Jove Espectacle Portal dels espectacles per a infants i joves a Catalunya
Vist el dilluns 9 de desembre de 2019 a la sala La Planeta de Girona
Torna l’enfrontament teatral més celebrat del festival: el gran combat de la dramatúrgia catalana. Un ring en què els boxejadors substitueixen els punys pel text. El Torneig de Dramatúrgia se celebra per novè any consecutiu i enfrontarà cordialment els textos de vuit dramaturgs d’expressió catalana.
Com cada any, el públic decidirà el millor text de cada combat i el guanyador final.
L’enfrontament s’ha exportat a les Illes Balears, el País Valencià, Madrid o Amèrica del Sud, i entre els premiats de les edicions catalanes anteriors hi ha Jordi Galceran —amb El crèdit, que ara triomfa a París—, Jordi Oriol o Cristina Clemente.
“M’interessa el teatre que emociona. Si pot ser, que barregi drama i comèdia. Si l’espectador, durant la recepció d’una obra, plora a llàgrima viva i també es fa un tip de riure, em sento satisfeta”.
Cristina Clemente
#IXTorneigdeDramatúrgia
Regles
Cada autor ha diposat de dos mesos aproximadament, un període de temps relativament curt, per escriure un text de quaranta cinc minuts.
Una setmana abans del combat s’entrega el text als actors que el llegiran dins del ring, però l’autor no sabrà qui són els seus intèrprets fins el dia en qüestió. A les 4 de tarda del dia de l’estrena es trobaran autor i actors a la Sala La Planeta i podran assajar només 3 hores abans de presentar el text al públic.
Dos textos, dues lectures i quatre actors sense necessitats tècniques. El públic, que no coneix amb antelació qui és l’autor de cada text, ha de votar el que més li agrada dels dos, i el guanyador passa a la següent ronda.
Que comenci l’espectacle. Autors al ring!
MÉS INFORMACIÓ DE L’HISTORIAL I D’AQUESTA EDICIÓ
Fitxa artística
Presentadora: Cristina Clemente
Autors: Marc González de la Varga, Laura Gost, Alejo Levis, Daniel J. Meyer,
Concha Milla, Sílvia Navarro, Adrián Novella i Alícia Serrat
Intèrprets: Cada dilluns es faran públics els actors i les actrius que llegiran
els textos dels dramaturgs participants al torneig
Amb la producció de Temporada Alta
Com va ressaltar la presentadora, les dues finalistes d’aquesta edició són dones, excel·lents autores (i esperem que això mai més sigui notícia).
OBRES PRESENTADES EN AQUESTA FINAL (cadascuna va guanyar una de les semifinals):
L’Ascensor – Concha MIlla
Interpretat per Mar Ulldemolins i Joan Carreras
Dues persones, un home i una dona, es queden aturats accidentalment a un ascensor en un bloc de vivendes. Assistim a les reaccions d’ambdós, i com es va teixint una certa relació. Però -com és habitual, i més en teatre- les coses no són el que semblen, i descobrim les raons que han portat a cadascun d’ells a aquell encontre.
Un text prou interessant, molt ben interpretat per ambdós (tot i que em sembla especialment brillant en Joan Carreras) però que té el punt feble en una sensació (al menys per a mi, i a la vista de les votacions, de gran part del públic) que es fa una mica llarga i reiterativa, i que es podria haver estalviat una part del ‘metratge’ de l’escena per a dir el mateix i arribar al mateix lloc.
Matar el pare – Laura Gost
Interpretat per Marta Marco i Carles Martínez
Poca cosa a afegir al que en en seu dia vaig comentar, en veure-la a la segona semifinal, el dilluns 25 de novembre, que va guanyar. Potser només dir que em va semblar més àgil i menys repetitiva, i la sensació va ser que va durar menys que dues setmanes abans, o potser que s’havia revisat (i retallat un xic) el text.
Finalment ha estat la guanyadora del públic de tot el torneig, tal i com va fer el dia 25, imposant-se a ‘La Gotera’.
Malgrat tot el que pugui comentar, estem davant de bons textos, i d’autors que dominen l’escriptura teatral. I no cal dir que d’intèrprets solvents que donen vida a textos que no han tingut massa temps per a conèixer i assajar.
En aquesta final, també plena a vessar d’un públic entusiasta i que ve a gaudir tant de les obres proposades (possiblement molts dels espectadors ja havien vist les obres en fases anteriors del Torneig), com de l’estil planer, divertit i força interactiu amb el públic de la presentadora, Cristina Clemente, i em va semblar sentir que l’experiència es traspassarà (de fet ja s’ha fet a d’altres països) a la ciutat de Barcelona. Una idea que em sembla encertadíssima, i que em recorda l’ambient de les sessions d’IMPROS al Teatreneu barceloní els caps de setmana. Al meu parer, unes iniciatives molt efectives per a portar públic als teatres, tot i que de segments ben diferents.
