Crítiques: ‘Power Point’ de Jordi Bertran

Espectacle en català (amb poques paraules). Durada, 40-45 minuts.

POWER POINT (Un espectacle puntual)

L’any 1990 Jordi Bertran i els seus col·laboradors inicien la creació d’un espectacle inspirat en el món del poeta Joan Brossa. Amb tan sols uns punts de pòrex, línies i lletres de goma-escuma, aconsegueixen crear un espectacle que avui dia continua meravellant al públic dels cinc continents.

Trenta anys després Bertran, pren de nou aquells originals punts de “porexpan”, per a crear aquesta nova proposta escènica.

Després de diversos anys de recerca, el veterà titellaire, ens presenta una sèrie d’històries que conformen l’espectacle Power Point.

Només amb l’ajut de les seves mans, una guitarra i el poder dels punts, donarà vida a éssers autèntics, per interpretar amb ells històries divertides i romàntiques farcides de punteria.

Un recorregut per un món creatiu, habitat per personatges de gran teatralitat, divertits i contradictoris, plens de tendresa i conflictes latents.

LA PRODUCCIÓ.

Des del Punt inicial fins al Punt final, passant per més d’un punt i apart, punt i seguit, punts suspensius o punts sense coma, Jordi Bertran, trasllada les següents puntuals històries, des del seu univers poètic fins a l’escenari:

1ra- EL VOL DEL BORINOT.

Escena inspirada pel músic, compositor i director d’orquestra rus, Nikolai Rimsky-Korsakov. És una recreació imaginada, sobre les circumstàncies que podrien haver dut al gran músic a composar el seu cèlebre interludi del conte del Tsar Saltan.

2na- NO CLINC CLINC.

Un cant al treball en equip. Una historieta de teatre visual, on les mans d’un guitarrista, gràcies a dos punts blancs, es transformen en una parella de personatges entranyables que malgrat les seves dificultats per a posar-se d’acord, superaran els reptes més difícils.

3ra- METAMORFOSI.

Gregori ha estat convertit pel kafkià, Franz Kafka, en un enorme insecte. Escapant de l’habitació on la seva família el té confinat, vaga pels carrers de París, amb la intenció de posar fi a la seva turmentada existència, però en un dels ponts del Sena, coneix a Margot, fet que canviarà la seva vida.

4ta- PUNT BLANC, PUNT NEGRE.

Dos punts, suspesos en l’Univers (creatiu) d’en Jordi Bertran, intentaran persuadir al públic d’abandonar la sala en motiu de la imminent arribada del Punt Final.

FITXA ARTÍSTICA

Autor, director i Interpret.    Jordi Bertran.

Creació de l´espectacle:         Laura Cortés.

Gabriela Galup.

Teresa Puig.

Hugo Suarez.

Jordi Bertran.

Música:                                      Wolfgang Amadeus Mozart.

Nikolai Rimsky-Korsakov.

Llum, so i assistent:                Isabel Martinez.

Fotografia:                                Kait Hutchison.

Jesús Atienza.

Disseny gràfic                          Teresa Delgado.

Producció:                                Companyia Jordi Bertran.

Agraiments: A Hugo e Inés per la seva inspiració.

 

Les mans ho diuen tot

Vist el dissabte, 27 de Juliol de 2019, a La Casa dels Contes de Gràcia, Barcelona.

La companyia de Jordi Bertran, és a dir ell mateix des de l’escenari més una persona al comandament tècnic, ens mostra un espectacle que encara està in progress, com es diria ara, tal i com ell mateix ens explicava al final de la funció, juntament amb la directora de la sala ‘La Casa dels Contes’, Teresa Puig.

I també ens vàrem assabentar que el Jordi ha accedit a fer aquesta primera mostra al públic gràcies a la insistència de la Teresa, que coneix perfectament i des de fa temps el treball de la companyia.

Fet i fet, l’espectacle és la unió de tres escenes o números què fa temps que està assajant i preparant, alguns d’ells fins i tot ja els havia fet per separat. En el primer ens mostra un divertit director d’orquestra i les seves aventures, perseguint músiques que són insectes o qui sap si tot el contrari.

El segon, que es titula ‘No clinc clinc’, es presenta com una mena de clown que ha de sortir davant del públic el públic, tot i estar molt nerviós, i entrebancant-se amb tot allò que hi ha a l’escenari -que tampoc són gaires coses a part un faristol una cadira… Agafa la guitarra que porta i comença a tocar, i per art de màgia les seves dues mans es converteixen en dos personatges titelles que tenen un gran nombre d’aventures al voltant d’aquesta guitarra, que es converteix en l’escenari improvisat de totes elles.

Finalment, la tercera història també al damunt de la guitarra, ens presenta un ésser què entenem què és diferent físicament, i que fruit de la seva solitud i depressió vol llançar-se des d’un pont a l’aigua. Just en aquell moment una dona li ho impedeix, i li explica la seva també tristíssima història, i ambdós aconsegueixen ajudar-se mútuament en un moment extremadament poètic, de personatges aquí la vida no ha tractat bé.

Sí una cosa en comú tenen els tres moments és la capacitat del Jordi de fer d’actor, music i evidentment titellaire, que amb poquíssims elements -moltes vegades només posant una petita bola en un dit- converteix les seves mans en éssers vius dels quals coneixem la història. Molta poesia però no us penseu que tot són tristeses, perquè sempre hi ha una part còmica i juganera en els seus personatges.

Varem donar les gràcies a la insistència de la Teresa Puig perquè el Jordi mostrés davant d’un públic incondicional, durant uns dies, el resultat del treball que ha fet els darrers mesos i anys.

Un treball recomanable a públics amplis, de condició i edat.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*