Un show de clown, enèrgic i energètic, catapultat per la millor música en directe

“GUILLEM ALBÀ & MARABUNTA” és bogeria. És descontrol amb classe.
No voler despentinar-se, i acabar perdent els pantalons. Però amb un somriure a la cara.

Un show de clown, enèrgic i energètic, catapultat per la millor música en directe. Sketch a tempo matemàtic. A l’escenari els artistes lluiten perquè res no s’entengui.
Cançons pròpies. Gags absurds. Cabaret. Res no té sentit i tot és possible. Cap ordre establert. És el caos del pallasso. Improvisació: sortir i jugar. Divertir-se passi el que passi, i qui sap què passarà avui. I demà. I demà passat. Això és la selva. Voleu riure? Esteu convidats.

Dalt de l’escenari la bogeria experta d’un jove clown a punt d’explotar. GUILLEM ALBÀ.
Mira’l. És ell. Ja és aquí. El nostre frontman té classe i zero dignitat. No la vol per res, i la regala a qui la vulgui. Serà millor que no us cordeu els cinturons. Ell és boig i capaç de tot.Posats a fer, relaxeu-vos i deixeu-vos portar. Us assegurem que no prendreu mal.
Més enrere, sis siluetes retallades. Tocant-la amb seguretat i repartint bon joc al mig del camp.
LA MARABUNTA, Dits ràpids. Sang calenta. Capaços de domesticar qualsevol estil musical que se’ls posi per davant. Sumen background i multipliquen el joc. Són talent madurat i know-how. Són alçada, pes i planta. I mai guarden un as a la màniga. All in.

Passeu. Què voleu prendre? Feu-vos un lloc i oblideu-vos de tot.  Una nova troupe arriba a les vostres retines. Desconnecteu els mòbils i els cervells. Ells són antídot, pólvora i vitamina C. Joc sense conservants: en directe i a la vena. Són “GUILLEM ALBÀ & LA MARABUNTA”. L’espectacle total.

FITXA ARTÍSTICA

Idea original, Guió, i Composició musical: GUILLEM ALBÀ & THE ALL IN ORCHESTRA.
Direcció artística: Guillem Albà.
Direcció musical: Iñaki Marquiegui.
Intèrprets: Guillem Albà, Guillermo Carrizo, Iñaki Marquiegui, Martí Soler, Albert Comaleras, Àlvar Monfort i Edgar Gómez.

Tal i com resa la sinopsi,

Un show de clown, enèrgic i energètic, catapultat per la millor música en directe. Sketch a tempo matemàtic. A l’escenari els artistes lluiten perquè res no s’entengui.
Cançons pròpies. Gags absurds. Cabaret. Res no té sentit i tot és possible. Cap ordre establert. És el caos del pallasso. Improvisació: sortir i jugar. Divertir-se passi el que passi, i qui sap què passarà avui. I demà. I demà passat. Això és la selva. Voleu riure? Esteu convidats.

tot plegat és una bogeria, una autoparòdia del Guillem, arropat pels músics (excel·lents, i que s’atreveixen amb petits moments interpretatius) que es nota que porten un grapat de bolos gaudint i perpetrant l’espectacle. Quan vaig preguntar algú que l’havia vist varis cops ‘de què va Marabunta?’, només em va respondre: ‘ho has de veure’.

Sobre tota la part en què el Guillem ens ofereix números absurds, divertits i passats de voltes, res a dir. És un divertiment i com a tal s’ha d’agafar. A partir de certa edat, infants i joves el gaudiran per transgressor, així com els adults que els acompanyin (o no).

El tema és que la darrera part de l’espectacle toca moure a tota la concurrència, i això ja són figues d’un altre paner. Si la sala és plena de jubilats (ostensibles) com el cas del Casino Llagosterenc, un espectacle tant interactiu hauria d’adaptar-se a les poques o inexistents ganes de part de la platea de convertir-se en protagonistes actius de la bogeria organitzada. Al capdavall, convidar al respectable a fer ‘allò que vulgui’ però seguint les instruccions de l’oficiant, en un desig d’obrir-nos els ulls a tantes limitacions com té la vida i la societat en què vivim (ens toquem poc, ballem i ens divertim poc, i som poc espontanis, ve a ser el missatge), no deixa de ser una contradicció.

Recomanable, sobretot, per a públics joves (8 a 20 anys) i desenfadats sense edat.