I trobada ‘El teatre per a joves a Catalunya: aprenem del passat, pensem el futur’, el 15 de maig a Olesa de Montserrat

Ningú no pot negar que, després d’anys de forta implicació de pares i mares, artistes, col·lectius, sales i programadors, institucions i escoles, el teatre infantil a Catalunya (inclosos els circuits familiars de cap de setmana i les campanyes escolars), i malgrat la crisi econòmica, està normalitzat al nostre país. Es programa a multitud de poblacions, sigui per part dels ajuntaments, pels circuits de Xarxa o Rialles, o fins i tot per part d’iniciatives ben diverses. Nens i nenes, nois i noies, tenen la oportunitat de conèixer arreu la feina que fan les nostres companyies, amb una excel·lent reputació artística i professional dins i fora de Catalunya. Només a Barcelona, en els darrers anys, hem passat d’una o dues sales que oferien programació familiar, fins a les més de 30 que, amb una regularitat variable (entre setmanal i mensual) ofereixen espectacles d’aquesta mena.

Ara bé, des de fa molt de temps, en els cercles professionals i dels programadors, es contempla amb decepció com, aquells infants que acudeixen entusiastament al teatre fins als 10-12 anys, de cop i volta desapareixen de les sales de teatre, per, en el millor dels casos, tornar-hi un cop acabada l’adolescència, o bé no tornar-hi.

Les causes són diverses, i podem apuntar-ne algunes de ben evidents: la primera i principal és que els nens i nenes creixen, es converteixen en preadolescents, tenen altres interessos, ja no volen anar a veure ‘coses de nens petits’, busquen els seus iguals i s’allunyen dels pares com a companys de sortides, i busquen la seva pròpia identitat. També ens trobem amb la no existència d’uns espectacles i uns circuits, tret d’algunes excepcions, per a joves/adolescents, provocada, con en un cercle viciós, per la poca assistència quan aquestes activitats s’ofereixen.

Però el cas és que les estadístiques demostren que els joves consumeixen cultura, de fet són els principals consumidors culturals, segons les estadístiques. Què passa amb el teatre, aleshores?

Molt s’hi han empenyat circuits familiars, com ara els esmentats Xarxa i Rialles, en formular propostes atractives, que no acaben de funcionar en la majoria dels casos de forma acceptable. Per això es va crear el circuit Butaka Jove, i algunes iniciatives de companyies i sales a la ciutat de Barcelona, però també en altres indrets del territori.

De fet, els joves van al teatre sovint amb l’institut o escola secundària, i els que ens hem dedicat a les campanyes escolars durant molt de temps, sabem que, primer, pot ser l’únic contacte que aquests mantenen amb la nostra feina, i segon, que es nota molt que, com a espectadors, aquest col·lectiu ens ve format pels molts espectacles que han vist des de que feien parvulari.

Un encontre de tots els implicats:

Arrel d’una trobada l’octubre passat entre Josep Maria Viaplana, de Jove Espectacle, i Mingo Vallès, de Butaka Olesa, va sorgir la idea d’organitzar una trobada, -una més, potser pensareu- per a donar un nou impuls a una idea que pensem que bé s’ho val, i és no perdre als espectadors que pacientment s’han guanyat per al teatre en l’etapa infantil.

No cal dir el compromís que mantenen la munió de voluntaris que formen el circuit Butaka, i l’esforç que significa organitzar la Mostra Butaka Jove d’Olesa cada any.

D’altra banda, al portal Jove Espectacle, en esdevenir un difusor de tot allò que té a veure amb l’espectacle per a infants i joves, procurem extreure de la cartellera, tant familiar com d’adults, qualsevol cosa que sigui per al públic d’entre els 12 i 18 anys, i fer-la visible en el món de la web i les xarxes socials, que tant coneixen i fan servir els nostres joves.

A partir d’aquesta premisa, ens hem proposat el següent:

1. Organitzar una trobada d’implicats -certs i potencials- en la normalització d’una oferta teatral (millor dit, d’espectacles en viu) per a aquestes edats. amb data 15 de maig d’enguany, per mantenir un primer contacte, però amb un pla de treball ambiciós, centrat en analitzar com ha anat fins ara, en què s’ha encertat i en què s’ha fallat, i mirar d’inventar-se propostes noves i engrescadores, per tal de dur els joves a aquests espectacles, de la mateixa manera que van al cinema, als concerts musicals o consumeixen altres formes de cultura. El caire d’aquesta trobada seria força horitzontal, defugint la fòrmula d’una taula d’experts i un auditori que a penes participa en determinats moments en base a preguntes o suggeriments. I a més intentaria aplegar a tots els sectors implicats, des de els mateixos joves espectadors, joves que fan espectacles, sales, programadors, institucions, professionals de l’espectacle per a aquests públics, mitjans de difusió, interessats en el tema, i també especialistes en temes tan relacionats com la sociologia, els joves, la comunicació cultural, i un llarg etcètera.
2. Posteriorment, a manera de conclusions, faríem un acte de trobada professional dins de la Mostra Butaka Jove d’octubre vinent, amb un ordre del dia i objectius que ja fixaríem en la primera trobada.

Programa de treball: – Trobada i esmorzar: 9:30 h. – Taula rodona: 10 h. – Propostes i debat: 11:00 h.   (hi haurà un petit descans) – Cloenda: 13 h. Casal d’Olesa – C/Metge Carreras 69 – 08640 – Olesa de Montserrat (mira el mapa) Dijous, 15 de maig de 2014

Algunes preguntes per respondre: 

En el fons, el leimotiv principal és intentar donar resposta (i per tant, formular accions i projectes) a preguntes que ens assalten des de fa temps:

• Per què els joves deixen d’anar al teatre a una determinada edat?
• Què interessa, o pot interessar de l’espectacle en directe a aquest públic?
• Comptant que molts joves estudien interpretació, circ, música… podria interessar-los un espectacle fet pels seus iguals?
• On anem a buscar aquests espectadors?
• Estem oferint realment allò que pot ser interessant per a ells?
• Què passa si el que realment els atrau s’aparta del que considerem la ortodòxia?
• Hem de fer només allò que els atragui en principi? Fins a quin punt hem d’educar-los, o bé obrir-los portes i que ells defineixin què volen fer i què volen veure?
• Per quins mitjans hem de comunicar amb ells?
• Deixem que ells ens ho diguin?

Tots els implicats hi sou convidats: Companyies, Programadors, Institucions… i tots aquells/es que estiguin interessats/des en la temàtica, i hi vulguin aportar experiències i idees.

Inscriviu-vos-hi a:

butakaolesa@gmail.com  o  jovespectacle@gmail.com

Fent constar nom, entitat a la qual representeu (o si veniu en nom propi), tema que voleu tocar a la trobada, i dades de contacte.

Organitzen: