Jove Espectacle Portal dels espectacles per a infants i joves a Catalunya
Vist el dissabte, 3 de juny de 2017 al Teatre Poliorama de Barcelona
ESCAPE SHOW
EscapeShow és el primer espectacle on escapes o mors.
90 minuts intensos on l’espectador esdevé el protagonista.
90 minuts d’infart per trobar l’antídot del gas, amb el qual els espectadors han estat intoxicats, 90 minuts per sobreviure.
Un espectacle interactiu on els espectadors hauran de resoldre enigmes, observar, superar proves, contestar preguntes, prendre decisions, col·laborar amb la resta de públic i tot a temps real per conservar la seva vida.
Perquè no us podeu ni imaginar lo excitant que pot arribar a ser utilitzar el “coco” …
Basat en el concepte de moda “room escape”, EscapeShow és un espectacle a on els participants, el públic, es juguen la vida.
Més informació a www.escapeshow.cat
Fitxa artística
Idea i guió: IVAN TAPIA
Direcció: IVAN TAPIA i ALICIA SERRAT
Amb LAIA DE MENDOZA en el paper de Clara Cape
I ROC OLIVÉ i ROGER TORNS com a “partenaires”
Amb la col·laboració especial de JOHNNY MELVILLE en el paper de Jason Room
El primer que es pot dir d’aquest espectacle és que, més que teatre, es tractaria d’un invent (i no és broma) a mig camí entre l’animació i els concursos-shows televisius. Està centrat en els jocs d’ordinador ‘Room Escape’ on cal passar un seguit de proves, normalment de deducció i enginy, per a aconseguir la clau que ens permeti sortir-ne. Fa pocs anys, aquests jocs es van convertir en habitacions reals, en locals on hi havia aquesta mena d’habitacions ‘caracteritzades’ (a Barcelona, per exemple, en hi ha) i ara han fet el salt al teatre.
En aquest cas, els concursants són tots els espectadors assistents, i el premi a aconseguir, seria escapar amb vida del teatre, ja que s’allibera un potent verí a la sala, i la única manera d’aconseguir l’antídot és passar un seguit de proves que tots plegats hem de completar amb èxit.
Des d’un primer moment, la col·laboració propera (el material amb què comptarem ve en un enorme sobre que comparteixen sempre entre 2 espectadors veïns) i la més oberta, entre els espectadors de fileres pròximes, o fins i tot de tot el teatre, cridant-nos cada cop que descobríem alguna cosa que se’ns havia passat i podia ser útil als altres. Totes les proves disposen de pistes, bé en un paper, a la pantalla de vídeo de fons (on per cert, un esplèndid Johnny Melville fa de doctor sinistre amb un anglès clar i una veu demolidora), un original joc de pilotes, semblant al bingo on les pilotes ‘floten’, o per exemple, el que més em va agradar (i la part més teatral de l’espectacle) on els dos actors masculins ‘mimaven’ els títols d’un ‘joc de les pel·lícules’ literalment .
A part d’això la conducció per part de la presentadora va estar bé, així com la producció de tot plegat, on cal ressaltar la producció videogràfica, impecable.Ara bé, aviat és més que evident que és un joc, divertit, però ja sabem que la pressió del perill o de la por, que tant s’aconsegueixen en cinema, són difícils en teatre.
Com dic, més concurs o animació que teatre en sí, però al capdavall, aconseguint que ningú no desconnecti, i passem intensament els més de 70 minuts de durada, d’un espectacle totalment participatiu i que pot agradar a amplis ventalls d’espectadors-participants de tota edat i condició.
