament, anirà minvant amb els passis, fins arribar a la desimboltura que tenia el seu anterior espectacle. El que difícilment podrà millorar de forma ràpida la companyia és la feixuguesa interpretativa, derivada d’un català consirós dels intèrprets, especialment del Juvenal Salcedo, que influeix i molt en el ritme del conjunt. Superats aquests dos problemes, la bellesa plàstica i la història contada poden brillar en aquest Ubuntu d’ombres xineses.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*