Crítiques; ‘Bye bye, Confetti’ de la Cia. de Comediants la Baldufa

Vist el divendres, 5 d’abril de 2019, a la Mostra d’Igualada

SINOPSI

Tres pallassos ploren la mort del seu líder, Confetti: l’absència del pare espiritual que els guiava és notòria; el buit que ha deixat sembla absolut; la manca de lideratge els desconforta, els aclapara, els mortifica: la desolació!

Algú haurà de substituir-lo?!

Un cop superat el dol, arrenquen els tràfecs per a cercar un nou guia.

Bye bye, Confetti es un espectacle de pallassos extravagants i autèntics, en què les mitges tintes no tenen cabuda. Humor i amor, a parts iguals. Però, sobretot, sorpresa i estupefacció, en un espai on públic i actors respiren les mateixes emocions.

 

FITXA ARTÍSTICA

utoria i direcció: La Baldufa: Enric Blasi, Emiliano Pardo, Carles Pijuan
Amb la col·laboració de: Jokin Oregi

Música: Óscar Roig
Disseny de llums: Miki Arbizu
Disseny escenogràfic: Carles Pijuan
Disseny i confecció de vestuari: Rosa Solé
Construcció d’escenografia: Juan Manuel Recio, Ferran López, Xevi Planas, Carles Pijuan

Actors:
· Enric Blasi
· Emiliano Pardo
· Carles Pijuan
Tècnic: Miki Arbizu o Anjos Fernández

Producció: Enric Blasi, Emiliano Pardo, Amàlia Atmetlló, Maria Capell
Oficina: Isabel Mercé, Pilar Pàmpols

Amb el suport de:
ICEC – Departament de Cultura – Generalitat de Catalunya
INAEM – Instituto Nacional de Artes Escénicas y Música
Institut Ramon Llull

Col·laboració:
La Mostra d’Igualada
Teatre Municipal de l’Escorxador de Lleida
Teatre Principal d’Olot
Barakaldo Antzokia

Després d’una llarga i fecunda carrera en obres de teatre, bàsicament per a públic infantil, La Baldufa ha optat per a fer un sentit homenatge al circ de pista, més ben dit, als pallassos del circ, els de tota la vida. De la mà de Jokin Oregi, ànima de la companyia basca Marie de Jongh, especialitzada en (meravellosos) espectacles sense paraules com ‘Estimada filla’, ‘Kibubu’ o ‘Amour’, l’Enric Blasi, l’Emiliano Pardo i en Carles Pijuan han pujat un graó en el tipus de treball que realitzen, i creen una peça de teatre purament físic, sense apenes molts, però que s’explica molt bé.

Partint del dol que els tres personatges, tres pallassos de pista als quals se’ls ‘ha mort’ el Carablanca i líder, en Confetti, expressen el seu dolors, i comencen a buscar un nou ‘fermà gran’ entre ells mateixos, a través de divertits concursos, on també hi haurà implicat algun espectador/a. I és que és un espectacle d’alta participació, on l’espai escènic és el d’una carpa de circ (petita, això sí, per a uns 150-200 espectadors) que munten i desmunten allà on van.

Farcit de gags que representen el millor del circ clàssic, s’inventen números nous, ploren i riuen, fan riure i plorar amb les sevese sortides, i sobretot creen en escena un llenguatge universal. Però com que són la Baldufa, i en Carles Pijuan és qui és, no s’han pogut estar de crear un moment on el dibuix il·lustratiu explica també històries, a través d’una pissarra que resulta ser la mateixa pista, que bona part del públic s’encarregarà de fregar després perquè quedi neta.

Una obra recomanable per a tots els públics, petits i adults, probablement també indicada a partir dels 5 anys, amb un ritme endimoniat que, si en algun moment decau (una mica, no patiu) és cap al final, quan la necessitat poètica de retre culte al final, ens fa veure la part més sensible dels personatges, que tanmateix no emocionen tant com quan es transformen en infants (què són, si no, els pallassos?) i fan les mil i una.

Molt recomanable per a una sata tarda-nit d’entreteniment i diversió a la manera clàssica, però amb aportacions clares del més actual teatre sense text (o gairebé, com les paraules ‘xapó’ o ‘fora’ prsenets en molts moments).

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*