Crítiques: ‘Pirates, bruixots i altres bitxos’ de Pep López

Vist el dissabte, 1 de juny de 2019 al Festival FITKAM de Montmeló.

SINOPSI:

L’espectacle es basa en un concert multidisciplinari que inclou llegendes i contes il·lustrats amb imatges de vídeo, dibuixos animats i l’ús de la tecnologia (marca de la casa). Les cançons són d’autor, fruit del treball de 40 anys de trajectòria artística, adreçades al públic familiar que es troben enregistrades en els darrers 3 discos de la companyia. Pirates, xerraires, bruixots i secrets per donar i vendre,…

“És important pensar bé les coses abans de dir-les, especialment quan es tracta de guardar un secret” Aquest és el bagul del darrer pirata que va navegar pel riu Llobregat. Hi guardava els seus secrets, en tenia molts. Alguns fan por, d’altres són tristos, d’altres molt divertits i d’altres que millor que no surtin a la llum,.. De fet, tots en tenim de secrets, no?”

FITXA ARTÍSTICA:

Pep López: veu, guitarra MIDI, narracions.
Pep Collell: bateria, programacions, percussió, cors.
Àngel Martínez: Piano, teclats i veus.
Sergi Miarons: Tècnic

Autor dels textos i cançons:  Pep López
Disseny  de so : Sergi Miarons
Disseny il·luminació: Sergi Miarons
Dibuixos animats i il·lustracions: Montse Baqués
Disseny 3D: Elf Pla
Fabricació d’ objectes: Vicenç Prat-Sergi Miarons
Orgue de Barbarie: Axel Stüber
Escenografia: Montse Baqués
Producció Executiva: Afònix Produccions
Fotografia: José Mª Pecci, Mingo Vallès
Vestuari: Atélier Gemma Malé
Ajudant de Producció: Anni Norverto

Una funció amb un públic entregat al FITKAM, que coneix de fa anys la bona feina de Pep López, i especialment la línia que va començar amb ‘El món de l’Irene’ que l’ha dut a recórrer tot l’estat, amb un èxit aclaparador.

Aquest cop, la cosa va de pirates i altres històries. Conduïts per un vell pirata virtual, que ens explica la història del darrer corsari del Llobregat, a qui li agradava més fer i cantar cançons que anar espantant i robant la bona gent que trobava pel seu camí. En resum, un espectacle conduït per la música en directe: ell mateix a la guitarra i la veu, un bateria -per cert molt bona l’apagada baterística- un teclista que també li fa les veus (que ja de fa temps l’acompanya, l’Àngel Martínez) i una potent i impecable secció de vents, de tres components. Tots ells impecables, com calia esperar.

A això cal afegir-li tot el joc de vídeos que van apareixent a un costat i altre de l’escenari, il·lustrant tant les cançons com les històries. Sobretot la primera, la del noi babau, divertidíssima i amb un ritme precís, que ens va embadalir a tots i totes. En un altre moment, un joc participatiu amb unes polseres repartides entre el públic, que participava amb un immens videojoc, que en aquesta ocasió, va tenir algun problema tècnic, però que finalment va poder-se fer sense més història.

En resum, la música, el plat fort de sempre del Pep López, comparteix protagonisme amb la rondallística (aquí es desvetlla com un experimentat ‘explicador’ d’històries, i els jocs que dóna el vídeo i la incorporació de noves tecnologies, sobre les quals et pots qüestionar si realment aporten molt o no. Això cadascú.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*