Crítiques: ‘Les feres de Shakespeare’ de Pirates Teatre

Espectacle en català. Durada, 2 hores.

Sinopsi

Pàdua, Itàlia, 1594. El sol brilla i la foscor de l’Edat Mitjana queda lluny. L’home comença a sospitar que la terra és rodona, ha descobert Amèrica i fins i tot el clítoris. El progrés, l’art i la ciència envaeixen els carrers acabats de pavimentar. “La llibertat de Pàdua és universal per a tothom”, proclama el lema de la seva universitat. Però entre escultures de marbre polit i cortines de seda fina, descobrim una societat ancorada en el passat, fonamentada en el patriarcat i els valors medievals. L’home és el centre i mesura de totes les coses. Quin és, però, el lloc de la dona?

Per poder trencar amb el paper que els ha tocat fer i esdevenir allò que decideixen ser, a les dones només els queda una opció: desplegar la seva fúria. Una història brutal sobre tres dones, Caterina, Bianca i Lucenzia, que a través de la seva intel·ligència, el seu valor i la seva determinació aconseguiran transformar el seu destí. Lucenzia es disfressa d’home i arriba a Pàdua per poder estudiar a la universitat. Bianca inicia un nou camí per descobrir la seva identitat. Caterina es rebel·la contra un casament forçat i emprèn una lluita per alliberar-se del seu botxí.

Fitxa artística

Autor: William Shakespeare
Adaptació i traducció: Ariadna Pastor (A partir de L’amansiment de La fúria)
Direcció: Adrià Aubert

Amb: Laura Aubert* (Neus Pàmies, cover), Lloll Bertran** (Maria Cirici, cover), Mariona Castillo, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pindado, Arnau Puig i Jordi Vidal
Pianista: Ariadna Cabiró / Gemma Pujol
Saxo, clarinet: Marcel·lí Bayer / Jordi Santanach
Música: Ariadna Cabiró

Escenografia: Enric Romaní
Vestuari: Maria Albadalejo
Coreografia: Anna Romaní
Il·luminació: Lluís Serra
So: Jordi Ballbé
Assessorament vocal: Sheila Garcia
Ajudants de direcció: Bernat Cot i Ariet Lea Jelinek

Producció: Marina Marcos
Direcció tècnica: Pol Queralt
Assistent a la producció: Montserrat Farrarons

Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé
Construcció d’escenografia: Lali Canosa
Confecció del vestuari: Goretti Puente

Màrqueting i comunicació: Paula Arbós i Publispec
Premsa: Anna Casasayas i Albert López
Assistent a la comunicació: Ester Cánovas
Disseny: Ricard Farré
Vídeo i fotografies: Jordi Ferré
Grafisme: Jofre Mañé

Primera funció a l’ ONYRIC Teatre Condal el 29 de juny

Agraïments: Bernat Cot, Núria Cuyàs, Gemma Jansana, Kim Plana, Cava Llopart, Laia Pastor, Max Glaenzel

Col·laboradors: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i ONYRIC Teatre Condal

És una producció d’Els Pirates Teatre i Grec 2019 Festival de Barcelona

* Excepte les funcions de dissabte tarda (17.30h)
** Excepte els dies 06/07, 17/07, 19/07 i 26/07

Els Pirates Teatre, 18 anys de música, humor, poesia, cabaret i molt teatre a Barcelona i Europa

Aquest any, Els Pirates Teatre celebren 18 anys de trajectòria. La companyia va néixer a Barcelona l’any 2001. Formada per catorze persones de diferents disciplines, els membres de la companyia sempre han compartit les ganes de crear i jugar sobre l’escenari. Oberts a diferents gèneres escènics i autors, els espectacles de la companyia mantenen forts vincles amb la música i proximitat amb el públic. La companyia, que deu el seu nom al primer espectacle que van portar a escena, ‘Els Pirates de Gilbert i Sullivan’, suma en aquests 18 anys un total de 30 espectacles. Les produccions d’Els Pirates Teatre s’han pogut veure en diversos teatres de la ciutat de Barcelona i han fet el salt a Europa. ‘Nit de reis (o el que vulgueu)’ es va poder veure al Festival Shakespeare im Neuss (Alemanya) i van portar l’espectacle inèdit de poesia visual ‘Teatre de carrer’ de Joan Brossa a París, Venècia i Düsseldorf.

Com actualitzar Shakespeare i divertir-se en l’intent

Vist el 29 de Juliol de 2018 al Teatre Condal de Barcelona, i també a la preestrena al Teatre de Lloret de Mar, el 21 de juny del 2019

El primer que hem de saber, és que el títol ‘Les feres de Shakespeare’, dóna nom en realitat a una (creativa) adaptació de ‘L’amansiment de l’harpia (o ‘La feréstega domada’ segons la traducció) de l’autor anglès, on partim d’un text clàssic per a crear-ne un que parli a la gent d’ara, amb algunes de les preocupacions de la nostra realitat contemporània. I a més, i això ja de per sí justifica no haver-lo titulat com l’original per no enganyar ningú, posar-lo dins de l’esfera del teatre musical, o millor dit, teatre amb cançons cantades en directe (que seria una definició més acurada), promet una frescor i capacitat d’explicar-la d’una forma diferent.

Es trenquen alguns tabús morals en aquesta versió lliure, que no obvia la crueltat i el masclisme, especialment dels ‘pretendents’ de les dues germanes ‘fadrines’, però alhora ens proposa que l’amor no sempre sorgeix entre home i dona, com tots sabem. En l’agosarada adaptació, no hi falten algunes contextualitzacions (que, evidentment no estaven en l’original) sobre Pàdua, la ciència i altres qüestions que actualment ens resulten familiars, i també es recorre a d’altres textos Shakespirians: per exemple la dissertació de Julieta sobre el nom, la rosa i l’olor. També destacaria el ‘número’ musical de la protagonista, interpretada per una Laura Aubert inspiradíssiima (la recordo en treballs com l’Hostalera de Goldoni o El llibre de les bèsties de Ramon Llull, esrita i dirigida per Marc Rosich) on canta, toca el contrabaix i balla, recordant-nos que, per damunt de tots els prejudicis, ‘Eppur si muove’ que deia Galileu.

Sense oblidar el millorament del fil dramàtic, referent a una part que en la primera funció de preestrena (que es va fer al Teatre de Lloret de Mar) no quedava clara, com és el procés d’amansiment de la ‘fera’ per part de Petruchio, un personatge que, com sol passar en la realitat, se’ns fa divertit i insuportable alhora, pel seu masclisme desvergonyit. Han aconseguit explicar força bé el procés de submissió de Catalina, fins i tot millor que en l’original, on poca informació donaven de com una dona rebel i independent podria arribar a ser tan servil al seu marit (que només volia d’ella la seva dot), potser per la joventut de l’autor, o per la misogínia general de l’època. Ara bé, un final enginyós i d’empoderament femení resol i apaivaga tots els dubtes que en poguéssim tenir. Especialment després d’un monòleg de Catalina tan convincent, que dubtem per un moment si la seva submissió és real (imperdible).

En general, un bon espectacle, que lamentablement, ara per ara, no tindrà continuïtat després de l’estiu, amb ingredients força populars, com la comèdia, la música en directe (impecable) i on tots els actors fan més d’un personatge (inclosa una sempre solvent Lloll Bertran que connecta de meravella amb el públic), que potser només té un però: el desenvolupament dramàtic i el voler seguir, en la mesura del possible, el text original en vers i en un registre Shakespearià, amb l’afegit de cançons i escenes i situacions noves, fa que el conjunt tingui algunes baixades de ritme i es faci un pèl llarg. Un espectacle amb un estil i perfum innegablement ‘made in Institut del Teatre’ que poden gaudir àmplies capes d’espectadors, potser amb l’excepció d’aquells que puguin sentir-se incomodats en l’intercanvi de rols entre homes i dones, especialment quan arriba l’hora d’enamorar-se. Però estem en el segle XXI… no?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*