Vist el dijous 2 de març de 2017 a la Sala Fènix de Barcelona (estrena)
SINOPSI
Víctor Frankenstein se pasea por la mente de Mary Shelley, observando a través del esperpéntico espejo de la paternidad científica y literaria.
Aun no ha sido publicado, pero se gesta en el interior de la autora inglesa una monstruosa creación compuesta por recuerdos, culpa, soledad, sangre y muerte.
Un relato fantástico y grotesco a 4 voces.
ESPECTACLE EN CASTELLÀ.
Escrit i dirigit per Felipe Cabezas
Amb Alba Valldaura, Elena Visus, Aleyda Puerto i Felipe Cabezas
Música en viu: Joange
Assessor literari: Xavi Quero
Dibuixos: Tareq Salha i Wahab Zeglache
Construcció de titella: Vudú Teatro
Vestuari: Isabella Pintani i Elena Visus
Disseny llums: Felipe Cabezas
Tècnic llums i videoprojeccions: David Homs
Vídeos: 3LEMENTS
Disseny gràfic: Isabella Pintani
Fotos: www.geniabadano.com
Producció: Sala Fènix
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Peça teatral escrita, dirigida i interpretada per Felipe Cabezas, acompanyat de tres actrius i un músic (que interpreta la música de l’espectacle en directe), que ens narra, a partir d’un encontre estiuenc a Suïssa de 4 amics: Lord Byron, el seu amic Perey Shelley, poeta i noble com ell, Mary Selley, esposa de Percy, i Claire Clairmont, germanastra de la Mary, la creació d’una obra literària universal.
En ser aquell un estiu plujós i fred, tots quatre van dedicar-se a jocs de tota mena, perversos alguns, entre els que destaquen -en el muntatge- les bacanals i les jaquesques literàries. Anem endavant i endarrere en el temps, veient els primers anys de vida de la Mary, els seus desitjos frustrats de ser mare, i més endavant, la particular relació que va tenir amb el seu personatge… la ‘Criatura’.
L’obra situa en el centre de l’acció a la Mary Selley, autora i ‘mare’ d’una de les obres més reeixides i famoses del terror i del romanticisme: ‘Frankenstein o el moderno Prometeo‘ (és en castellà). També de la seva mare, Mary Wollstonecraft, notòria activista i escriptora de l’Anglaterra pre-Victoriana. Només la descoberta d’aquestes dues dones extraordinàries ja val la pena, i més en aquests temps de reivindicació de les dones i els seu paper, en la història, l’art i el coneixement. Resulta paradoxal que, enmig dels dos poetes més reconeguts d’aquells temps, el seu propi marit i Lord Byron, guanyés ella la juguesca literària de tots tres, creant una obra i un personatge que els depassaria de llarg.
Però també és molt més, i ens mostra descarnadament com els turments dels creadors són inevitablement la font de la seva inspiració. El llibre, així com la criatura que ella i Frankenstein creen en la ficció, passa a ser el fill desitjat i perdut diversos cops. Aquella criatura ens porta a les essències més elementals de l’existència i el patiment vital, només alleugerides per unes referències intencionades a la genial paròdia de Mel Brooks ‘El Jovencito Frankenstein’.
En els actius de la proposta, la bona interpretació de la talentosa Alba Valldaura, com a Mary Shelley i Doctor Frankenstein, així com les inquietants (i quan no, divertides) aparicions de la Elena Visus, com a mare de la Mary, la seva germanastra Claire o l’inconfusible Igor, l’ajudant geperut. També destacadíssim el paper de ‘Criatura’, que sota un vestit que el cobreix i manipulant un titella gegant, fa Felipe Cabezas.
Probablement amb una altra dramatúrgia menys ‘narrativa’, intentant explicar en profunditat alguns aspectes del passat de la protagonista, el resultat seria encara més rodó. Però, en conjunt, resulta un espectacle interessant i necessari, que demana tenir els sentits ben desperts per captar tot el torrent d’informació, que molts voldrem ampliar en sortir del teatre.